29
de Novembre
de
2013
El director J.C. Chandor va sorprendre amb la seva pel·lícula Margin Call, un thriller dramàtic que dissecciona amb fredor els fets que van tenir lloc durant les 24 hores prèvies a l'esclat de la crisi financera del 2008. Chandor, fill d'un antic treballador de Merrill Lynch, va escriure el guió d'aquest film que, tot i presentar empreses i caràcters ficticis, està directament basada en els fets reals que van tenir lloc a Wall Street i que han desembocat en una crisi financera d'abast mundial.
La pel·lícula relata el frau comès per una empresa d'inversió el dia abans de l'esclat de la crisi. L'acció arrenca amb l'acomiadament d'un analista que ha descobert dades comprometedores de l'empresa. Abans de marxar, delega en un analista junior que revelarà als seus caps una informació que pot fer caure l'empresa. A partir d'aquí s'origina una presa de decisions en cadena que afecten tant a qüestions financeres com ètiques i morals.
Precisament és aquest factor humà el més interessant del retrat que Margin Call fa sobre les responsabilitats en la crisi econòmica. L'ambició extrema, la manca d'escrúpols, la indiferència davant les òbvies conseqüències que tindran les decisions preses o les actituds que cadascun dels implicats adopta davant la situació són aspectes que demostren que la fallida del sistema financer va tenir, primer de tot, causes humanes.
Una de les claus va ser la gestió de la informació sobre la realitat de les hipoteques subprime i altres actius tòxics. L'ambició de la banca fa posar els interessos econòmics dels seus directius per davant de qualsevol possible efecte i aquesta és la raó per la qual es decideixen vendre actius que, com diuen en un moment del film, "sabem que no valen res" i enfonsaran el mercat.
La pel·lícula relata el frau comès per una empresa d'inversió el dia abans de l'esclat de la crisi. L'acció arrenca amb l'acomiadament d'un analista que ha descobert dades comprometedores de l'empresa. Abans de marxar, delega en un analista junior que revelarà als seus caps una informació que pot fer caure l'empresa. A partir d'aquí s'origina una presa de decisions en cadena que afecten tant a qüestions financeres com ètiques i morals.
Precisament és aquest factor humà el més interessant del retrat que Margin Call fa sobre les responsabilitats en la crisi econòmica. L'ambició extrema, la manca d'escrúpols, la indiferència davant les òbvies conseqüències que tindran les decisions preses o les actituds que cadascun dels implicats adopta davant la situació són aspectes que demostren que la fallida del sistema financer va tenir, primer de tot, causes humanes.
Una de les claus va ser la gestió de la informació sobre la realitat de les hipoteques subprime i altres actius tòxics. L'ambició de la banca fa posar els interessos econòmics dels seus directius per davant de qualsevol possible efecte i aquesta és la raó per la qual es decideixen vendre actius que, com diuen en un moment del film, "sabem que no valen res" i enfonsaran el mercat.