La història de l'inventor del Monopoly, Charles Darrow, és una metàfora perfecta del que representa el joc. Afectat per la Gran Depressió del 1929, Darrow malvivia sense cap feina fixa fins que va dissenyar un joc de taula, amb un taulell on apareixien els carrers més populars d'Atlantic City i en què els jugadors havien de competir per veure qui es feia amb més propietats. El 1934 va ensenyar aquell joc a l'empresa de joguines Parker Brothers, que li van comprar els drets per a la seva fabricació.
Només un any després, el joc venia a un ritme de 20.000 còpies setmanals, convertint a Darrow en un empresari multimilionari. Tant el Monopoly com Darrow reuneixen les essències del capitalisme. També l'ambició i la manca d'escrúpols. En la seva negociació amb Parker Brothers es va oblidar de comentar que, en realitat, aquell joc només era una versió del The Landlord's Game, creat per l'activista Elizabeth Magie 30 anys abans.
Tant el Monopoly com Darrow reuneixen les essències del capitalisme. També l'ambició i la manca d'escrúpols
Magie era una rara avis de la seva era. Nascuda el 1866 a Illinois, va arribar als 40 anys presumint de la seva solteria i llibertat. Mentre les seves amigues i conegudes es casaven i produïen fills en sèrie, ella iniciava un camí en solitari com a escriptora, actriu de teatre, enginyera i activista amb dues causes: el feminisme i la lluita contra els efectes perversos de la propietat. "Les dones no som màquines, sinó que tenim una ment, desitjos, esperances i ambicions", declarava després de publicar un anunci al diari en el qual es venia al millor postor com a "jove esclava nord-americana". Un truc publicitari revolucionari per la època tant per les formes com pel missatge.
Si la lluita pels drets de la dona li venien del seu esperit rebel, les protestes contra la propietat eren una herència paterna. James Magie va ser un editor de diaris i un polític antimonopolista obsessionat amb el llibre Progrés i pobresa, de l'economista Henry George. La tesi d'aquest clàssic ve a dir que el monopoli de la terra provocava que uns pocs s'enriquissin a costa de construir-hi edificis i empobrir a la resta amb lloguers. La solució per George implicava gravar la terra, que entenia com un dret universal, i reinvertir l'impost en la comunitat.
Elizabeth Magie, l'autèntica creadora del Monopoly
Seguint les ensenyances del seu pare, Magie es va convertir en una entusiasta dels ideals de George i va voler universalitzar la seva visió del capitalisme i la propietat a través d'un joc de taula. Ella va ser la primera a crear joc en forma de circuit pel qual calia avançar. A cada casella li va donar un nom de carrer i un preu. Fins aquí, el que coneixem com a Monopoly. La diferència és que aquell The Landlord's Game original venia amb dos llibrets de regles diferents.
El primer permetia jugar a l'opció 'Monopolista', en el que l'objectiu és acumular propietats i cobrar rendes a la resta de jugadors fins a arruïnar-los. En canvi, en la versió 'Prosperitat' tots els jugadors guanyaven cada cop que algú es feia amb una propietat, seguint els principis de Henry George, i el joc s'acabava quan el participant que havia començat sent més pobre aconseguia doblar el seu patrimoni.
Així doncs, el Monopoly original tenia com a objectiu evidenciar les perversions del sistema de propietats que imposava el capitalisme i aportar una alternativa. El 1904, Magie va patentar el joc i molt aviat es va popularitzar entre els estudiants d'Economia més progressistes d'universitats com Harvard i Columbia. De fet, en algunes d'aquestes comunitats es van fer reversions del joc, que es van estendre per tots els Estats Units.
Magie havia creat un fenomen que no va saber rendibilitzar en l'àmbit comercial. Malgrat tenir la patent, fins al 1910 no va posar a la venda cap versió oficial del joc. En aquell temps, la difusió del joc estava fora del seu control. L'altra cara de la moneda la representa Charles Darrow que, en un cop de sort, es va trobar al davant d'un joc exitós del qual ningú en reclamava els mèrits intel·lectuals. Ell va ser el primer a reclamar l'autoria de l'invent i, en el joc del Monopoly, l'oportunitat està per sobre de la veritat.