Fa uns anys que la interseccionalitat ha guanyat popularitat. Quan diem que alguna cosa es posa de moda, pot semblar una reflexió superficial i impersonal, basada en criteris absurds de realitat. No obstant això, utilitzo aquesta expressió en el sentit més genuí de la paraula, per referir-me al fet que ha emergit com una tendència en les nostres maneres d'entendre el món. Cada cop més programes universitaris inclouen aquesta perspectiva, i les empreses, lluny de buscar especialistes especialitzats, demanen perfils adaptatius i flexibles a les diferents necessitats dels seus equips. En aquesta intersecció, tanmateix, no em deixen de sorprendre totes les seves possibilitats. Fa uns anys una amiga em va explicar que feia un curs de Medicina i Literatura a la universitat, cosa que em va semblar fascinant. Estudiar les maneres com la cura de les persones interseccionen amb la cura de les lletres i la cultura, com s'ha experimentat el fet de la malaltia des de la creativitat i les metàfores, com assumim, a partir del text literari, fets vitals com la mort, la manca o el desastre. Com la literatura pot ser un xarop de l'ànima.
Per això, quan fa uns dies vaig parlar amb Teresa Arsuaga sobre el seu llibre El Abogado Humanista, publicat a l'editorial Civitas l'any 2018, vaig tenir un moment de connexió similar al que vaig passar quan la meva amiga em va explicar la seva assignatura: aquelles persones que construeixen la nostra idea de justícia i les normes que en segueixen també han de tenir coneixements elevats no només del llenguatge tècnic sinó també de la manera com treballen els conceptes i la càrrega que tenen per a les nostres societats contemporànies.
"Com la literatura pot ser un xarop de l'ànima"
Alternativament, a la concepció tècnica i mercantilista de la professió de l'advocat, Arsuaga obre una nova possibilitat a l'hora de treballar amb les lleis i la justícia que es basa, des d'aquest principi de la transversalitat, en els corrents humanistes. Hereva de les tesis de James Boyd White i Richard Weisberg, dos juristes humanistes fundadors de l'influent moviment nord-americà Law and Literature Studies, Arsuaga té clar que el futur de l'advocacia no pot passar per un cos de persones altament preparades amb qualitats tècniques i un profund coneixement de les lleis i el sistema jurídic, però sense la plasticitat cerebral necessària per prendre consciència dels grans valors, habilitats i destreses que permet la riquesa cultural. Així, l'objectiu del llibre és despertar en l'advocat la consciència de la dimensió genuïnament literària de la seva activitat professional, demanant i esperant de la seva professió les habilitats d'un bon lector, d'un crític literari i d'un escriptor artístic, mitjançant el cultiu de capacitats com l'empatia, la imaginació i l'anàlisi de l'experiència humana, posades al servei del progrés moral i de la justícia.
Però està clar que aquesta transformació es troba molt llunyana de la realitat del nostre estat, on la tecnificació i la normativitat impera amb una lleugera sensibilitat cap a altres temàtiques, però en cap cas oberts a incorporar-ho més que de forma ocasional. Per això mateix, llibres com el de Teresa Arsuaga són tan importants. I per això aprofitar la influència d'aquest moviment per impulsar una educació jurídica humanista a casa nostra és un dels valors més grans d'aquesta contribució. Més enllà de la capacitat de reorientar el llenguatge jurídic i dotar la pràctica legal de subjectivitat, empatia i altres valors humanistes, generant una maduresa intel·lectual en tots els seus practicants i actors relacionats, un altre dels avantatges que genera aquesta obertura a la reflexió transdisciplinària de l'advocat és la reconnexió amb alguns dels seus conceptes principals.
Què és el dret? Què és la justícia? Quan podem considerar que una cosa és justa o és injusta? Quines excepcions podem acceptar i quines no? Com apliquen els grans principis de legalitat i justícia a cada pràctica particular? Què volen dir igualtat, patiment, dignitat o violència? Una persona formada, amb una petjada intel·lectual, coneix molt millor aquesta connexió que recentment s'ha convertit en desconnexió, i serà més capaç a l'hora d'interpretar les lleis d'una manera rica, complexa i crítica. En definitiva, una persona professional capaç de dur a terme els canvis urgents que demana el nostre sistema jurídic i legal per transformar la responsabilitat social de l'advocat cap a una persona sensible i coneixedora del món on viu.
"L'objectiu del llibre és despertar en l'advocat la consciència de la dimensió genuïnament literària de la seva activitat professional"
Si bé Arsuaga fa la reflexió dins del món que ella coneix, és a dir, el legal i el jurídic, em va reconèixer a la nostra conversa que aquest canvi, en realitat, és molt necessari en la majoria dels sectors professionals avui. Des de la ciència natural, les ciències socials, les enginyeries, l'administració pública o l'empresa privada fa falta una influència major de les humanitats en la matèria de comprendre la vida, la feina i la manera de fer del nostre dia a dia. Arsuaga comença per casa, però és conscient que la transformació va més enllà de les togues i les lleis. Els valors de les humanitats han de poder traspuar en totes les disciplines i infusionar-les amb els seus valors, sabers i destreses. Per això, més que reflexionar sobre l'advocat humanista, el que ens cal de debò és avançar cap a la societat humanista.