L’estiu, les vacances, la família, tot el que penja de la família, que són molts... tots formen part del que en diuen les vacances d’estiu. D’aquell espai que en teoria està pensat per descansar i, aquí està la gran trampa, per REPENSAR. Per repensar; per replantejar-se com ha de ser el nou curs.
És a dir, com quan anàvem a escola: vacances per fer els deures i tornar a la feina amb idees noves, amb canvis a l’organigrama, amb noves idees “motivacionals” per a la gent, amb una comunicació interna que comporti implicació de la gent amb l’empresa, i un munt de bajanades més. Coses d’aquestes que únicament serveixen perquè uns quants llestos facin cursos, activitats extraescolars i engrescadores que són acollides amb un fals entusiasme per la majoria de condemnats.
Al final tot es resumeix en quatre o cinc trucs, més o menys divertits i enginyosos per passar l’estona, facturar, i perquè l’empresa pugui dir que té un programa de recursos humans-formació, i fins i tot en podrà treure una d’aquestes subvencions que Foment o Pimec reben dels governs i reparteixen per demostrar que fan alguna cosa.
És el mateix que un diari anunciava un dia d’aquests com a notícia push: “Els vuit trucs per tenir un llit més fresc i dormir millor”. I et diuen, màgia pura, que la temperatura del cos és la clau per aconseguir dormir bé. I és estrany que no et diguin que fiquis el matalàs, el coixí i els llençols a la nevera. O tu mateix. Pel cas.
Crec que me n'he anat del que m’ocupava o m’havia d’ocupar. Llibres d’empresa d’estiu. Sí, senyor!
Segueixo aquest diari des de sempre i una de les coses que més m’ha agradat és el seu to positiu. Per això em va sorprendre l’any passat quan, per aquestes dates, es publicava la secció de Llibres d’Empresa. I aquí es on vaig patinar: van fer una crítica d’un llibre sobre comptabilitat. Sobre Comptabilitat!!! Lectura d’estiu obligatòria i relaxant. I crec que es va publicar el mes d’agost. Era com una mena de venjança cap el lector. “Jo, periodista, pringo”; “tu, lector, pringues”. Després la secció va desaparèixer. També el director, i qui ho va escriure. Devien anar de la mà. Ara, però, la senyora directora, sembla que ha tingut una idea i ha decidit revifar aquella antològica secció i m’ha encarregat que en faci un parell. Es deu haver begut l’enteniment, perquè a mi em passa com al Carvalho. Llibre de management, d’economia o de solucions màgiques per l’empresa, a la llar de foc que va (no us ho recomano perquè embruta molt el tub), però ara ja no tinc llar de foc. I algun que altre em queda per casa. I els del Tom Peters, perquè té unes idees de “bombero” que m’encanten, els he respectat.
Doncs això, que la senyora directora m’ha demanat que li faci llibres d’empresa per aquest estiu. I ara tinc un problema: no estic al despatx on me n’estava llegint un que semblava curiós, no original i bastant entretingut. Si passo la prova n’escriuré la crítica, o la ressenya, o donaré la meva opinió. Perquè tampoc és “plan” dir que el llibre és una merda assegut a la terrassa amb una copeta de vi blanc sec. Tot i que això del vi blanc ben fresquet sigui el millor que es pot fer a l’estiu.
"El millor sobre economia, sobre empresa i sobre família ho trobareu a la sèrie Succession"
Per si no arribo a temps us donaré tres consells, o dos, per si el tercer me l’oblido pel camí.
1.- El millor sobre economia, sobre empresa i sobre família: la sèrie Succession. L’heu de veure sencera; totes les temporades, no com aquests que es passen el dia parlant per la ràdio i només n’han vist un capítol i no l’han entès, però fan veure que sí. En aquesta sèrie ho tenim tot: el líder, els que el volen succeir, els assessors “palmeros” que no porten mai la contrària, no anessin a perdre el xollo, els traïdors i els “palanganeros”. Hi és tot el ventall. El millor llibre per veure tots els papers de l’auca.
2.- Shameless. Una sèrie sobre una família diferent, però si la penses també en pots treure conclusions bones i dolentes. Aquí és on apareix amb força el lideratge femení per fracàs del què hauria de ser lideratge masculí. Aquí el que no hi ha són palmeros i el més important és el paper de la dona, de totes les que hi surten, per posar ordre i fer funcionar l’empresa que, en aquest cas, és la família.
I, sí, he arribat a la tercera: llegiu. Però coses bones. Us en recomano 5. Cap d’ells en català, ni del Xavier Bosch.
- Cloruro de sodio, de Jussi Adler Olsen
- El último verdugo, de Toni Hill (o qualsevol d’ell)
- Prueba de fuego, de Jorn Lier Horst
- Secretos mortales, de Robert Bryndza, i tots els anteriors
- Eclipse, de Jo Nesbo
En qualsevol d’ells trobareu més coses aplicables a la vida real i a l’empresa que en els que ens han d’ocupar al llarg d’aquest estiu. Hi trobareu el treball en equip, imprescindible en tots els de Jussi Adler Olsen; l’individualisme en els de Jo Nesbo i el diferencial en els de Bryndza.
A veure què li sembla a la directora.
Segur, però, que aquest article no s’acaba aquí i algú hi escriurà l’epíleg.
Epíleg de la directora
Cada vegada que obrim la porta a un col·laborador -o piquem la seva porta en aquest cas- sabem que també l'obrim al risc: que no funcioni la seva secció, que no entengui la seva essència… El que no m’esperava en aquesta ocasió (o potser sí) era que l’entengués tan bé que me la capgirés.
Amb molta honestedat, potser massa: Fa un any vam deixar morir la secció de Llibres d’empresa perquè els periodistes que estàvem en el dia a dia de la redacció no volíem vendre o promocionar llibres d’empresa setmanalment i veure’ns forçats a parlar en positiu d’allò que no hi crèiem. Tenim moltes històries per explicar i hem de triar contínuament quines sí i quines no. Potser vam ser massa dràstics, no calia tancar la secció. Potser hauríem pogut publicar-la amb menys periodicitat o per èpoques especials de l’any. Bé, el fet és que així ho vam decidir, més o menys encertadament. I ara, l’estiu, època en què l’agenda ens permet per fi llegir una mica més, és el moment idoni per rellançar-la.
Sé que aquest Gallagher no farà res del que li vaig demanar, però així ho vull. També sé que els seus articles seran d’aquests que et tornes a rellegir amb el temps i que les seves recomanacions de llibres, sèries -i vins també?- ens acompanyaran probablement molt més temps del que ho faci aquesta secció que, per cert, sortirà cada dissabte d’aquest mes d’agost.