Lídia Blánquez és terapeuta multidisciplinària -combina la medicina occidental amb la tradicional xinesa-, ferma defensora del dejuni urbà, autora dels llibres Del ayuno a la conciencia i La transformadora dieta de la abuela, i dirigeix el centre Lidiabiosalud a Barcelona. La seva gran preocupació? "Estem sobrealimentats i alhora desnodrits". Ens rep a la seva consulta, des d'on convida els seus pacients a transcendir els límits de la nutrició convencional. En el prestatge que hi ha darrere de la seva cadira hi ha una il·lustració seva feta per Jordi Labanda. No és, de fet, l'únic famós i empresari d'èxit a qui ha acompanyat en els seus processos de dejuni. També a l'Enrique Tomás.
Vivim en la cultura de l’abundància i aquests dies en són un gran exemple: grans àpats, molts regals, ritme accelerat de trobades socials... Com posem, de nou, el marcador a zero?
Respecte a l'alimentació, hem de tenir en compte que ara tenim el paladar massa viciat. Com menjarem bé el dia 7 després de tots aquests excessos? Començar una dieta tot just després de Nadal és un repte que per a molts s'acaba aquella mateixa tarda. Ens hem viciat al sucre, als potenciadors de sabor i a altres aliments que no mengem en el nostre dia a dia i ara el cos ens els demana. La ment és molt capritxosa i té els seus programes emocionals vinculats als capritxos.
La metodologia eficaç?
El dejuni. Portar el cervell al desert. Desviciar-lo.
I què passa al desert?
La ment es dispara i comença a explicar-te coses. Callar la ment quan està capritxosa és un pols contra tu mateix. Surten noves emocions. Hi ha qui s'enfada, qui està més inestable. I és normal, està sortint la nena capritxosa a qui normalment callem menjant.
"És normal, està sortint la nena capritxosa a qui normalment callem menjant"
El dejuni és una cura d'humilitat, per al paladar, per a la ment i per a tots els sentits. És una experiència que s'ha de viure. És el millor viatge de la teva vida. Un viatge en el qual tornes a tu, a la teva part més animal, i prens consciència. L’altre dia una pacient em parlava del seu cavall i, en un moment en què vaig tornar a ella, em va dir: “Però jo no soc un animal”. Imagina’t si estem desconnectats de la nostra natura.
I per anar a aquest desert, ens hem d'allunyar de la societat també?
No. De fet, jo proposo el dejuni urbà. Et permet continuar amb el teu dia a dia, sense retirar-te enlloc. Allà és on el cervell encara et dirà més coses.
Què és el dejuni urbà?
És el dejuni de sempre, en el qual portes al cos a una regeneració, a un descans, però en moviment. És fer un dejuni en el dia a dia, sense retirar-se, i fer-ho amb consciència i amb ciència, amb caldos. Nosaltres fem servir uns caldos liofilitzats, orgànics i personalitzats, amb els quals ajudem l'organisme a depurar i alhora no tallem el dejuni.
És interessant fer-ho així, sense retirar-te, perquè això et permet prendre consciència de moltes altres coses: veure com els altres mengen, reflexionar sobre allò que menges habitualment... Ens hem acostumat massa a menjar allò que volem, i no allò que necessitem. I no podem fer cas a una ment que està pervertida visualment i auditivament.
Veure com els altres mengen?
Sí. Al final, el dejuni és una eina d'educació, educa la nostra ment. Connectar amb el nostre cos, entrar en consciència i observar els altres com es relacionen amb el menjar és molt útil. Hi ha persones que semblen abocadors de menjar, s’ho mengen tot, sense prendre consciència. Altres mengen, en canvi, molt poca varietat d'aliments...
En el dejuni urbà, nosaltres proposem tres fases: la primera, els dies del dejuni, després la incorporació d'aliments i una tercera etapa centrada en els hàbits alimentaris.
Cada quant s’hauria de fer?
Un o dos cops l’any s’hauria de fer un dejuni de 10 dies. A més, és un moment ideal per treballar altres coses. Aprofitar que has obert la porta de casa i que estàs netejant, per veure què surt d’allà.
"Si els dilluns tots féssim dejuni, aquest seria un món millor"
I també proposo anar fent petits dejunis, un dia a la setmana. Si els dilluns tots féssim dejuni, aquest seria un món millor. De fet, el dejuni és una cosa que ens uneix a moltes persones d'arreu del món, està a totes les religions.
Què ens diu la medicina xinesa sobre l'alimentació?
La medicina xinesa a l'alimentació li diu dietètica energètica. Entén que cada aliment té una energia per a una part concreta del nostre cos. Ells miren energèticament cada aliment per tenir una energia òptima i balançada i per potenciar algun òrgan que pugui estar en deficiència.
De fet, el futur és l’energia, i el menjar l'acabarem entenent tots així, energèticament. Les persones escolliran els aliments en funció de l’energia que els aporta. Si aporta poc o que allò que els hi aporta trigaran massa a desfer-ho, no ho escolliran.
Què hem de recuperar de la dieta de l'àvia?
Tot. S’hauria de comprar tot allò que diguin les àvies. I si li ensenyessis un producte a la teva àvia i no sap què és, ja el pots tirar a la brossa. Vol dir que està processat, i un aliment processat és un aliment que està mort.
"El futur és l’energia, i el menjar l'acabarem entenent tots així, energèticament"
Què tenen en comú els empresaris i empresàries que venen a la teva consulta?
Que molts dels seus compromisos estan molt relacionats amb el menjar. I que mengen molt fora-d'hores i picotegen. A més, encara que el menjar sigui d’alta gamma, no és l’ideal quant a hidrats de carboni o sucre... per no parlar del consum d’alcohol.
Estem en el moment de l'any en què tots ens fem propòsits. Quin propòsit d'alimentació recomanaries a la població?
Comença l'any amb un dejuni, perquè així en netejaràs tots els excessos, que són els que faran que et posis malalt aquests dies, i també preservaràs la teva joventut. Tots viuen a la recerca de l'anti-age, però no entenen que el que s’ha de fer és treure del nostre cos, no posar-ne coses.
I després fer dejuni els dilluns, prendre consciència dels recursos que tenim i d’allò que mengem. Sabem que el món dels negocis no es pot aturar, però en un moment donat, sobre la marxa, s’ha de poder entrar a boxes, per continuar rodant. És millor passar per boxes abans que quelcom s’espatlli; preservar la salut abans que vingui la malaltia.
