Des de Reimagine Food han identificat 4.000 startups arreu del món vinculades amb el sector foodtech; de les quals, 20 han passat per l'acceleradora del programa. Edamam, una plataforma amb més de tres milions de receptes identificades amb el seu codi nutricional, és un dels èxits de la primera edició del programa. "Les receptes es poden filtrar per nombre de calories i tipus de dieta i gairebé han aixecat 1,5 milions d'euros", recorda el fundador de l'acceleradora.
Segons Robles, qui aquests dies participa en la cinquena edició del South Summit a Madrid, "estem vivint l'era de l'EATnomics, la nova economia de l'alimentació que transformarà la forma en què produïm, distribuïm i consumin els aliments".
Què menjarem en un futur?
L'homenatge a la matèria primera cada vegada serà menor, ens costarà trobar matèria primera i en canvi començaran a aparèixer productes substitutius a la carn, els ou i fins i tot les gambes. La introducció dels insectes no és una fal·làcia, és una realitat, sigui mitjançant barretes energètiques o barrejats amb xocolata. També hi haurà nous productes que sortiran d'un laboratori i que tindran tots els nutrients que necessita el nostre cos. L'enginyeria portada al plat. A Silicon Valley fa tres anys que existeix Soylent, un batut que promet aportar tots els nutrients necessaris.
La pròxima vegada que mengem gambes hauran sortit d'un laboratori?
És possible, ja no és ciència-ficció. Sí que és cert que començarem a menjar aliments més orientats a la longevitat, a la medicina i a la bellesa. Apareixeran noves proteïnes, més enllà de la quinoa o les algues.
En aquest context d'ingredients modificats, l'origen del producte guanyarà importància, no?
Recentment ha sortit una enquesta on diu que un 80% de la gent no entén el que diu l'etiqueta d'un producte alimentari. Aquesta transparència cada vegada tindrà més importància i hem d'entendre que parlar de quilòmetre zero o alimentació sostenible no vol dir que hàgim de rebutjar que aquella verdura l'hagi agafat un robot. Al Japó hi ha un agricultor que abans havia treballat com a programador en el sector automobilístic que ha agafat el codi obert d'intel·ligència artificial de Google per programar una màquina que mitjançant el reconeixement d'imatge li diu la tipologia de cogombres. Això és fantàstic tenint en compte que al Japó hi ha 12 tipus de cogombres.
Màrius Robles durant la presentació d'EATnomics al South Summit. VIA Empresa
I com ho menjarem?
Aquí és on hi ha de moment la gran inversió del sector de l'alimentació; entre el 60 i el 70% de la inversió correspon al food delivery. El repartiment a domicili és un gran negoci, malauradament encara tenim les discrepàncies legals amb els drons, fet que impedeix fer els repartiments en nuclis urbans. Des de fa tres mesos, a Londres ja hi ha un robot que té 100 quilòmetres d'autonomia. Aquí Amazon ha llançat el seu servei de lliuraments en una hora d'aliments frescos i congelats; això vol dir que el peix del mercat et pot arribar a casa amb un jugador nou al sector.
De la mateixa manera que parlem de ciutats intel·ligents, també parlarem d'alimentació intel·ligent?
Sí, nanotecnologia a la nostra panxa. Ara hem començat un projecte per analitzar com mengen els ciutadans: smart food cities. El 2040, el 85% de la població viurà a les grans ciutats per tant els ciutadans es convertiran en makers d'alimentació. És a dir, analitzar les ciutats des d'un punt de vista alimentari. Podem identificar com influeix que mengis més greix i que en conseqüència què visitis més l'ambulatori. L'objectiu ha de ser millorar l'estil de vida de les persones. El concepte d'aliments intel·ligents ja està de moda: parlarem de smartfood i de superfood; haurem de fer un diccionari amb tot aquest nou llenguatge!
Google ja ha patentat un sistema que indica quantes calories té un plat al fotografiar-lo...
Els escàners d'alimentació sempre han existit, però ara gràcies a la tecnologia molecular, podem tenir aquests foodscaners de la mida d'un clauer, per 200 o 300 euros. Nosaltres vam accelerar Memora, uns startup americana que amb una càmera de la mida d'un pin, grava tot el que menges i al final del dia et fa el balanç. La tecnologia ens dirà exactament què mengem.
En aquest nou paradigma, quin paper juguen les administracions?
M'agradaria que juguessin un paper important en projectes de smart food cities i que mitjançant els diagnòstics que obtenim es vinculin en crear programes de sensibilització. Aquest any, per primera vegada a la història hi ha més gent obesa que prima. A Europa hi ha 17 milions de persones amb trastorns alimentaris...