Ser 'millennial' és una actitud

David Tomás, CEO de Cyberclick, detalla les dificultats de moltes empreses de gestionar el talent quan conviuen diferents generacions a partir d'una història amb la qual molts lectors es poden sentir identificats

La convivència a l'empresa de generacions tan diferents com els 'baby boomers' i els 'millennials' és un aspecte difícil de gestionar | iStock
La convivència a l'empresa de generacions tan diferents com els 'baby boomers' i els 'millennials' és un aspecte difícil de gestionar | iStock
Redacción VIA Empresa
Barcelona
22 de Març de 2019

Les dificultats d’una redacció d’un setmanari econòmic en paper per digitalitzar-se i per entendre’s entre tots els treballadors de diferents edats i generacions és el fil sobre el qual gira la història deDiario de un Millennial (Empresa Activa, 2019). Un relat ambientat en el sector periodístic però que es pot aplicar a tots els àmbits del món empresarial. Compaginar les necessitats i les formes de treballar de tots els empleats d’una empresa no és tasca fàcil. I menys quan ja conviuen en una mateixa organització treballadors baby boomers, de la generació X, millennials i també els primers cenntenials. Ara bé, ser mil·lennista és una actitud.

 

David Tomás, autor també de La empresa más feliz del mundo (Empresa Activa, 2015), publica un segon relat sobre com superar la bretxa generacional a les empreses. I ho fa d’una manera molt amena i entretinguda, explicant una història en la qual més d’un es pot sentir identificat.

 

El Mateo és un jove millennial de 24 anys que entra a treballar a la redacció d’un setmanari econòmic amb l’objectiu de portar la part digital del mitjà. Però en arribar a la feina es troba amb una estructura directiva molt jeràrquica, on totes les decisions han de passar per tots els caps de comandament, i amb uns directius de la generació baby boom que no entenen les noves formes de treballar i de pensar dels millennials.

Amb aquesta situació, l’autor relata el dia a dia d’aquest jove mil·lennista i els problemes que es troba quan no s’entén amb els seus companys de feina. Alhora que utilitza les xarxes socials, una eina molt quotidiana pels millennials, per publicar les seves reflexions sobre com haurien de ser els nous entorns de treball en forma de tuit:

  • "La comunicació oberta i sincera en una empresa ho és tot; 
  • El reconeixement a la feina ben feta és tan necessari com la crítica per millorar el que faci falta;
  • Una bona relació amb el cap hauria de ser una norma de tota empresa, no una excepció a la regla;
  • Postergar la teva vocació  per la seguretat d’una feina o pel que sigui, tard o d’hora t’acaba passant factura".


Tot això per arribar a una conclusió final, també en forma de tuit: "Tots som millennials, no es tracta només d’una generació sinó d’un canvi de mentalitat"

Objectiu segle XXI: fer feliç a totes les generacions a la feina

La gestió del talent és un dels grans desafiaments per les empreses avui en dia. Els millennials tenen una actitud diferent enfront del món laboral i no es conformen amb una feina estable, de vuit hores d’oficina i vacances a l’estiu. Volen nous atributs, com flexibilitat horària, teletreball o empreses amb propòsits i valors. Unes característiques que a vegades xoquen amb les prioritats dels CEOs actuals.

"El reconeixement a la feina ben feta és tan necessari com la crítica per millorar el que faci falta"

Davant aquesta situació, David Tomás, responsable de Cyberclick, considerada una de les millors empreses per treballar a Espanya, reflexiona sobre aspectes clau de la cultura empresarial i apunta les claus per ajudar als empresaris a desenvolupar un lideratge que tingui en compte totes les generacions i sigui capaç de satisfer totes les necessitats de cada un dels seus empleats. "Un dia em van dir que per a liderar havia de ser menys empàtica i més executiva. Diario de un Millennial em demostra que aquest camí no és el correcte i que l'empatia és un dels millors valors que es poden practicar per tenir un gran equip", reflexiona la fundadora del Club de Malasmadres, Laura Baena. I és que, al cap i a la fi, una empresa no és res sense els seus treballadors.