Marta Carrió (Barcelona, 1977) dirigeix des del desembre passat Netmentora Catalunya, entitat sense afany de lucre que forma part de la principal xarxa europea d’acompanyament d’empreses emergents. La seva funció és la d’acompanyar emprenedors que impulsen projectes d’impacte social. Com a especialista, amb més de vint anys d’experiència en el camp de l’emprenedoria, dissecciona l’ecosistema català: adverteix que no tothom pot ser emprenedor, que per això es requereix una actitud, i que la facilitat en l’obtenció de finançament han fet que molts pensin que poden ser-ho. Doctora amb una tesi sobre reputació corporativa, autora de llibres sobre la matèria, també va ser directora d’innovació i emprenedoria d’Esade Creapolis.
Per començar, que fa Netmentora?
Netmentora és una gran xarxa europea que aplega líders empresarials –fundadors i fundadores, directius i directives– per acompanyar empreses emergents en el seu creixement. Té un abast internacional perquè estem a més de deu països, però també té un compromís territorial i, per això, l’objectiu de Netmentora Catalunya és generar riquesa i ocupació en el territori. Per aconseguir-ho, acompanyem projectes que tinguin unes característiques especials –empreses amb potencial de generació d'ocupació, de recent creació amb el producte al mercat, constituïda a Catalunya, amb dedicació majoritari al projecte i rol actiu en l'empresa, amb el finançament necessari per a més o menys un any d'activitat i amb impacte en la seva fase de creixement i consolidació. I si continuen dins de la xarxa, que és el més habitual, se les acompanyarà amb els problemes empresarials amb els quals s’aniran trobant.
La xarxa està a una desena de països, a ciutats com Barcelona oi Madrid, però on té més presència?
França és la referència, el seu lloc d’origen i on està més implantada. Trobaràs un Netmentora o Réseau Entreprendre a moltes grans ciutats. Tothom la coneix com a punt de trobada d’emprenedors i emprenedores que busquen acompanyament. En el cas de Catalunya i, especialment, a l’àrea metropolitana de Barcelona, amb un ecosistema emprenedor molt dens, és veritat que hi ha diversos actors que, d’una manera o altra, els donen suport.
Netmentora sorgeix a França, a instàncies de la família Mulliez [principals accionistes d’Alcampo, Decathlon o Leroy Merlin]. Quin és el paper d’aquesta família?
Continua sent l'esperit. La xarxa comparteix uns valors, una metodologia, una manera de fer, però hi ha autonomia interna. Des de Barcelona intentem expandir la feina que fem a tot Catalunya perquè som conscients que si volem que vinguin emprenedors de la Seu d'Urgell, que n'hi ha, has d'estar en el territori; i, com també fa Netmentora Madrid, intentem expandir aquesta feina en altres territoris de l’Estat.
S'han plantejat crear seus fora de Barcelona?
Hem començat a parlar d'obrir una seu a Girona. Ja ho estàvem fent, però ara posem més el focus a ajudar l’emprenedoria en diferents parts del territori i en teixir col·laboracions amb associacions de dones empresàries. Intentem que un 50% dels projectes que acompanyem siguin de dones i un altre 50% d’homes. Fa uns dies vam fer una trobada amb l’Associació d’Empresàries de Lleida i també ens ha ajudat Tarragona Impulsa. La diversitat la portem molt a dins en la nostra manera de fer.
"M’agrada destacar un projecte de dona molt tecnològic: KOA Biotech"
Expliqui un d’aquests projectes destacats liderats per una dona que estiguin acompanyant ...
A mi m’agrada destacar un projecte de dona molt tecnològic que tenim: KOA Biotech. Els projectes que acompanyem poden tenir un impacte econòmic, social, ... i aquest el té mediambiental. És una solució ecològica i saludable pel tractament d’aigües de les piscifactories. Sira Mogas-Díez diu que és ‘”com una Nespresso”, però, encara que pugui semblar senzill, resol un problema complex, evita plagues, infeccions i, per tant, augmenta la productivitat de les piscifactories sense necessitat de recórrer a antibiòtics. Sira és de la UPC. A mi m’agrada perquè és molt tecnològic i científic i, a vegades, costa trobar projectes impulsats per dones amb aquests components.
Nementora és una entitat sense afany de lucre, no inverteix en les startups, però com són els emprenedors i els empresaris que fan l’acompanyament?
Acompanyem emprenedors, de diferents edats, que han fundat empreses que tenen com a mínim dos anys de vida. Després tenim directius d’alt nivell –directors generals o membres dels comitès de direcció– que també han fundat empreses. O sigui, que un emprenedor –que és un fundador– té com a acompanyant, com a guia, a una persona que va fundar una empresa consolidada. Per tant, aquest entén les circumstàncies del primer, amb què es pot trobar, perquè els dos han passat en diferents moments per les mateixes o similars problemàtiques.
Quines grans empreses col·laboren amb l’acompanyament?
Hi ha moltíssimes grans corporacions amb marques conegudes al mercat com Uniliver, PepsiCo o Lindt, però també hi ha moltíssimes empreses locals, com Veritas, així com pimes i professionals perquè aquí no som un país de multinacionals, sinó de petita i mitjana empresa. Tenim representants de 178 empreses, entre socis i premiats.
I quants membres?
Som 300 membres actualment, tenint en compte els empresaris que paguen una quota per ser socis i acompanyar a les startups, i també tenint en compte els d’emprenedors que poden accedir a l’acompanyament de forma gratuïta gràcies a la quota dels socis.
És la directora general de Netmentora des del desembre passat. Quin és el seu full de ruta?
