16
de Setembre
de
2016
Quan pensem en ceramistes ens ve al cap la imatge de l'artesà que gira el torn mentre dóna forma a un gerro amb les mans enfangades. Però la realitat és que a Catalunya, la ceràmica és una activitat molt més àmplia i configura un sector econòmic amb gran potencial, a mig camí entre l'artesania, el disseny i l'activitat industrial. Un sector que busca recuperar la preeminència que la ceràmica ha tingut en la vida quotidiana des dels temps més remots de l'existència humana i que ara pugna per adaptar-se als nous temps, costums i necessitats socials.
Aquesta ha estat, justament, una de les reivindicacions plantejades en el 47è Congrés de l'Acadèmia Internacional de la Ceràmica (AIC) que està celebrant-se aquesta setmana a Barcelona. El Congrés, que és el principal esdeveniment internacional del sector a escala mundial, reuneix més de 350 experts, creadors, empreses i artistes del sector.
Un sector en reconversió
Avui dia el sector de la ceràmica "està en plena reconversió". Ho afirma Oriol Calvo, coordinador del Congrés de l'AIC i director del Museu del Càntir d'Argentona, que apunta als canvis que ha viscut el món ceramista en els darrers 10 anys. La competència creixent de la Xina i altres països orientals ha fet molt mal en un sector "molt tancat en si mateix", segons Calvo, i que a Catalunya té unes dimensions reduïdes.
Globalment, el sector ceràmic a Catalunya representa el 0,3% en valor afegit brut i el 0,4% del total de la indústria en nombre d'ocupats. Catalunya té 155 establiments industrials del sector ceràmic registrats, que donen feina a 1.879 persones i generen un volum de negoci de 375,9 milions d'euros. El sector és potent pel que fa a les exportacions a l'estranger: un 45% de les vendes, de mitjana, es fan a l'estranger.
Empreses com Ceràmica Collet, especialitzada en ceràmica artística amb seu a Esparraguera obté el 60% de la seva facturació -3,5 milions d'euros- de l'exportació, principalment de França, Alemanya, Suïssa i Itàlia. Collet ha rebut aquest any el suport de la Generalitat per implantar-se a Miami i ja treballa per entrar a Rússia, explica el seu director general Rafael Boixadera.
Calvo assenyala la internacionalització com una de les oportunitats del sector. Però sobretot, cal que les empreses s'especialitzin i cerquin el "valor afegit". De la mateixa opinió és Claudi de José, president de l'Associació Ceramistes de Catalunya: "La batalla pel consum a baix preu està perduda, ara hem de buscar la qualitat i el valor afegit", afirma, afegint que "la voluntat de l'entitat és estimular la producció i aconseguir que el comprador recuperi l'interès en la ceràmica. Hem de culturitzar la societat en els valors de la ceràmica".
Boixadera, per la seva part, creu que el Congrés pot servir com a "punt culminant i alhora de punt de partida perquè altres disciplines es comencin a interessar per la ceràmica" i reclama que "la gent de l'art i el disseny entengui que la ceràmica és més perdurable i té moltes més possibilitats que altres materials".
Reivindicar la seva importància
La ceràmica va ser el primer material usat pels humans per fer atuells. "Però la tecnologia ha fet sorgir materials que fa 50 anys no existien, i els ceramistes no sempre hem sabut lluitar contra això", comenta De José, tot afegint que el sector ara mira de nou al futur amb el repte de reivindicar de nou el seu espai. "La gent ha d'aprendre a valorar la qualitat dels materials dels plats que fan servir els grans cuiners del nostre país, que són de porcellana i gres, o saber que l'empresa Roca és un exemple d'innovació i desenvolupament", posa a tall d'exemple.
L'especialització és una altra de les sortides del sector. "És impensable per a les petites empreses competir amb els preus de països asiàtics", lamenta Calvo, "no podem fer de tot, cal especialitzar-se", sintetitza. L'aplicació de la ceràmica en l'arquitectura i l'espai públic, que ha estat el tema central del Congrés, marca una via a seguir: "Creiem que en aquest àmbit hi ha molt de camí per recórrer", declara.
