El novembre del 2020 Mario Rodríguez va anunciar que deixava la direcció de Greenpeace Espanya, l'organització que havia dirigit des del 2012 i de la qual havia format part des del 1992. Va avisar amb temps, volia una transició tranquil·la, facilitar el traspàs. I per això no va deixar el càrrec fins set mesos més tard. Ell és dels que creu que "una dècada és més que suficient per desenvolupar un projecte". Ens ho explica a VIA Empresa en el marc del Cornellà Creació Fòrum: "A la direcció s'ha d'estar el temps just i després saber donar pas".
Després de gairebé deu anys al capdavant de Greenpeace Espanya, d'haver dedicat la seva vida a abordar l'emergència climàtica des de l'activisme, en el temps de descompte es va topar per sorpresa amb una emergència sanitària, social i econòmica que ho va sacsejar tot: la covid-19.
La covid-19 va fer que ens oblidéssim del medi ambient?
La covid-19 va obligar a deixar l'emergència climàtica en un segon pla, però en el fons l'ha ajudat, o l'ajudarà. En viure una situació d'emergència com la que hem viscut, que exigeix mesures ràpides, canvis dràstics i inversions brutals, ens pot donar pistes com a societat sobre com podem afrontar l'emergència climàtica. D'aquestes crisis tan dures, s'apren. De fet, dels fons Next Generation europeus, que es generen després de la pandèmia, el 40% està destinat a la transició verda. O sigui que hi ha una connexió. Jo crec que la pandèmia ens ha connectat amb el medi ambient.
"La gent és més intel·ligent del que de vegades es pensen els dirigents"
Però moltes de les mesures preses arran de la pandèmia han anat en contra del medi ambient. Hem fet un ús exagerat del plàstic.
És una realitat. L'augment de la fabricació de productes com materials de protecció sanitària, mascaretes, EPI, tovalloletes, gels hidroalcohòlics i la tendència de tornar a embolicar-ho tot en plàstic és una realitat. Però jo crec que la gent és més intel·ligent del que de vegades es pensen els dirigents. La gent és conscient que és una situació totalment conjuntural. Perquè si et fixes, pel que fa als supermercats o la vida quotidiana, no hi ha hagut un increment de l'ús de plàstics.
La pandèmia, i de fet també la invasió russa d'Ucraïna, ens han fet adonar que les emergències poden esdevenir reals.
La gent ha pres consciència que poden existir emergències globals. Encara que l'emergència climàtica és generalment una emergència declarada però no percebuda.
"L'emergència climàtica és generalment una emergència declarada però no percebuda"
A Espanya, per exemple, es va declarar la situació d'emergència climàtica al Parlament l'any 2019, però està sent com la faula de la granota en una olla d'aigua bullint. Com l'aigua es va escalfant a poc a poc, la granota no percep l'impacte i acaba escaldada. El canvi climàtic és el mateix. Ho estem vivint, però com és d'una forma tan summament dilatada en el temps, no ens adonem.
En canvi, amb la pandèmia, hem vist l'impacte directe de manera ràpida. Hi ha una sensació d'emergència perquè tot és ràpid, impactant i urgent. I a més, afecta globalment, a rics i pobres. I si afecta a tots, la probabilitat que se solucioni és major. Si afectés només als pobres, segurament trigaria més.
"En el fons, la guerra d'Ucraïna facilitarà el camí cap a la transició energètica"
I la guerra d'Ucraïna de quina manera es vincula a aquesta emergència?
En el fons, la guerra d'Ucraïna facilitarà el camí cap a la transició energètica. Una part important del debat a Occident s'ha orientat a la dependència energètica. Ara es veu molt negre, perquè puja l'electricitat, l'energia, els combustibles... Però la gent comença a veure que un canvi de model energètic no és tan capritxós com semblava, que afecta les factures.
Dependència energètica...
En el debat de les energies renovables, on porto treballant 30 anys, abans et podien dir que la implantació de les renovables anava en benefici de les elèctriques de sempre. Si i no. Tu ara tens la possibilitat de posar-te una placa solar a la teva teulada i tenir l'opció de connectar-te a la xarxa per vendre l'excedent, que poques vegades passa, o complimentar el que et falta amb la xarxa; o directament independitzar-te tenint acumuladors. És a dir, ha sorgit una opció de sobirania energètica per aquells que no vulguin pagar a una elèctrica. I això abans no existia.
No existia perquè una llei ho dificultava.
Exacte. L'impost al sol. I realment en el moment en què un govern ha dit "no vaig a posar traves", la gent ha respost. Abans era difícil que la gent veiés que les renovables són més barates que el gas, l'energia nuclear o el carbó. Però ara ho han vist a la factura: el preu pel quilowatt per hora és més barat. A més hi ha ajudes, els instal·ladors et faciliten tota la burocràcia i estan sorgint noves fórmules que ho faciliten, com l'autoconsum col·lectiu: una comunitat de veïns pot plantejar la seva pròpia comunitat energètica, la seva pròpia comercialitzadora. I els números surten.
Gent que fins ara no s'havia plantejat posar-se plaques, ara potser ho fan per pragmàtics, no per ecologistes. I això és un canvi molt important.