Hi ha diferents objectius. Un és promoure més el que som, que és una xarxa. Aquí hi ha 300 líders d'empresa connectats i encara han d'estar-ho més per crear sinergies. Com articulem l'acompanyament? Un emprenedor acaba sent guiat per nou o deu directius. Pot dir, per exemple, ‘ara necessito expansió internacional, qui em pot guiar?’. Un segon punt és millorar el posicionament en tot el que és l'ecosistema emprenedor català per a que es conegui més Netmentora i se sàpiga la tasca que estem fent. I el tercer, que és una qüestió que ja estem treballant, es tenir més en compte les ODS i l’Agenda 2030 en els acompanyaments. S'ha creat un comitè de sostenibilitat. Per tant, tots els emprenedors passaran per un acompanyament específic per introduir-se en les estratègies empresarial dels ODS, amb l’objectiu que els apliquin als seus negocis.
"Aprofito per fer una crida: necessitem més líders d'empresa"
Quants emprenedors esteu assessorant?
Fem un funnel anual: agafem 100 projectes i valorem si són susceptibles d’entrar en aquest acompanyament gratuït. D’aquests 100, el 40% entren en el que en diem bootcamp, que és el programa intensiu d'acompanyaments, quan interactuen amb una desena de líders d'empresa. Finalment, en premiem 25. L'objectiu és ajudar a créixer, escalar. El problema –i aprofito per fer una crida– és que necessitem més líders d'empresa. A diferència del que fan altres actors de l'ecosistema, els nostres acompanyaments són intensius en persones, això vol dir que, per cada projecte, necessito 10 o 12 directius. Com és comprensible, un directiu o fundador no pot dedicar tota una jornada a acompanyar, però sí que hi pot destinar quatre o sis hores al mes. Necessitem més socis per acompanyar més projectes.
Quants projectes sobreviuen?
Al cap de cinc anys, sobreviuen el 90%. És moltíssim. Quan decidim premiar el projecte d’algú és que, abans, líders empresarials amb experiència i èxit veuen que té altes probabilitats de de consolidar-se, de generar riquesa i ocupació en el territori. Són projectes madurs i d'alta viabilitat.
¿Pot destacar un dels casos d’èxit que han passat per l’assessorament?
N'hi ha moltíssims. Entre els més coneguts hi ha Heura. Els emprenedors que han passat per aquí tenen un profund agraïment. Diuen 'he deixat d'estar molts lloc per quedar-me a Netmentora perquè el seu acompanyament és desinteressat, perquè vull ajudar els futurs projectes que arribin’. Tenim més casos d’èxit, com per exemple, Amenitiz o Alohas.
"Hi ha transferència tecnològica que potser hauria d’anar a una empresa que la necessités i no a una startup"
Què li manca al sistema de l’emprenedoria a Barcelona i Catalunya?
És una opinió molt personal, però crec que el principal problema és la connexió entre la universitat i l'empresa, en general. Faig una reflexió: hi ha transferència tecnològica que potser hauria d’anar a una empresa que la necessités i no a una startup. Entenc que les generacions han canviat, però no tothom pot ser emprenedor. Ser emprenedor és una actitud. No sé si les eines per ser emprenedor són suficientment tractades en l'àmbit universitari. Això no vol dir que no tinguin un departament o una assignatura d'emprenedoria. Per exemple, m'he trobat, en les classes que dono en centres de recerca, amb persones molt potents, amb idees i que realment els agradaria ser emprenedors, però que tenen por. Hi ha alguna cosa que fa que es quedin al món universitari. No dic que no hi hagi d'haver grups de recerca. Però hi ha una emprenedoria latent que no es canalitza. Una altra qüestió és la racionalització de l'ecosistema i la col·laboració. Per exemple, hi ha associacions de la llengua, associacions de la cultura tradicional, associacions de dones y també d’emprenedors, però, per què no col·laborem entre tots? Crec que ens falta buscar espais que uneixin per crear sinergies. En el cas de Netmentora ho veig molt clar: nosaltres sempre som el punt final, el que dona continuïtat a aquella emprenedora, que ja està al mercat. Sempre és un complement quan acabes de passar per una acceleradora d'un altre espai.
"L'emprenedor és el que faria qualsevol cosa, es vendria la casa si calgués, per tirar endavant el seu projecte"
Abans ha comentat que no tothom pot ser emprenedor...
Jo crec que és una actitud. Si no hi haguessin tantes facilitats a l'emprenedoria i, sobretot, una cosa que ja s'està desinflant una mica, que és la facilitat de l'accés al finançament, no hi hauria tants emprenedors. O sigui, en la meva opinió, l'emprenedor és el que faria qualsevol cosa, es vendria la casa si calgués, per tirar endavant el seu projecte.
I no n'hi ha tants, d'aquests ...
No, no n'hi ha tants. Rondes de finançament? Fa uns anys només podies anar al banc després de gastar-te els estalvis que tenies. Ara s'està posant una mica d'ordre, veurem què passa. El que més mal ha fet és la facilitat de la inversió. Si tens una bona idea, ets un bon venedor i ho expliques bé, aquesta facilitat en l’obtenció de finançament ha fet que tothom es pensi que pot ser emprenedor. Al final, has de tenir clar perquè fas les coses. Les expectatives de la gent més jove han canviat.
Crec que hi ha més joves que aspiren a ser funcionaris que emprenedors.
Jo crec que ara hi ha molta gent amb idees. Una altra cosa és la constància i on acabaran. Sobre els ajuts a la inversió, he vist projectes que es mantenen en el temps només perquè són capaços d’aixecar inversió. En la meva opinió, veig projectes super interessants, però que, a vegades, els hi falta aquest punt nou o rupturista. Que realment ofereixin innovació o un valor afegit més gran a la societat o a la resta d'empreses. Potser a vegades només cal un altre punt de vista i, per això, estem nosaltres.