Va haver-hi un temps, just abans que Internet fos un món d'accés universalitzat, en què només uns pocs usuaris tenien accés a la xarxa des de les seves cases, i d'una forma molt diferent de la que avui coneixem. Els pocs habitants dels Estats Units que tenien un mòdem cap a l'any 1993 no navegaven lliurement per diferents webs, tal com fem avui, sinó que es connectaven al servei d'una companyia com America Online (AOL) i accedien als serveis predeterminats pel seu proveïdor d'Internet, inclosos els exitosos xats on es trobaven els usuaris de la mateixa operadora. Si avui tenim accés a milers de milions de webs, és gràcies a Timer Berners-Lee, que el 1989 va inventar la World Wide Web, i a Jim Clark i Marc Andreesen, fundadors de Netscape, el navegador que va posar les bases sobre les quals avui se sustenten Chrome, Safari o Explorer.
La història de Netscape comença el 1993, quan Andreesen crea Mosaic, el que és considerat el primer navegador web de la història. Un any després, Andreesen i Clark llançarien la versió comercial que finalment triomfaria. El programa suposava tota una nova manera d'enfrontar-se a la xarxa. Per primer cop l'usuari comptava amb una barra de text buida, en la que podia escriure l'URL de qualsevol web i visitar-la, saltant així el món tancat que suposava la navegació a través dels serveis dels mateixos operadors.
Netscape va arribar en el moment just i va aportar les innovacions necessàries per convertir-se en el navegador de referència al món
Netscape va arribar en el moment just i va aportar les innovacions necessàries per convertir-se en el navegador de referència al món. No només es va llançar un any abans de l'esclat de la Internet domèstica, sinó que en les primeres actualitzacions va incorporar novetats com el llenguatge script – per omplir i validar formularis-, la gestió de correus electrònics, el CSS i el llenguatge hipertextual, entre moltes altres.
La primera intenció d'Andreesen i Clark era crear un programa de pagament, però molt aviat van començar a circular versions gratuïtes del programa i l'empresa, finalment, va sumar-se a aquesta distribució lliure. El que van perdre per la venda del producte ho van aconseguir a través de la conquesta del mercat: Entre els anys 1996-1997, el 90% dels usuaris d'Internet navegaven amb Netscape i l'empresa va iniciar l'inici de l'era de les puntcom sortint a borsa.
La pedra a la sabata de Microsoft
El llançament i l'èxit de Netscape va agafar a contrapeu els desenvolupadors tecnològics del moment, en especial a Microsoft, que el 1995 tot just llançava el seu sistema Microsoft Network (MSN) per competir amb AOL en el terreny dels operadors d'Internet i centrava la seva estratègia empresarial en el llançament de nous sistemes operatius. Netscape marcava el pas en la tecnologia del futur i Bill Gates no ho va voler permetre.
Microsoft va dedicar uns anys a replicar les funcionalitats de Netscape en el seu propi navegador: l'infaust Internet Explorer, que feia el mateix que el navegador original, però pitjor. L'estocada mortal per a Netscape va arribar el 1998, quan Microsoft va incloure la versió 4.0 de l'Explorer en tots els seus sistemes operatius Windows 95. Els usuaris ja no havien d'instal·lar cap programa: Bill Gates els oferia un navegador dins del paquet de programes que ja tenien. En pocs anys, Internet Explorer era al 95% dels ordinadors domèstics del món.
L'estratègia va funcionar i va provocar una caiguda en picat en l'ús de Netscape fins al punt que, només un any després, AOL va haver de rescatar la companyia. Un moviment, però, que no va salvar el producte, que desapareixeria finalment el 2008, quan el seu ús entre els internautes era només del 0,6%.
Abans de la venda de Netscape a AOL els creadors van obrir el codi del programa, que després va esdevenir la base del projecte Mozilla
Així i tot, els fundadors sí que van fer un darrer moviment per donar una segona vida a Netscape. Abans de la venda a AOL, Clark i Andreesen van alliberar el codi de programació perquè els mateixos usuaris l'aprofitessin i el milloressin. Aquest codi va ser la base del projecte Mozilla, que el 2002 va llançar Firefox, l'alternativa lliure i gratuïta a Explorer.
L'actuació de Microsoft va acabar amb Netscape, però també va ser l'inici d'una demanda dels Estats Units contra l'empresa per abús de poder per monopoli. El procés va afectar la bona imatge que tenia Bill Gates als Estats Units i va ser un dels causants de la seva renúncia al càrrec de CEO de l'empresa, el 13 de gener del 2000. Netscape va caure, però va arrossegar el rei amb ell.