La ceràmica en l'arquitectura i l'espai públic
Aquest és un àmbit on la ceràmica catalana tradicionalment ha destacat. Només cal pensar en l'ús que grans arquitectes del Modernisme, com Antoni Gaudí, Domènech i Muntaner o Puig i Cadafalch van donar a la ceràmica com a element per decorar els seus edificis. Més recentment, el sostre del mercat de Santa Caterina de Barcelona, cobert amb un mosaic de peces de ceràmica de colors, s'ha convertit en una autèntica icona. L'empresa que va fer el mosaic, Ceràmica Cumella, compta avui dia amb prestigi internacional i treballa al costat de grans noms com el de l'arquitecte Renzo Piano.
Toni Cumella assenyala que en aquest moment hi ha un ressorgiment internacional de la ceràmica en l'arquitectura, sobretot gràcies als projectes singulars que s'estan fent arreu del món. "Hem aconseguit tenir un excepcional nucli d'empreses a Catalunya que poden respondre, gràcies al seu alt grau de tecnificació i especialització, a importants projectes singulars", ha destacat el ceramista en la inauguració del Congrés.
En el mateix acte, el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha animat els ceramistes a ser "tan artesans com empresaris" i a treballar per "redimensionar el sector de la ceràmica des del vessant empresarial com a via per generar riquesa i garantir la seva continuïtat". A més, ha destacat l'oportunitat del Congrés per "donar a conèixer la importància de la ceràmica a Catalunya com a sector de futur".
El sector de la ceràmica a Catalunya inclou la producció de ceràmica per a la construcció, els productes ceràmics refractaris i la ceràmica sanitària, de la qual el màxim exponent n'és l'empresa Roca Sanitario, amb 970 treballadors. Pel que fa a la ceràmica com a ofici, avui dia és un dels més importants i representants del sector artesanal català. La Generalitat té comptabilitzades 251 persones amb carnet d'artesà ceramista i 77 ceramistes reconeguts com a Mestres Artesans.
Actualment, s'impulsen des de Catalunya diversos projectes vinculats al disseny, la construcció i l'enginyeria que fan servir la ceràmica com a material. Un material que es fa servir fins i tot en l'àmbit de la salut, amb la fabricació de pròtesis de ceràmica, una "nova aplicació de la qual se'n fa poca difusió", apunta Claudi de José per destacar el vessant més innovador de l'activitat.
Aquesta ha estat, justament, una de les reivindicacions plantejades en el 47è Congrés de l'Acadèmia Internacional de la Ceràmica (AIC) que està celebrant-se aquesta setmana a Barcelona. El Congrés, que és el principal esdeveniment internacional del sector a escala mundial, reuneix més de 350 experts, creadors, empreses i artistes del sector.
Un sector en reconversió
Avui dia el sector de la ceràmica "està en plena reconversió". Ho afirma Oriol Calvo, coordinador del Congrés de l'AIC i director del Museu del Càntir d'Argentona, que apunta als canvis que ha viscut el món ceramista en els darrers 10 anys. La competència creixent de la Xina i altres països orientals ha fet molt mal en un sector "molt tancat en si mateix", segons Calvo, i que a Catalunya té unes dimensions reduïdes.
Globalment, el sector ceràmic a Catalunya representa el 0,3% en valor afegit brut i el 0,4% del total de la indústria en nombre d'ocupats. Catalunya té 155 establiments industrials del sector ceràmic registrats, que donen feina a 1.879 persones i generen un volum de negoci de 375,9 milions d'euros. El sector és potent pel que fa a les exportacions a l'estranger: un 45% de les vendes, de mitjana, es fan a l'estranger.
 |
| Imatge del congrés celebrat aquests dies a Barcelona. Cedida |
Empreses com Ceràmica Collet, especialitzada en ceràmica artística amb seu a Esparraguera obté el 60% de la seva facturació -3,5 milions d'euros- de l'exportació, principalment de França, Alemanya, Suïssa i Itàlia. Collet ha rebut aquest any el suport de la Generalitat per implantar-se a Miami i ja treballa per entrar a Rússia, explica el seu director general Rafael Boixadera.
