El TDAH, també conegut com Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat és un tipus de trastorn del comportament que s'observa principalment en nens. Aquest trastorn es caracteritza per inquietud, falta d'atenció, dificultat per concentrar-se, alts nivells d'energia dispersa i comportament impulsiu. Es considera que el trastorn és present quan aquestes conductes tenen major freqüència i intensitat del que és habitual segons l'edat i el desenvolupament de la persona, i aquestes manifestacions interfereixen de forma significativa en el rendiment escolar o laboral, i a les seves activitats quotidianes.
El diagnòstic se sol realitzar durant el començament de l'educació primària, quan apareixen problemes en el rendiment escolar (deures incomplets, poc organitzats i amb errors), el nen es distreu fàcilment, parla impulsivament, respon abans d'acabar la pregunta, i s'observa disfunció social (conducta desadaptada a l'aula, dificultats per acceptar les normes, agressivitat, interromp i es fica en tot, etc.).
El curs del trastorn és crònic i requereix tractament a llarg termini, amb el corresponent cost social
El curs del trastorn és crònic i requereix tractament a llarg termini, amb el corresponent cost social. L'impacte de la malaltia a la salut pública i la seva càrrega per al sistema sanitari són considerables. S'ha estimat que els costos sanitaris dels nens amb TDAH són gairebé el doble que els dels nens sense aquest trastorn.
Dissenyar una estratègia de suport
Per poder dissenyar una bona estratègia de suport i control vàlida davant d'un problema tan complex, hem d'aprofundir en les seves bases: conèixer els possibles factors causals. Entre els factors implicats en el seu origen ens trobarem amb múltiples variables tant genètiques com no genètiques, la interacció explicaria aquesta gran variabilitat d'expressió clínica i de respostes al tractament que comunament s'observa en els casos amb TDAH.
Entre els factors no genètics que interactuarien amb els genètics de predisposició s'han assenyalat la prematuritat, un part difícil amb patiment fetal (hipòxia / anòxia) i el baix pes al naixement.
Hi ha altres factors molt dependents dels hàbits de la mare com el consum de tabac i alcohol durant la gestació
També hi ha altres factors molt dependents dels hàbits de la mare com el consum de tabac i alcohol durant la gestació, l'exposició a certs tòxics o toxines ambientals, molt important si a més no li funcionen bé els mecanismes defensius innats, particularitats metabòliques que determinen que no li funcionin adequadament les vitamines que se li administren en l'embaràs (p. ex. Àcid fòlic) i fins i tot l'efecte d'alguns agents infecciosos.
Encara que una dieta adequada no pot curar el TDAH, està demostrat que molts casos que segueixen les pautes nutricionals específiques, segons el seu potencial metabòlic de resposta, poden beneficiar-se d'aquestes recomanacions nutricionals.
La individualitat clínica
En alguns casos en què hi hagi un defecte genètic en certs mecanismes defensius innats enfront a diversos tòxics, aquells aliments que els continguin (p.ex. sulfits) poden empitjorar molt els símptomes. El mateix passa enfront de substàncies que tinguin la tendència de acumular-se en determinades zones del cervell a causa que no funcionen de forma adequada les diferents vies metabòliques encarregades de conservar el seu equilibri. Aquests elements estarien genèticament determinats, el que fa que davant de factors no genètics (com a elements procedents de la dieta, l'ambient o el propi metabolisme intern) es puguin generar diferents manifestacions o símptomes observats en aquests casos.
Cal atendre les particularitats que distingeixen cada cas dins d'un mateix diagnòstic
D'altra banda està la resposta diferencial als medicaments, en gran mesura determinada per combinacions genètiques (farmacogenètica). Si no ho tenim en compte, estem suposant que un fàrmac tindrà el mateix efecte en tots els individus de la població a una dosi única. No obstant això, el TDAH és tan heterogeni en les seves bases que aquesta suposició entraria de ple en contradicció amb la seva naturalesa.
Amb l'estudi i anàlisi genètica dins el protocol anomenat NeuroProgram, abordem precisament l'origen d'aquestes diferències per ajudar a enfocar cada estratègia d'intervenció, ja sigui nutricional o farmacològica, atenent les particularitats que distingeixen cada cas dins d'un mateix diagnòstic: atenent la individualitat clínica.