Cal celebrar el recent anunci del Govern de la Generalitat de Catalunya d'homologar les escoles catalanes de Londres i Berlín. A partir d'ara, aquests centres permetran que els alumnes obtinguin els certificats dels nivells lingüístics B2 i C1, amb el reconeixement del departament d'Educació del Govern. Al meu article del mes d'abril, on parlo de la diàspora catalana, ja vaig esmentar la necessitat d'estrènyer lligams amb les escoles catalanes a l'exterior. Ara també caldria un segon pas per aconseguir que les institucions britàniques, i les d'altres països, reconeguin aquestes titulacions en el procés d'admissió d'alumnes catalans a les seves universitats, incloent-hi les universitats d'Oxford, Cambridge, Saint Andrews i la London School of Economics (LSE).
Aquesta bona notícia em fa pensar en la importància que tenen els idiomes en el món econòmic i com el fet que dos territoris comparteixin una llengua sempre facilita l'activitat econòmica mútua. Tenir una parla en comú augmenta la probabilitat que hi hagi interaccions econòmiques més fluides, tant en el comerç com en la inversió o la cooperació empresarial, i afavoreix l'intercanvi d'idees i de tecnologia. Si, a més, hi ha proximitat geogràfica entre els dos territoris, aleshores la relació encara té més possibilitats de reeixir i augmentar.
Per exemple, fa poques setmanes llegia un informe del Parlament britànic sobre les relacions econòmiques entre el Regne Unit i Irlanda. Aquests dos estats, que comparteixen llengua i frontera, tenen una relació comercial de vora 100.000 milions d'euros anuals (85.000 milions de lliures).
La megaregió catalano-occitana, ja l'any 2000, generava econòmicament més de 600.000 milions de dòlars
A Catalunya, al llarg de la nostra història, també hem teixit relacions tan profitoses com la que hi ha entre els britànics i els irlandesos. Així, en un llibre català del 1628, de l'advocat i historiador Andreu Bosch, ja se'ns diu que la llengua catalana, que "era la ques parlava en la Provença, y tota Guiana, y la França, Gotica", era la "mes estimada" i "mes usada en la cort del Rey de França". Aquesta llengua, com detalla en Bosch, era "la mateixa que entrà en Cathalunya, y de aqui a Valencia, y a les Illes de Mallorca, Menorca, Ivyça, y Cerdenya". Doncs bé, gràcies a aquest fort parentesc entre el català i la llengua d'Occitània, que ve de lluny en el temps, es van establir forts lligams comercials i econòmics entre els dos territoris. Aquestes parles nostres, que els experts consideren variants de la mateixa llengua, o llengües bessones, han estat sempre un pont de prosperitat.
En aquest sentit, ara fa uns anys, el professor nord-americà Richard Florida, de la Universitat de Toronto (Canadà) va elaborar un mapa de les megaregions econòmiques del món i en va identificar unes 40 amb un moviment econòmic superior als 100.000 milions de dòlars. Per fer-nos una idea de la importància d'aquestes megaregions, només cal dir que representen el 66% de l'economia mundial i el 85% de la innovació que té lloc al planeta. Doncs bé, un detall del qual no se n'ha parlat prou és que al mapa del professor Florida, l'onzena megaregió més potent del món és la que ell anomena “Barcelona-Lyon” i que abasta Catalunya, País Valencià i Occitània. Segons el seu estudi, la megaregió catalano-occitana, ja l'any 2000, generava econòmicament més de 600.000 milions de dòlars, en el que el professor Florida anomena Light Regional Product (LRP).
Ara que s'han acabat les eleccions, el sector públic faria bé de prioritzar accions econòmiques, d’infraestructures i de coneixements lingüístics i culturals entre Catalunya i Occitània
Això és realment sorprenent si tenim en compte que, lamentablement, des de la batalla de Muret, al segle XIII, Catalunya no ha tornat a prioritzar Occitània en les seves relacions internacionals. Fa segles que Catalunya, per una banda, i la Catalunya del nord i Occitània per l’altra, van quedar separades per una frontera estatal i, des d'aleshores, ni Madrid ni París han tingut cap mena d'interès a potenciar la dinàmica econòmica preexistent des de fa segles, que sempre ha aportat prosperitat a ambdues economies. Ben al contrari.
Tanmateix, tot i els impediments històrics i polítics, la relació econòmica catalano-occitana ha perdurat en l'àmbit de l'economia fins a convertir-se en una de les més importants del món. Ara com ara, és el sector privat qui ha fet possible que aquesta relació econòmica exemplar i pròspera, no hagi minvat i perduri al llarg dels segles. Ara que s'han acabat les eleccions, el sector públic faria bé de prioritzar accions econòmiques, d’infraestructures i de coneixements lingüístics i culturals entre Catalunya i Occitània amb l'objectiu de millorar aquesta relació tan beneficiosa per a tots.
Finalment, i com a recomanació, l'estudi del professor Florida també ens indica el nombre de patents registrades a cada megaregió del món. Aquesta és avui una xifra essencial. En aquest sentit, cal destacar que Occitània acull vora el 13% dels projectes d'R+D de França. També paga la pena recordar el nou projecte europeu d'harmonització de patents recolzat per 17 estats membres, que inclou França, però, en canvi, no pas Espanya, que s'ha mostrat dolguda pel fet que el castellà no serà llengua oficial. És evident que els catalans hem d'ignorar aquestes frustracions i limitacions i focalitzar-nos en el nostre àmbit natural, a banda i banda dels Pirineus. Cal doncs prioritzar la importància estratègica de potenciar la nostra mega-regió catalano-occitana, una de les més dinàmiques del món.