Maravillas Rojo, "activament jubilada", és la presidenta d'Abacus Cooperativa des del 2017. Els seus inicis professionals, de fet, van estar marcats també pel cooperativisme, com a presidenta de la cooperativa de consum La Vanguardia Obrera, encara que la part més reconeguda de la seva trajectòria és al vessant públic i polític -amb una voluntat incansable per millorar l'ocupació, la iniciativa emprenedora i l'economia social-, com a tinenta d’alcaldia i regidora de l’Ajuntament de Barcelona (1995-2007); presidenta de Barcelona Activa (1995-2007); secretària general d’Ocupació al Ministeri de Treball (2008-2010), i directora de programes d’emprenedoria social i cooperativa a la Direcció General d’Economia Social de la Generalitat de Catalunya (2011-2015).
Ens rep a la seu d'Abacus a Barcelona, al carrer Perú, un local que comença amb una showroom i botiga orientada a mestres d'escola, que dóna a parar a la sala Marta Mata, l'avantsala a la seu corporativa del grup. Si algú entra en una botiga d'Abacus i feia temps que no en trepitjava cap, ho veurà tot molt canviat. Manté l'essència, però té un aire més nou, tecnològic i fresc, reflex de la renovació que ha fet el grup de les seves àrees d'activitat. De fet, en els darrers anys, Abacus ha reformat més de 30 botigues de les 47 que tenen a Catalunya, València i les Illes Balears. I la seva seu, n'és una d'elles.
Mentre esperem la Maravillas Rojo a la sala Marta Mata, pedagoga, diputada, senadora i una de les fundadores d'Abacus, fullegem les revistes que hi ha sobre la taula principal del hall: Descobrir, Sàpiens, Cuina... Suposo que si tornem d'aquí a uns mesos, trobarem alguna novetat a la taula dels segells d'Enciclopèdia Catalana, com l'edició limitada de Plensa · Macbeth · Verdi, que recull les creacions artístiques que Jaume Plensa va fer durant la preparació de l'òpera de Macbeth.
Quin futur preveu per a Enciclopèdia Catalana?
A Abacus estem contents d'haver pogut accedir a la compra dels segells d'Enciclopèdia Catalana i especialment el de La Galera, molt emblemàtica dins de la literatura juvenil i infantil. I malgrat que fins d'aquí a uns mesos no podrem dir molta cosa, perquè hem iniciat un procés de due diligence, sí que et puc assegurar que aquesta adquisició mostra l'ambició i voluntat que té Abacus de ser útil per a la societat. Volem ampliar l'accés a la cultura i estem disposats a ser més grans i col·laborar per aconseguir-ho.
Incorporar més segells editorials ens permet arribar a ser la segona editorial en llengua catalana del país i representar un 8% del mercat editorial català. I al final, ser més grans en l'àmbit de la cultura i la llengua, ens fa ser més útils per a la societat i ens permet tenir més impacte.
"Ser més grans en l'àmbit de la cultura i la llengua, ens fa ser més útils per a la societat"
En el sector editorial competiu contra dues grans empreses, Penguin Random House i el Grupo Planeta. Ara bé, són models de negoci ben diferents del vostre, com a cooperativa.
Nosaltres som una empresa sòlida econòmicament. Tenim una governança cooperativa i això el que ens fa és més transparents i forts. És compatible ser una cooperativa i, alhora, ser una empresa forta econòmicament. De fet, estem en una etapa de profunda transformació organitzativa, fruit de la pandèmia i de la fusió amb Som, que ens ha fet més sòlids econòmicament -hem arribat als 130 milions d'ingressos- i ens ha permès diversificar i renovar les nostres activitats. Abacus avui no només és la seva xarxa de 47 botigues, sinó que també és Abacus Editorial, Abacus Media, Abacus Formació i Abacus Idea, i en aquestes darreres línies hi ha canvis molt substancials.
A què responen aquests canvis?
A que volem ser útils. I per això ens tornem a preguntar una i una altra vegada què és allò que permet que l'accés a la cultura i a l'educació sigui més plural, ampli i just.
Aquesta renovació, de fet, es plasma a les botigues que teniu a peu de carrer.
Sí, hem fet una renovació dels espais per potenciar les llibreries, perquè volem que l'accés als llibres sigui una experiència atractiva; i les hem obert a la comunitat local organitzant activitats.
Però la nostra gran novetat està en l'ampliació d'Abacus Editorial: ara comptem amb cinc editorials. Tenim Inuk, una editorial preciosa de literatura infantil i juvenil, i ara incorporarem en pocs mesos els segells d'Enciclopèdia Catalana. A més, en l'àmbit Media, estem digitalitzant les revistes del grup, i en la branca d'Idea, estem creant continguts audiovisuals molt potents, com la producció dels documentals L'amarga lluita del Noi del Sucre o Negrers, pel·lícules i fins i tot sèries, com la de Jo mai mai, que ens apropa a un sector molt important per al futur: la gent jove.
Heu fet el salt a 3Cat i a Netflix!