Sembla que la transició energètica, que forma part dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), és una de les lluites climàtiques que més present tenim com a societat, en l'àmbit polític i empresarial. Quins són els grans oblidats?
La gran damnificada és la biodiversitat. Ens hem oblidat d'una cosa fonamental: la llar on vivim. Si les solucions que hem de prendre per combatre el canvi climàtic produeixen un increment de la crisi de biodiversitat, llavors estem fent les coses malament. Les renovables són necessàries, però no es poden aconseguir de manera que degradin la biodiversitat.
Els oceans són els altres grans oblidats. I això que tenen un paper crucial en la lluita contra el canvi climàtic perquè són el gran embornal de CO2. Tenim un problema amb les aigües internacionals, que no pertanyen a cap govern, i representen unes 200 o 300 milles.
També el trànsit de residus. Fa poc vèiem com arribaven els residus perillosos de Montnegre a l'abocador de Nerva, a Andalusia; o els residus plàstics espanyols a Malàisia. N'hi ha a totes les direccions.
També, en part, la contaminació. Es parla de la contaminació del trànsit, però no de la derivada del món rural. La intensificació i la industrialització agrària i ramadera tenen molt d'impacte en la contaminació i en la biodiversitat.
"La indústria alimentària està fent molt, però el model cap a on anem no és sostenible"
Però la indústria alimentària s’està posant les piles, no?
La indústria alimentària està fent molt, però el model cap a on anem no és sostenible. És evident que allò macro casa malament en el territori. Quan fas concentracions de producció ramadera o agrària, l'impacte en la contaminació o la destrucció de l'hàbitat és molt gran.
Et poso un exemple: les concentracions de granges porcines a Catalunya i Aragó. O els regadius a Almeria i Múrcia. El territori no suporta tanta tensió. Jo no dic que no s'hagi de produir aquests aliments per a consum exterior, però no podem esprémer així la terra per aconseguir cinc collites l'any, o que la concentració de porcs produeixi una contaminació d'amoníac inacceptable. De fet, Espanya incompleix tots els límits de contaminació d'amoníac.
I vostè, quines causes no s'ha permès oblidar i s'han convertit en fites de la seva trajectòria a Greenpeace?
Me'n vaig amb tres coses. Una va ser l'anunci del pla de tancament de les centrals d'energia nuclear, el 2019, després d'haver lluitat durant molt de temps, i d'haver viscut molts anys abans el tancament de la central de Garoña (2012), a Burgos, i la de Zorita (2006). Una altra va ser l'anunci del tancament de les centrals tèrmiques de carbó, que a més va ser un procés força ben fet i just, amb pactes amb els miners. I hi ha una altra molt important, més de visió, i és que socialment està assumit que s'ha de fer una transició ecològica i que ha de ser justa. Pensar que un canvi de model estaria a l'agenda europea fa cinc anys era impensable.
Ja estan assentades les bases. Ara ja és qüestió de com es fa o amb quants diners.
"La utopia és bona si et serveix de nord, però es converteix en un problema si significa que rebutjaràs qualsevol petit avanç"
En aquesta lluita per uns ideals, s'haurà emportat decepcions.
Si, i per això procuro combinar l'idealisme amb el pragmatisme. Proposar coses aparentment factibles és fàcil, però implementar-les en un món complex i desigual és més difícil. La lluita ecològica es mou dins de la imperfecció.
La utopia és bona si et serveix de nord, però es converteix en un problema si significa que rebutjaràs qualsevol petit avanç.
Posi'm un exemple d'aquesta imperfecció.
Jo ara mateix tinc un cotxe de gasolina i he decidit que fins que no l'espremi al màxim no compraré un elèctric. Prioritzo el cicle de vida útil del producte, que per fer-lo s'han utilitzat matèries primeres i consumit energia.
Pot ser exemplar que algú es compri un cotxe elèctric i també que algú acabi d'esgotar el seu. M'he mogut en els grisos, i és correcte.
Alguna decisió més que ens traslladi al seu activisme quotidià?
He decidit exercir de consumidor actiu. Procuro comprar a les botigues de comerç local, encara que no sempre puc. I quan he d'anar a comprar a una gran superfície, em desfaig de tot l'embalatge extra que hi ha als productes. Com pomes embolicades en plàstic. I els hi dic: "disculpi, sense acritud, això és seu, jo no ho vull". Amb això vull llançar un missatge, que no és confrontatiu ni ofensiu, però que a la llarga i si som molts, sensibilitza i arriba. Crec que molts petits actes quotidians poden arribar a produir un gran canvi.
"Els blancs i negres són necessaris. Justament per pressionar els grisos a moure's. I jo ja he estat anys en el blanc i negre"
L'activisme professional, però, no l'ha abandonat. Ara és director associat de transició justa i aliances globals a ECODES, una ONG que treballa pel desenvolupament sostenible ubicada a Saragossa. Un gran canvi.
Estic en un moment en què m'interessa mourem en els grisos, en les imperfeccions. Estic aprenent a valorar coses que abans no valorava: els passos que fan empreses no perfectes. Els blancs i negres són necessaris. Justament per pressionar els grisos a moure's. I jo ja he estat anys en el blanc i negre. ECODES és per mi sortir de l'àrea de confort.
Les transicions són d'imperfectes?
Ho són. I un gran repte.