07
de Desembre
de
2016
Act.
07
de Desembre
de
2016
Els avenços en biotecnologia, la nanotecnologia, la robòtica, la intel·ligència artificial i altres disciplines científiques i tecnològiques al servei de la millora de l'ésser humà. Objectiu: que les persones siguem més intel·ligents, visquem més anys i amb millor qualitat de vida. És la filosofia del transhumanisme, un moviment que advoca per l'evolució de l'espècie a partir de la integració de la biologia amb la tecnologia. Les intencions són bones, però tal com va apuntar Albert Cortina, "si ho fem bé farem un salt evolutiu, però si ho fem malament, potser desapareixerem com a espècie".
L'advocat i urbanista Albert Cortina ha parlat del transhumanisme al Gentic Day celebrat al TecnoCampus de Mataró. "Aquesta revolució no va només d'aparells i tecnologia, va de les persones, de com evolucionarem com a espècie", explica. Segons l'expert, el transhumanisme situa la persona al centre de la revolució tecnològica i promou "la interacció i integració de noves tecnologies al nostre cos i el nostre medi". Aquesta hibridació entre el biològic i l'element tecnològic convertirà els humans en post humans o cíborgs, éssers biotecnològics capaços de ser més intel·ligents, viure més anys i fer-ho en millors condicions de benestar.
El transhumanisme es desenvolupa en l'àmbit angloamericà, amb la Singularity University promoguda per Google a Silicon Valley com a principal punt de referència, però també des d'àmbits com la Xina. En comú tenen la idea de la transformació de l'ésser humà cap a un nou estadi evolutiu. I segons algunes previsions, aquest salt disruptiu "es produirà d'aquí a uns 40 anys i serà inevitable", apunta Cortina, tot afegint que aquesta revolució "ens interpel·la en l'àmbit ètic" i que requereix que "humanitats i tecnologia treballin juntes".
Durant la seva conferència, Cortina ha enumerat les tres principals característiques dels éssers post humans:
1-La súper-intel·ligència: gràcies a la hibridació amb la tecnologia es desenvoluparà aquesta súper-intel·ligència que anirà més enllà de la ment individual per connectar-nos en el que va anomenar una "mega-colmena" intel·ligent.
2-La súper-longevitat: un dels grans objectius del transhumanisme és superar alguns condicionants de la vida humana com la malaltia o l'envelliment. En aquest sentit, es vol fer possible una vida molt més llarga, de 120 anys en els càlculs més realistes i de 150 o fins i tot 300 anys en els teòrics més agosarats. La súper-longevitat "canviarà molt la nostra forma de vida, i tindrà efectes en les pensions, habitatge, ciutats i famílies, unes conseqüències socioeconòmiques que els nostres polítics no estan treballant i de les quals la societat tampoc sembla ser-ne conscients", adverteix Cortina.
3-El Súper-benestar: Aquest aspecte es planteja "des de dos punts de vista diferents", explica Cortina. Per una banda, la d'aquells que volen evitar el patiment innecessari; per altra, la dels que aspiren a un súper-benestar econòmic, més lligat al món empresarial i econòmic.
El transhumanisme parteix de la idea de crear un nou Estat del Benestar on les organitzacions empresarials i institucions de tota mena tinguin un paper important. Cortina ha argumentat que en aquest context caldrà tenir en compte els reptes derivats de viure en un món superpoblat, amb més gent gran, la geopolítica o les ciberguerres.
Tot plegat, conclou Cortina, influirà en la millora de la persona i, en tant que ciutadana, també en la millora de les ciutats. Per últim, ha assenyalat la importància de "crear una governança intel·ligent"i d'aconseguir que els polítics "canviïn la manera com es decideixen les coses. Perquè podem anar cap a una visió democràtica més avançada o caure en una situació de més control i fins i tot cibertotalitarisme".
L'advocat i urbanista Albert Cortina ha parlat del transhumanisme al Gentic Day celebrat al TecnoCampus de Mataró. "Aquesta revolució no va només d'aparells i tecnologia, va de les persones, de com evolucionarem com a espècie", explica. Segons l'expert, el transhumanisme situa la persona al centre de la revolució tecnològica i promou "la interacció i integració de noves tecnologies al nostre cos i el nostre medi". Aquesta hibridació entre el biològic i l'element tecnològic convertirà els humans en post humans o cíborgs, éssers biotecnològics capaços de ser més intel·ligents, viure més anys i fer-ho en millors condicions de benestar.
El transhumanisme es desenvolupa en l'àmbit angloamericà, amb la Singularity University promoguda per Google a Silicon Valley com a principal punt de referència, però també des d'àmbits com la Xina. En comú tenen la idea de la transformació de l'ésser humà cap a un nou estadi evolutiu. I segons algunes previsions, aquest salt disruptiu "es produirà d'aquí a uns 40 anys i serà inevitable", apunta Cortina, tot afegint que aquesta revolució "ens interpel·la en l'àmbit ètic" i que requereix que "humanitats i tecnologia treballin juntes".
 |
| Alberto Cortina, durant la seva conferència al Gentic Day. J. Vives |
Durant la seva conferència, Cortina ha enumerat les tres principals característiques dels éssers post humans:
1-La súper-intel·ligència: gràcies a la hibridació amb la tecnologia es desenvoluparà aquesta súper-intel·ligència que anirà més enllà de la ment individual per connectar-nos en el que va anomenar una "mega-colmena" intel·ligent.
2-La súper-longevitat: un dels grans objectius del transhumanisme és superar alguns condicionants de la vida humana com la malaltia o l'envelliment. En aquest sentit, es vol fer possible una vida molt més llarga, de 120 anys en els càlculs més realistes i de 150 o fins i tot 300 anys en els teòrics més agosarats. La súper-longevitat "canviarà molt la nostra forma de vida, i tindrà efectes en les pensions, habitatge, ciutats i famílies, unes conseqüències socioeconòmiques que els nostres polítics no estan treballant i de les quals la societat tampoc sembla ser-ne conscients", adverteix Cortina.
3-El Súper-benestar: Aquest aspecte es planteja "des de dos punts de vista diferents", explica Cortina. Per una banda, la d'aquells que volen evitar el patiment innecessari; per altra, la dels que aspiren a un súper-benestar econòmic, més lligat al món empresarial i econòmic.
El transhumanisme parteix de la idea de crear un nou Estat del Benestar on les organitzacions empresarials i institucions de tota mena tinguin un paper important. Cortina ha argumentat que en aquest context caldrà tenir en compte els reptes derivats de viure en un món superpoblat, amb més gent gran, la geopolítica o les ciberguerres.
Tot plegat, conclou Cortina, influirà en la millora de la persona i, en tant que ciutadana, també en la millora de les ciutats. Per últim, ha assenyalat la importància de "crear una governança intel·ligent"i d'aconseguir que els polítics "canviïn la manera com es decideixen les coses. Perquè podem anar cap a una visió democràtica més avançada o caure en una situació de més control i fins i tot cibertotalitarisme".