L'abril de 2022 vam anar a Nova York amb dos amics. Va ser el primer viatge gran que feia en molt temps, i també el primer des d'una etapa personal molt complicada, i suposo que per això, sumat a la gran narrativa de la ciutat, el vam viure com un somni. Un somni on vam tenir una mica de tot: museus, concerts, teatres, restaurants i altres luxes que feia molt que no tenia. Anàvem a fer caminades pels parcs, ballàvem de nit, i vam trobar i retrobar amics molt interessants. En una de les últimes nits, un d'ells, amb qui ja havíem sortit algunes vegades, ens va preguntar pels plans que teníem dissabte, abans de marxar. Li vaig dir que segurament aniríem a fer una volta, a alguna llibreria que ens havia quedat penjada o a menjar alguna cosa abans de marxar.
— Quina llàstima, perquè creia que voldries venir amb mi a Columbia a veure a la Mazzucato...
Em vaig fondre per dins. Feia mesos que Mariana Mazzucato era una de les dones a qui més seguia en temes de política, que la intentava colar a cada informe que feia a la feina i que, sobretot, pensava que era d'aquelles persones a l'acadèmia que encara volen canviar les coses. Em va agafar una cosa estranya per dins, vaig mirar als dos amics amb qui viatjava i em van somriure:
— Ari, no sabem ni qui és, però per la cara que has fet, sembla que et farà molta il·lusió.
Va arribar dissabte i vam anar al campus central de Columbia University. No cal dir que vaig arribar una hora abans i vaig anar a fer voltes pel campus: a la capella, a l'entrada de la llibreria, a la cantina, a la llibreria i botiga de souvenirs. Com si es tractés d'una preuniversitària, em vaig enamorar del lloc i, al cap d'una estona, em vaig trobar amb el meu amic i vam anar a la Constellations Conference. Només entrar vam veure-la, serena, parlant amb el seu interlocutor. I quan va arribar el moment de la pausa, el meu amic em va agafar per l'esquena i em va dir: "Vols venir a saludar-la?" Jo estava cagada, però el meu amic estava molt confiat. Ens vam acostar i ell es va presentar, explicant-li que tenien feina en comú i que els seus grups estaven col·laborant. Jo, com si es tractés d'un crush, no deixava de mirar-la.
— And you are...? - em va dir, notant que hi havia una persona a la conversa a qui no s'estava adreçant. Nerviosa, sense saber què dir que pogués ser interessant per ella, vaig treure:
— A huge fan!
I em vaig quedar en silenci la resta de l'estona, sense ni tan sols recordar el que em va dir ella. Quina vergonya, podria haver dit qualsevol cosa i vaig dir una ximpleria de l'alçada d'un campanar. El cas és que després d'aquesta breu, però intensa trobada ara sempre emergeix una huge fan cada vegada que treu un llibre o fa un article a algun mitjà nacional. La miro i penso que quina sort que tinc que és famosa i que no deu recordar aquella noia encarcarada que li va treure tres paraules amb els nervis i la vergonya més gran del món.
L'últim llibre de Mazzucato es diu 'La gran estafa' i parla de l'estafa que és el món de les grans consultores; no fa una crítica de la feina del consultor o la consultora sinó d'aquestes grans corporacions transatlàntiques, opaques i de poca transparència
El seu últim llibre es diu La gran estafa (The Big Con) i parla de l'estafa que és el món de les grans consultores. I compte, crec que és important dir "grans" perquè Mazzucato i Rosie Collington, com a coautores, no fan una crítica de la feina del consultor o la consultora (feina que, d'altra banda, duc a terme com a mode de vida juntament amb escriure i investigar), sinó d'aquestes grans corporacions transatlàntiques, opaques i de poca transparència, que assessoren i influencien les empreses i governs més grans del món. Deloitte, KPMG, PwC i Ernst & Young (EY), les quatre conegudes com a big four són, d'acord amb les autores, agents que generen una dependència de les nostres economies que es converteix, en el llarg termini, en un fre a la innovació, una difusió de la responsabilitat empresarial i una obstaculització en la missió col·lectiva de detenir el col·lapse climàtic.
Entre algunes de les principals objeccions que hi posa Mazzucato trobem una revelació d'algunes de les grans dinàmiques i efectes nocius d'aquesta gran indústria. Res, tanmateix, que no sapiguem tots a partir del testimoni d'aquell amic que hi va treballar una temporada o aquella companya que tenia una germana que va acabar amb un burnout que la va obligar a no treballar durant un any. O aquella amistat que no veiem mai perquè sempre té una reunió d'última hora, un informe a acabar o una presentació molt important on li va la feina. Però si, com a mínim, la feina que fessin aquestes grans empreses amb representació a tot arreu del món fos pel bé comú, encara ho podríem resoldre. Tanmateix, aquest no sol ser el cas, ja que el consell principal que donen als seus clients és reduir el risc i els costos i augmentar el benefici costi el que costi.
En lloc de centrar-se en el bé comú, aquestes empreses se centren en allò que es pot resoldre a partir de la quantificació
Aquest pensament, que a més debilita a les empreses, no deixa fluir la capacitat crítica ni sortir del curtterminisme a la majoria de les empreses, reduint els seus problemes complexos i adherits a la realitat en fàcils problemes de respondre a partir de la sistematització dels casos particulars com a exemple de models tipus. En lloc de centrar-se en el bé comú, se centren en allò que es pot resoldre a partir de la quantificació. Així, debiliten a les empreses en la seva capacitat d'estratègia pròpia i infantilitzen els governs, cosa que acaba en una perversió del que és i ha de ser l'economia.
El llibre no revela cap veritat desconeguda, però sí que recupera preguntes interessants del sector de la consultoria, posant el focus en la tasca d'acompanyar a les empreses i sectors públics a dur a terme els seus processos estratègics i buscar la manera que permetin innovar a les seves dinàmiques internes. Per canviar el rol de la consultoria s'ha de modificar completament la nostra idea del que és l'economia, i veient els fracassos que ha portat el capitalisme dur i la impossibilitat que tenim, per ara, de canviar el sistema, ens cal adoptar noves dinàmiques, marcs mentals i formes de treball que ens facin defugir del que ha estat, fins ara, aquesta gran estafa.