Creiem que és el moment d'incorporar continguts, i els continguts són sobretot audiovisuals.
I en el vessant de l'educació?
L'educació forma part d'Abacus des dels seus inicis. De fet, la cooperativa va néixer d'un conjunt de persones vinculades a Rosa Sensat i als moviments pedagògics de renovació dels anys 60. Centrar-nos en l'educació ens torna a les arrels de per què existim. I si en els inicis, la pregunta era com ser útils per a la renovació pedagògica, ara ens preguntem com ser útils per a una cultura més àmplia i més plural. De l'any 68 fins a l'actualitat han canviat molt les circumstàncies i l'educació, i sabem que els materials són necessaris, però els continguts són imprescindibles.
"Els materials són necessaris, però els continguts són imprescindibles"
Per això, hem reforçat tota la nostra àrea d'Abacus Educació per exemple, amb la plataforma Habilis -per apropar els continguts STEAM als mestres-, fent formació a professors en competències digitals; també hem incorporat una empresa de robòtica amb la qual accedim a 2.700 escoles públiques per abastir-les de components de robòtica i formació als docents. I ara estem molt oberts a escoltar què necessita la comunitat educativa, per millorar la comprensió lectora i l'accés a la cultura.
En aquest procés d'escolta i detecció de necessitats, en l'àmbit tecnològic, pot donar resultats molt canviants en els anys. És a dir, ara esteu centrats a la robòtica, però d'aquí a dos anys potser heu hagut d'incorporar dues o tres tecnologies noves, com la intel·ligència artificial generativa.
Per això creiem que preguntar-nos contínuament per aquestes necessitats no és inseguretat, sinó voluntat i ambició de ser útils. I això implica estar constantment renovant-te i reforçar-te per poder donar resposta.
Haureu analitzat amb deteniment el resultat de les proves PISA.
Tots ho hem fet. Encara que, com ja diuen molts experts, de vegades hi ha més desigualtats dins d'un país que entre països. També crec que hi ha elements que l'informe, tot i ser rigorós, no considera. L'important per a nosaltres és escoltar i estar al costat de la comunitat educativa.
"Preguntar-nos contínuament per aquestes necessitats no és inseguretat, sinó voluntat i ambició de ser útils"
Quin pes té el cooperativisme a l'economia catalana?
Globalment, l'economia social té una participació del 10% del PIB, però no oblidem que l'empresa cooperativa és empresa. L'economia social és molt àmplia: hi ha organitzacions, fundacions i mútues, però l'empresa cooperativa és una empresa i, per tant, el seu objectiu és ser sòlida, rendible i eficient. Això sí, a diferència potser d'una empresa convencional, la cooperativa persegueix la continuïtat i tornar els seus excedents a la seva comunitat. També que és la persona i no el capital qui decideix, ja que a l'empresa cooperativa tots tenim el mateix capital social; i això implica molta transparència i participació.
Després d'haver passat per la política de primer nivell i al capdavant d'institucions que són motors econòmics de Catalunya, ha tornat als seus inicis, al cooperativisme. Ha tancat el cercle.
Vaig començar la meva vida professional en el món de la cooperació i l'acabo, encara que com a jubilada, en el mateix món. A l'any 76 ja feia classes i tallers sobre cooperativisme i era presidenta de La Vanguardia Obrera. També vam engegar a la Generalitat democràtica el Consell assessor de la cooperació, la primera llei de cooperatives i vam posar en marxa la federació de cooperatives de consum i la confederació.
Com ha canviat la política en aquests anys?
He viscut els millors moments de la meva vida en l'àmbit municipal i com a presidenta de Barcelona Activa. I, sí, en aquests anys la vida política ha canviat, sens dubte. Els 12 anys que vaig ser regidora va ser en governs tripartits, en governs de coalició, i teníem capacitat d'arribar a acords, com s'ha pogut veure en el temps. Ara, però, els moments són diferents i els que hi són al capdavant han de trobar la manera de fer-ho.
Steve Jobs, al mític discurs que va donar a la Universitat de Standford, parlava sobre com, mirant enrere a la nostra vida, podem veure més fàcilment com es connecten els punts, les decisions que hem anat prenent. I moltes vegades, aquesta connexió dels punts no la podem fer quan mirem al futur.
Les connexions dels punts vénen de les oportunitats. Quan un està molt obert a la vida, curiós i amb ganes d'aprendre, les oportunitats et porten d'una situació a l'altra. Cal estar obert i disponible per contribuir. I en aquest sentit, els punts de connexió a la meva història sempre han estat l'ocupació i la generació de riquesa, a partir d'una preocupació molt profunda: aprendre a distribuir-la bé. Volem societats riques i competitives, però per a això, hem d'avançar en millorar la distribució de la riquesa que generem; i no ho estem fent prou.
Així com ara ha tornat al cooperativisme, tornaria a la política?
No, claríssimament. Aquell va ser un altre moment. De fet, crec que es pot servir a la societat de moltes maneres, més enllà d'ocupar un càrrec públic.