Calvo assenyala la internacionalització com una de les oportunitats del sector. Però sobretot, cal que les empreses s'especialitzin i cerquin el "valor afegit". De la mateixa opinió és Claudi de José, president de l'Associació Ceramistes de Catalunya: "La batalla pel consum a baix preu està perduda, ara hem de buscar la qualitat i el valor afegit", afirma, afegint que "la voluntat de l'entitat és estimular la producció i aconseguir que el comprador recuperi l'interès en la ceràmica. Hem de culturitzar la societat en els valors de la ceràmica".
Boixadera, per la seva part, creu que el Congrés pot servir com a "punt culminant i alhora de punt de partida perquè altres disciplines es comencin a interessar per la ceràmica" i reclama que "la gent de l'art i el disseny entengui que la ceràmica és més perdurable i té moltes més possibilitats que altres materials".
Reivindicar la seva importància
La ceràmica va ser el primer material usat pels humans per fer atuells. "Però la tecnologia ha fet sorgir materials que fa 50 anys no existien, i els ceramistes no sempre hem sabut lluitar contra això", comenta De José, tot afegint que el sector ara mira de nou al futur amb el repte de reivindicar de nou el seu espai. "La gent ha d'aprendre a valorar la qualitat dels materials dels plats que fan servir els grans cuiners del nostre país, que són de porcellana i gres, o saber que l'empresa Roca és un exemple d'innovació i desenvolupament", posa a tall d'exemple.
L'especialització és una altra de les sortides del sector. "És impensable per a les petites empreses competir amb els preus de països asiàtics", lamenta Calvo, "no podem fer de tot, cal especialitzar-se", sintetitza. L'aplicació de la ceràmica en l'arquitectura i l'espai públic, que ha estat el tema central del Congrés, marca una via a seguir: "Creiem que en aquest àmbit hi ha molt de camí per recórrer", declara.
La ceràmica en l'arquitectura i l'espai públic
Aquest és un àmbit on la ceràmica catalana tradicionalment ha destacat. Només cal pensar en l'ús que grans arquitectes del Modernisme, com Antoni Gaudí, Domènech i Muntaner o Puig i Cadafalch van donar a la ceràmica com a element per decorar els seus edificis. Més recentment, el sostre del mercat de Santa Caterina de Barcelona, cobert amb un mosaic de peces de ceràmica de colors, s'ha convertit en una autèntica icona. L'empresa que va fer el mosaic, Ceràmica Cumella, compta avui dia amb prestigi internacional i treballa al costat de grans noms com el de l'arquitecte Renzo Piano.
Toni Cumella assenyala que en aquest moment hi ha un ressorgiment internacional de la ceràmica en l'arquitectura, sobretot gràcies als projectes singulars que s'estan fent arreu del món. "Hem aconseguit tenir un excepcional nucli d'empreses a Catalunya que poden respondre, gràcies al seu alt grau de tecnificació i especialització, a importants projectes singulars", ha destacat el ceramista en la inauguració del Congrés.
En el mateix acte, el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha animat els ceramistes a ser "tan artesans com empresaris" i a treballar per "redimensionar el sector de la ceràmica des del vessant empresarial com a via per generar riquesa i garantir la seva continuïtat". A més, ha destacat l'oportunitat del Congrés per "donar a conèixer la importància de la ceràmica a Catalunya com a sector de futur".
El sector de la ceràmica a Catalunya inclou la producció de ceràmica per a la construcció, els productes ceràmics refractaris i la ceràmica sanitària, de la qual el màxim exponent n'és l'empresa Roca Sanitario, amb 970 treballadors. Pel que fa a la ceràmica com a ofici, avui dia és un dels més importants i representants del sector artesanal català. La Generalitat té comptabilitzades 251 persones amb carnet d'artesà ceramista i 77 ceramistes reconeguts com a Mestres Artesans.
Actualment, s'impulsen des de Catalunya diversos projectes vinculats al disseny, la construcció i l'enginyeria que fan servir la ceràmica com a material. Un material que es fa servir fins i tot en l'àmbit de la salut, amb la fabricació de pròtesis de ceràmica, una "nova aplicació de la qual se'n fa poca difusió", apunta Claudi de José per destacar el vessant més innovador de l'activitat.