Si John F. Kennedy és un dels presidents dels Estats Units més recordats, és pels seus discursos, el seu carisma i per haver fet honor a la tradició familiar de morir en tràgiques circumstàncies. En el pla de les banalitats, el demòcrata també és honorat per ser un dels polítics més atractius. Una virtut que JFK promovia fent gala de la seva condició física i dels seus bons hàbits alimentaris. De fet, ell va ser un dels primers personatges públics en popularitzar el que avui coneixem com a dietes miraculoses. El seu elixir per mantenir un cos apol·lini es deia Metrecal, el primer suplement líquid dels Estats Units i precursor dels batuts dietètics que avui comercialitzen diverses marques piramidals.
D'infants a adults
La història de Metrecal comença el 1959, quan l'empresa Mead Johnson decideix evolucionar i convertir els seus suplements per a infants en productes per a adults. La marca va posar al mercat llaunes amb preparats de 225 calories amb gust de vainilla. El seu pla dietètic consistia en què els seus consumidors prenguessin quatre batuts al dia. I res més.
La proposta va ser un èxit immediat. En part, gràcies a una campanya intensiva, amb diversos anuncis als mitjans en què suposats metges donaven suposada validesa mèdica a la suposada dieta miracle de Metrecal, i estudis que indicaven que el 97% de la gent que s'alimentava només amb les llaunes perdien fins a 220 grams al dia de mitjana.
La dieta del Metrecal encara es va fer més popular quan la marca va decidir treure nous gustos com xocolata, caramel, galetes o sopa de cloïsses i noodles amb tonyina per als més gurmets.
Al 1961, el New York Times assegurava que "totes les converses als Estats Units acaben derivant en quin és el gust de Metrecal preferit", mentre que la revista Time explicava com "cap dieta ha envaït tan aclaparadorament el país com ho ha fet el Metrecal".
A la marca només li faltava l'empenta de la Casa Blanca per convertir-se en un element de cultura popular. El descobriment que el president Kennedy s'alimentava amb les llaunes de Metrecal va disparar les vendes i va fer que els restaurants i locals de moda del país busquessin la manera d'introduir el batut en la seva oferta. És especialment recordada la carta de còctels del Trader Vic's, el bar polinesi més conegut de Nova York, que barrejava els diferents gustos del Metrecal amb rom i nou moscada.
Els morts maten el produte
En el seu moment de màxima esplendor, Metrecal tenia una quota de mercat d'entre el 45% i el 50% i s'estima que les seves vendes rondaven els 50 milions de dòlar a l'any.
Però l'èxit de Metrecal tot just va arribar a mitjans de la dècada dels 60. Què va propiciar la seva caiguda en picat? Primer, l'avorriment d'uns consumidors que ben aviat van preferir mastegar les noves barretes energètiques que oferia el mercat a seguir alimentant-se amb líquids. I, finalment, la ciència.
Si bé el ritme de consum va caure estrepitosament, el Metrecal es va mantenir al mercat fins al 1978. El 13 de novembre de l'any anterior, el Chicago Tribune sortia amb el titular de portada "Les dietes líquides poden ser mortals". El reportatge feia referència a una investigació governamental que vinculava 16 morts de persones entre 25 i 44 anys a aquest tipus de plans dietètics. Al final de la recerca, el nombre de morts havia pujat a 58 i el Metrecal i altres productes similars van ser prohibits. En cas de no haver estat assassinat el 22 de novembre de 1963, el final de JFK podria haver estat més patètic que heroic.