Una cinquantena de noms són els que esmenta el llibre 50 líderes que hicieron historia (LID Editorial, 2017) de Luis Huete i Javier García. Un seguit d’homes i dones que, per diversos motius, van fer història i van executar una gestió que els ha portat a ser escollits dins d’aquesta llista.
Entre els 50 noms hi trobem Sòcrates, Napoleó, Lincoln, Marie Curie, Gandhi, Einstein, Hitler, Steve Jobs o Amancio Ortega, entre molts altres. I tots ells han influït de manera positiva o negativa en la configuració de la societat.
Alguns ho han fet de manera conscient, altres no tant. Això és el que ha fet que les seves actuacions tinguin implicacions diferents i que la qualitat de les accions també siguin diverses. D’aquí que els autors del llibre els puguin agafar com a exemple de líders per ajudar els futurs professionals a millorar el seu estil de direcció.
Antoni Gaudí
L’arquitecte modernista català és un exemple de com dedicar-te a la teva passió pot convertir-te en una millor persona. Gaudí va quedar enamorat del projecte de la Sagrada Família quan va saber que el Patronat volia aixecar una catedral que simbolitzés la unió de les persones, sense classes ni estigmes que les dividís.
Tota aquesta idea el va fer involucrar-se de ple en la construcció, el que volia que també sentissin els seus obrers, pel que va engegar projectes com la construcció d’una escola al costat del complex arquitectònic per als fills dels treballadors.
Els autors del llibre afirmen que l’amor que Gaudí sentia per la catedral el va transformar i el va fer ser una millor persona, el que va transmetre cadascun dels seus dies al capdavant del monument.
Marie Curie
Malgrat que Marie Curie i el seu marit no van patentar les investigacions que els van convertir en pioners de la radioactivitat, això no els deixa fora de la llista de líders. Ells no eren empresaris, eren científics, pel que el seu objectiu no era fer negoci.
Curie destaca en aquesta selecció de grans líders perquè demostra com l’amor i la passió són contagiosos. Durant la Primera Guerra Mundial, i tenint una profunda depressió per la mort del seu marit, va poder sobreposar-se i col·laborar amb els equips mèdics. Mitjançant els primers aparells de raigs X, va assessorar metges i els va ajudar en les intervencions quirúrgiques. Una mostra de com fins i tot en les situacions més difícils i conflictives per a les persones es poden fer grans obres si se sap aprofitar el talent.
Eleanor Roosevelt
Els autors destaquen de la dona del president dels Estats Units Franklin D. Roosevelt la seva intel·ligència i genialitat. Va ser capaç de perdonar una infidelitat, el que llegeixen com una capacitat de mirar sempre el futur i no quedar lligat als problemes o entrebancs del passat.
Tot i que mai no va estar en primera línia mediàtica, com sí que va fer el seu marit, la seva humilitat i saviesa eren uns trets que tothom coneixia i que van influir directament en les accions del president.
Amancio Ortega
Per a Hueta i García no són l’ego i el carisma el que defineixen un emprenedor, sinó la capacitat de descobrir una necessitat en el mercat com ho va fer Ortega en el sector tèxtil. Tampoc s’ha de veure amb reticència el fet de no voler fer pública la seva vida, ja que en cap moment això ha fet rebaixar les seves ambicions en l’aspecte empresarial.
Per a ells, Ortega és un exemple de com l’experiència adquirida de petit en el món de la moda i aplicada a les necessitats del mercat són una fórmula d’èxit. Va saber escollir els seus col·laboradors i va ser generós pel que feia a les condicions laborals quan va començar a construir el seu imperi. Tot això, unes bases fortes, és el que ha permès consolidar una multinacional com la que dirigeix avui.
Juan Roig
El fundador de Mercadona és un altre dels líders que demostren que l’amor per la feina és el motor per crear una gran companyia reeixida.
Els seus cinc pilars són el client, els treballadors, els proveïdors, la societat i, en darrer lloc, el capital de la mateixa empresa. La seva màxima sempre ha sigut la reciprocitat: has de donar perquè els compradors donin. Per això el client sempre és el primer i se’l considera el propietari de l’empresa.
Posar en primer lloc l’usuari i saber que si se’l tracta malament, el seu judici pot ser fatal, són dues lliçons bàsiques.