Infraestructures, aigua, energia, mobilitat... En l’àmbit local hi ha molts serveis públics que s’han convertit en objecte de debat en els darrers anys. De fet, des de l’inici de la crisi econòmica del 2008, ha aparegut una onada creixent d’opinió que aposta per la remunicipalització dels serveis públics. Ara bé, “no es pot remunicipalitzar el que, de facto, ja és de titularitat pública”, assenyala Almudena Semur, secretària general de l’Institut d’Estudis Econòmics.
"No es pot remunicipalitzar el que, de facto, ja és de titularitat pública"
El llibre La col·laboració públic-privada en la gestió dels serveis públics (Institut d’Estudis Econòmics, 2018), elaborat per un grup d’economistes, fa una reflexió de la necessitat de la col·laboració públic-privada i dels beneficis que pot tenir per al ciutadà. Però alhora preguntant-se sobre els riscos que pot tenir. Sense oblidar mai que el més important és proporcionar una gestió que desemboqui en una excel·lència del servei per al ciutadà.
Desavantatges o beneficis, què té més pes a la balança?
Habitualment, quan es donen arguments en contra de la col·laboració públic-privada en els serveis públics, se citen tres motius:
- L’objectiu de maximització de beneficis de les empreses va en contra de l’interès col·lectiu.
- La prestació privada dels serveis públics, mitjançant el seu pagament, perjudica i deixa en situació de vulnerabilitat aquelles persones amb menys recursos. I, per tant, incrementa la desigualtat de les llars.
- La qualitat de l’ocupació sol ser pitjor quan el servei municipal es presta mitjançant una concessió que quan el proporciona directament l’administració pública.
No obstant això, els economistes autors del llibre, després de molt anàlisi, consideren que hi ha més avantatges que inconvenients en aquesta gestió mixta de molts serveis municipals.
- Per una banda, les administracions públiques disposen de més capacitat d’inversió en la gestió dels serveis públics gràcies a la col·laboració del sector privat.
- La participació d’empreses privades, juntament amb el sector públic, genera economies d’escala.
- Normalment l’administració és més lenta i menys flexible que el sector privat, per la qual cosa la col·laboració d’ambdues parts permet una major adaptació als canvis.
- La competitivitat i els recursos destinats a R+D+I de les empreses privades permeten a l’administració i als ciutadans beneficiar-se d’aquest entorn d’innovació.
JJOO de Barcelona '92, cas d'èxit de col·laboració
Amb aquests beneficis, els economistes autors de l’obra tenen clar que “una societat incapaç de mantenir un clima de col·laboració entre el sector públic i privat, o és una societat immadura o és una societat malalta”, afirma Ramiro Aurin, director general de l’Associació per l’Excel·lència dels Serveis Públics, durant la presentació del llibre al Col·legi d’Economistes de Catalunya.
En aquest sentit, Ramon Tamames, catedràtic d’estructura econòmica i també autor del llibre, afirma que “els avenços en innovació de la sanitat pública no serien iguals si no existís la sanitat privada”. Un exemple que es pot aplicar també en el sector ferroviari o en la gestió de l’aigua, com bé analitzen els economistes en la seva publicació. I un més: l’èxit dels Jocs Olímpics de Barcelona del 92 no hauria sigut el que va ser sense la col·laboració dels agents públics i privats.