Si consultéssim a un dietista quins ingredients no poden faltar en l'alimentació d'un esportista d'elit citaria els cereals, els ous, la fruita sens dubte, verdures, peix, aliments rics en carbohidrats... i llaminadures? Segurament no trobaríem cap especialista en alimentació que ens recomanés menjar dolços a diari, el que ens porta a pensar que la tenista Maria Sharapova mai en va tenir un a la vora en els seus anys formatius. Des de la seva infància, la siberiana ha estat una consumidora compulsiva de les llepolies. Una passió que ha convertit en un negoci més que rendible i una via d'escapament a la sanció per dopatge, que expira el proper 26 d'abril.
A mitjans de 2012, Maria Sharapova es trobava en un dels moments més dolços de la seva carrera. Número 1 de la WTA, amb el Grand Slam completat i amb uns ingressos al voltant dels 24 milions d'euros, el que la situava com la dona esportista amb més guanys del món. De fet, va encapçalar aquesta llista de la revista Forbes durant 11 anys –entre el 2004 i el 2015-, per uns beneficis acumulats de 285 milions d'euros.
"Amb 21 anys vaig passar per una lesió que em va deixar al límit de la retirada. Ja havia guanyat prou diners com per no haver de treballar mai més, però el cas és que sóc inquieta i vaig trobar una motivació en el món de les llaminadures", explicava Sharapova en una entrevista a la NBC.
El resultat va ser la creació de Sugarpova, un projecte en el que la tenista va fer una inversió inicial de 500.000 dòlars. L'objectiu era crear una línia de productes premium en un sector on no existia i aprofitar la manca d'identificació dels consumidors amb marques concretes. En la seva primera tirada de productes, Sharapova va dissenyar dolços en forma de pilotes de tenis que es venien empaquetats en unes bosses cuidades i rematades amb el dibuix d'uns llavis, el logotip de la companyia. L'èxit va ser instantani.
En els seus primers mesos en funcionament, l'empresa ja havia venut fins a 250.000 bosses i, al final de l'any, la facturació de Sugarpova ja fregava el milió de dòlars. En els seus primers dotze mesos de vida, les llaminadures de la tenista es podien trobar a botigues i hotels de luxe dels Estats Units, Austràlia, el Regne Unit, el Japó, el Canadà, Rússia, l'Índia i la Xina. A dia d'avui, la llista de països on es poden comprar les bosses Sugarpova ha crescut fins a la trentena, sense comptar la distribució online, que apropa el producte a qualsevol punt del món.
L'èxit de Sugarpova va sorprendre fins i tot la mateixa tenista. No és d'estranyar si tenim en compte que la bossa es ven a un preu de 5,99 dòlars –fins a sis vegades més que el preu d'un producte similar de la competència- i que, segons ella mateixa va reconèixer, el pressupost inicial per màrqueting era poc més que limitat.
Davant la falta de recursos tradicionals, Sharapova va tirar de xarxes socials –on no li manquen seguidors- i de l'enginy. Just abans del US Open de 2013, la tenista va explorar la possibilitat de canviar el seu nom per Sugarpova. Una acció que va despertar l'interès dels mitjans les setmanes prèvies al torneig, tot i que mai va arribar a realitzar cap tràmit.