Busques feina? Doncs pren nota i comença a pensar en algun màster o postgrau:idiomes, des d'anglès a xinès o japonès, dues o tres competències molt concretes i habilitats transversals. Aquests són alguns dels requisits que demanen les companyies quan busquen nous professionals. Alguns, com les competències transversals, fan referència a "flexibilitat, compromís, gestió de persones o habilitats socials", enumera el career service manager del campus de La Salle Barcelona – URL, Javier de Diego, però d'altres impliquen més formació.
Precisament en una setmana temàtica com aquesta, on els salons de l'Ensenyament i el Futura són l'aparador de més de 300 universitats, els màsters i postgraus guanyen visibilitat. I és que, avui dia, s'han convertit en eines de creixement professional. "Els nous estudiants opten pels màsters quan volen adquirir una sèrie de competència per ampliar el seu", detalla de Diego, qui afegeix tot seguit que són persones que busquen una "repercussió a mitjà o curt termini" en la seva carrera laboral.
Convertir un conveni en un contracte laboral
Aquest col·lectiu d'estudiants ara inclou majoritàriament persones acabades de graduats, però també treballadors amb experiència que volen explorar altres àmbits. És una tendència que s'ha invertit en els últims anys i que, juntament amb el que el career manager de La Salle defineix com "canvis de mercat i tipus de client", ha fet que els centres docents hagin hagut de repensar els seus programes per cobrir les necessitats del teixit empresarial. A més a més, ha portats les universitats a oferir "formacions generalistes que aportin valor als estudiants i un talent més transversal a l'empresa", comenta el director de màrqueting de UIC Barcelona, Toni Alonso.
D'entrada, com que el màster s'entén com una eina d'impuls cap al mercat laboral, el primer és assegurar l'ocupabilitat. En aquest sentit, la UPF Barcelona School of Management va oferir el curs 2014-2015 gairebé 1.800 ofertes de feines de 635 empreses i La Salle Barcelona-URL va aconseguir que el 70% dels prop de 700 convenis derivessin en contractes laborals, dues xifres que avalen la utilitat dels programes com a trampolí.
De fet, això és el que va portar la Georgina Girona a cursar el màster en Màrqueting Directe i Digital de la UPF-BSM. "Feia uns quants anys que pensava en el programa, fins i tot havia anat al Saló Futura a informar-me sobre formacions en comunicació i el món digital", relata, pel que no ho va dubtar quan va quedar-se a l'atur.
Tot i que elogia el contingut del programa, Girona reconeix que la llista de companyies que col·laboren amb el centre docent a través de la borsa de treball és un dels elements que la va fer decidir-se per aquests estudis. Mentre els cursava, va fer pràctiques com a community manager del centre fins que la mateixa Ogilvy la va anar a buscar per incorporar-la, amb un conveni amb la universitat, com a executiva de compres a la seva divisió digital.
Segons explica a VIA Empresa, fa prop d'un mes que ha deixat aquesta última companyia per incorporar-se al departament de Comunicació de la Universitat Ramon Llull. I al llarg d'aquests canvis professionals, ha pogut comprovar que els màsters i els convenis ajuden a "obrir les portes i sumar una experiència prèvia important". "Tal com estem actualment, si la formació t'aporta un plus més enllà de l'acadèmica, s'ha de tenir en compte", reflexiona.
Coneixements, oportunitats i contactes
En general, els qui opten per ampliar la seva formació ho fan per complementar els seus coneixements dins d'una mateixa branca o per fer-se camí en un sector diferent d'on es troben.
El cas de Girona vindria a ser aquest segon. Ella té una doble diplomatura en Ciències Empresarials i Relacions Laborals, però volia adquirir coneixements més sòlids en el camp de la comunicació digital i les xarxes socials. "El màster em va ajudar a aprendre a usar les eines actuals i a tenir molt més clares les estratègies a seguir per a cada objectiu", explica, "però també m'ha servit per entrar al món que m'interessava: l'educació, on no són productes tangibles, vas més enllà i enriqueixes la persona".
Un exemple per parlar de la banda contrària és el de Marina Suleymanova. Actualment treballa a Zirkolika Revista de Artes Circenses, on va fer les pràctiques en finalitzar el màster en Gestió Cultural de la Universitat Internacional de Catalunya. Suleymanova ja té experiència en el sector teatral a Rússia, on va ocupar càrrecs com el d'ajudant a director, però volia ampliar horitzons amb alguna formació sobre comunicació i crítica cultural.: "Buscava un programa que em donés habilitats i criteri, no volia coses teòriques, volia aprendre la part pràctica per exercir".
Però Suleymanova va comprovar de primera mà que els estudis i convenis donen més que formació complementària i oportunitats laborals; donen també l'opció de triar. "Crec que fer pràctiques et permet conèixer empreses des de dins i descartar o escollir segons el que veus. Els convenis també serveixen per passar per diversos llocs i fer contactes fins a trobar l'adequat, com també ajuda a saber si realment aquesta és la professió que vols fer", justifica el seu punt de vista. I en el cas de la companyia, l'aplicació seria similar, ja que considera que les estades són també una bona eina perquè els negocis optin pel perfil més interessant entre els futurs professionals.
Quan no tots tenen les mateixes habilitats
La formació in company és tot un clàssic que encara no queda descatalogat, ni tan sols amb l'auge dels MOOC. Ara bé, el careerservicemanager de La Salle Barcelona alerta que no serveix per a tothom: "Les empreses tendeixen cap aquesta opció quan hi ha homogeneïtat en el nivell de coneixement dels empleats. Si no n'hi ha, envien cada persona a fer un programa obert que sigui específic per les seves necessitats".
Que no hi hagi transversalitat en la plantilla és degut a diversos motius, des de l'autoexigència personal per anar reciclant-se com a la convivència entre diferents generacions dins la companyia. Això ens porta a parlar dels millennial, sobre els quals De Diego subratlla que són professionals "més autodidactes" i que només opten per les formacions quan volen coneixements específics. "En qüestions tècniques que demanen més immediatesa, s'espavilen sols; en temes com el management, on no es pot aprendre amb tanta facilitat, van cap a les institucions a formar-se", exemplifica.
Però més enllà de l'edat, el que és prou obvi és que les necessitats de reciclatge i inclusió de professionals amb noves habilitats es dóna en àmbits que estan fent la seva migració cap al digital. I ho demostren les xifres: "Tenim un 80% més de demanda de mercat que volum d'estudiants que podem oferir". Per això, De Diego assenyala el sector tecnològic com el que més oportunitats laborals ofereix i el qual recomana als futurs estudiants que volen feina. "Cada vegada hi ha més demanda d'especialistes en màrqueting digital, Big Data, businessintelligence... i portem uns anys en desequilibri", afirma alhora que anima els qui encara dubtin per llançar-s'hi.
Tanmateix, Alonso de la UIC Barcelona insisteix en la necessitat de créixer internament. "Les companyies prioritzen cada cop més la formació humana i les competències transversals d'atapció a un món canviant", detalla, "els coneixements tècnics es poden adquirir i desenvolupar al lloc de treball, però l'actitud amb la qual afrontes els problemes és un valor afegit".