Imagina tancar els ulls i gaudir del teu àlbum musical favorit amb un so envoltant i de màxima qualitat. Es tracta d'una experiència molt intensa de la qual ja s'ha començat a fer negoci. Al barri de Poblenou de Barcelona, el cicle Música a Ciegas proposa el següent: una sala totalment a les fosques, amb sofàs i butaques còmodes per 30 persones i altaveus per tot arreu. No es permet ni mirar el mòbil ni parlar amb els altres participants. Durant l'estona que es reprodueix la música, l'experiència és 100% immersiva i íntima. És l'única proposta d'aquesta classe a Catalunya i la resta de l'Estat. El preu? 13 euros. Ara bé, cal reservar amb temps, ja que des de fa uns mesos, el cicle omple pràcticament cada sessió que programa els dimarts, dimecres i diumenges.
Tot i ser una proposta única a casa nostra, l'origen del cicle es troba a Còrdova, Argentina. Allà, fa vuit anys, María Florencia Carranza va reimaginar el concepte d'escoltar música. "Avui tot està tan bombardejat per estímuls visuals i notificacions que escoltar música s'ha convertit en una activitat de fons, no com una cosa principal", explica a VIA Empresa la responsable. Per això, veien "evident" que un cicle com el seu havia d'existir en un espai físic, amb la intenció que l'oient pugui "enfocar-se al 100% en les emocions que transmet la música".
Abans d'escoltar el disc, a la sala s'emet un documental d'entre 10 i 20 minuts sobre la peça o l'artista que s'escoltarà, amb la idea d'explicar la seva història
Per Florencia, la clau està en "reeducar el valor d'escoltar una obra pensada per un artista des del començament fins al final". És a dir, un àlbum sencer. Un veritable repte en plena era TikTok, el gran filtre de la indústria musical actual. "Els adolescents ja només escolten els 11 o 30 segons més atractius de la cançó que els agrada, i els artistes pensen que han de fer aquests segons com més atractius millor perquè la gent es quedi escoltant la cançó", lamenta. Per això, a Música a Ciegas no només reprodueixen el disc en plena foscor, sinó que prèviament s'emet un documental d'entre 10 i 20 minuts sobre la peça que s'escoltarà, amb la idea d'explicar la història darrere de l'obra i de presentar l'artista als seus clients. "Hi ha històries que et fan volar el cap, són molt interessants", remarca Florencia.
A Catalunya van començar a operar després de la pandèmia, però no han començat a exhaurir els passis fins fa un any. Actualment, es troben al Bridge 48, un local on es reuneixen artistes per crear i discutir obres musicals. Abans d'arribar-hi, van fer el cicle a un estudi de gravació amb capacitat per a set persones on hi havia "molts problemes de so". Un dia, un d'aquells visitants va ser el propietari de la sala actual. "Ell tenia por a la foscor, però, tot i això, va venir perquè volia conèixer el projecte. Quan va acabar la sessió, ens va oferir traslladar l'experiència al Bridge 48", recorda Florencia. Ara, l'èxit és tan aclaparador que la responsable del cicle no descarta tornar a emigrar i buscar el seu propi espai.
Un públic heterogeni per una experiència única
Un dels aspectes que més curiositat desperta en la responsable del projecte és el perfil de visitant de Música a Ciegas. "Els assistents tenen personalitats diferents segons el disc que passem. En el cas de The Beatles, el perfil és el d'una persona agradable, que somriu i riu fàcilment. En canvi, en el cas de Radiohead, potser és més distant, encara que gaudeix igual", explica. En línies generals, Florencia afirma que entre tots els que compren una entrada, "s'ha de diferenciar entre els que ja coneixen el projecte i venen a escoltar el seu àlbum o artista favorit, i els curiosos que no estan familiaritzats amb el cicle i volen provar-ho".
A més, el fet d'organitzar una proposta tan exclusiva com aquesta també ha permès a la seva responsable conèixer històries molt emotives. "Durant la postpandèmia, una noia va venir a escoltar un disc argentí i quan va sortir de la sessió estava commoguda, havia plorat molt, i ens va dir: “gràcies, aquest disc era el favorit de la meva parella. Ha mort fa poc i he vingut a escoltar-lo per reconnectar amb ell”. Va ser molt fort per mi", reconeix. Des de llavors, Florencia ha viscut anècdotes com aquesta amb més assiduïtat. "Al final, la música té un impacte molt fort en les persones i ens pot canviar profundament si se sap apreciar", reflexiona. I subratlla això últim, ja que també admet que hi ha casos de persones que han anat al cicle i "no entenen res o simplement no connecten".
De la Mala Rodríguez a festivals: el futur del cicle
De fet, no només venen pràcticament totes les sessions que programen, sinó que els artistes estan començant a contactar amb ells per viure l'experiència. El passat 3 de novembre, la Mala Rodríguez va presentar in situ el seu nou àlbum Un Mundo Raro a la sala de Música a Ciegas. "Ha estat tota una fita", admet Florencia. "Ella s'haurà escoltat el seu disc ja masteritzat en estudis de gran calibre i encara ha volgut triar un espai com el nostre", celebra. Aquest, però, no és un fet aïllat, ja que la responsable del projecte reconeix que altres artistes ja han contactat amb ells per produir un àlbum que es pugui gaudir especialment en aquest format.
Tot i això, Florencia creu que el creixement de Música a Ciegas passa pels festivals i gira pròpia. "Ens agradaria que fos una experiència itinerant, que es pugui traslladar a la resta de ciutats. Això sí, ens han d'oferir una sala especial per mantenir la qualitat del so", subratlla. Ja han rebut propostes de Madrid, però també d'internacionals com Berlín o Suïssa. Ara bé, de moment, el projecte pensa primer en un tour català: "M'imagino una gira entre Girona i Tarragona, passant per qualsevol municipi que estigui interessat". A més, una altra possibilitat són les sessions privades, disponibles per a qualsevol empresa o particular que vulgui celebrar un aniversari a la sala fora de l'horari de programació habitual.
La idea de 'Música a Ciegas' és començar a obrir el seu catàleg a obres locals i reproduir àlbums en castellà i català amb més freqüència
No obstant això, el que no és negociable són les condicions del projecte. "Es podria ampliar l'aforament perfectament, originalment a Argentina érem 80 persones, però preferim mantenir-ho en petit comitè perquè volem una experiència íntima", apunta. Tot i que sí que estan oberts a canviar el contingut que s'ofereix. Actualment, la majoria d'àlbums són d'artistes internacionals: The Weeknd, Coldplay, Taylor Swift, Daft Punk... l'anglès és l'idioma predominant. "Ara que hem tocat terra ferma, la intenció és començar a portar a la col·lecció discs més locals", revela Florencia. Aquest novembre ja s'han fet passis per gaudir de Motomami (Rosalia) i El Madrileño (C Tangana), dues obres molt populars en castellà que serviran com a porta d'entrada de més projectes en aquest idioma. De moment, no s'ha previst cap cicle en català, però Florencia insisteix que estan oberts a fer-ho si el seu públic així s'ho demana a través de les enquestes que realitzen a Instagram. La idea és arribar al màxim de gent possible i que qualsevol persona pugui gaudir de l'experiència, més enllà del seu idioma i del seu gust musical.