És graduada en Publicitat i Relacions Públiques, tot un món que va decidir deixar enrere després d'un any de feina en una agència. "Vaig veure que era un àmbit molt complicat i que no m'agradava gens. I tot i que jo volia comunicar, no estava preparada per a un sector tan competitiu", explica a VIA Empresa. Però la seva passió per la cuina no era coneguda, més viat va ser "un descobriment": "Sense imaginar-m'ho, la cuina em va agradar i vaig veure que podia comunicar la meva visió de tot i tenir el suport de les xarxes socials, que és el que realment dóna valor al blog i el canal per on els seguidors arriben". La creativitat, un bon ull per les fotografies i Instagram són els seus aliats.
Hi ha blogs de cuina des de fa ben bé 10 anys, però no hem vist cap boom gastronòmic fins ara. És tot a causa d'Instagram?
Sí, perquè és on més poden lluir els plats. El menjar no només es tasta, també es menja pels ulls i és amb una fotografia on pots expressar visualment com és un plat. La gent vol facilitat, que no hagin de llegir i que amb un cop d'ull puguin dir si la recepta els agrada i la volen preparar. Twitter, per exemple, és més una xarxa de notícies i amb només 140 caràcters no pots explicar amb paraules tot el que diu una imatge. Recentment també he entrat al món de Youtube, on ensenyo pas a pas com fer els plats. Jo sóc autodidacta, ho he après tot a força d'equivocar-me i continuar; i que la gent vegi amb un vídeo o fotos que poden fer el mateix que he fet jo, és important.
Per tant, les xarxes socials ajuden a difondre els continguts, però també a mostrar un perfil proper.
Sí, que vegin que escoltes i que no fas res fora del normal és un valor afegit. Jo sóc una persona normal que fa comunicació propera, no sóc influencer, això és una etiqueta. Qui potser sí que està en una altra esfera és els xefs amb estrelles Michelin i no tinc res a veure amb ells. Jo comunico, la gent em pregunta coses i responc, perquè estem al mateix nivell, no en línies diferents.
El moviment foodie és una moda passatgera com altres?
La gastronomia està de moda i en un nivell alt. Potser tindrà una certa baixada, però sempre ha tingut una gran capacitat per reinventar-se i considero que això la manté viva. Això no és com la moda de portar els pantalons més baixos o més amples, és una passió culinària que dubto que s'esvaeixi. Al contrari, considero que cada cop tindrem més la necessitat d'estar involucrats en tot el procés.
I a què es deu que s'hagi socialitzat tant ara amb el menjar?
El fet de voler cuidar-nos, de veure que no és difícil fer un plat bo i sa. A més a més, cada cop coneixem més ingredients i menjar de fora a través d'Internet i de compartir imatges. I no és només conèixer, és també gaudir. A poc a poc hem descobert que ens ho podem passar bé cuinant i menjant, i hi dediquem més temps. Tot s'ha convertit en una experiència que comença amb fer la compra i acaba gaudint a taula.
A més de mostrar receptes, opina sobre restaurants. Els foodbloggers sou els crítics del futur?
És cert que al nostre voltant tenim gent que ens segueix perquè els agrada el nostre estil. Els guiem en el seu viatge pels restaurants, estem guanyant part de territori i podem arribar a ser una espècie de crítics. Tot i això, vull deixar clar que no estem fent mal i que no volem carregar-nos res. Treballem de manera molt objectiva, sense guanyar res i perquè ens apassiona. No volem expressar la nostra opinió, només compartir. Tenim credibilitat i la gent ens segueix, així que potser a poc a poc anem destacant cada cop més.
Què aporteu vosaltres que no fan els crítics gastronòmics?
Nosaltres hem nascut i estem creixent a les xarxes socials, i el periodista gastronòmic d'abans no està tan endinsant en el món 2.0. I potser som més propers. Una persona que no és nativa digital pot veure difícil generar continguts a Internet i fer-ho de manera atractiva. Però insisteixo a dir que els bloggers i els crítics són perfils que poden conviure. A nosaltres ens segueixen els foodies, els que busquen els restaurants de sempre i on el menú tingui un preu de 10 euros. I això no sempre ho troben en les crítiques dels experts.
Catalunya és un territori de referència a escala gastronòmica. Ho és també en el món gastroblogger?
Sí, i tant. Hi ha moltíssims blogs i molta gent que ja s'hi pot dedicar i viure d'això. I la interacció que permeten les xarxes socials entre usuaris ha ajudat a nodrir-ho, s'ha magnificat molt.
Com fan front les marques i la restauració a aquestes noves tendències?
Hi ha moltes empreses que són encara reticents i no volen tenir xarxes socials. Això és un error, et pots retroalimentar dels teus seguidors. Si no estàs a les xarxes, és com si no existissis perquè qualsevol client et pot buscar en un moment o altre. Em costa molt entendre que un restaurant no tingui Instagram. Penso que és molt important fer l'esforç d'adaptar-se al 2.0 perquè si no es quedaran tan endarrerit que després serà més difícil fer el salt.
Però algunes marques sí que s'han posat les piles i han fet que els foodbloggers sigueu ambaixadors dels seus productes. Amb quines ha treballat?
He acabat una col·laboració amb Vichy Catalan, estic fent una altra amb Barilla, ara començaré possiblement amb Lavazza, Seven Up... Per ser ambaixadora m'ha d'agradar la marca. No defensaré una marca que a mi no m'aporti res. Alguns diuen que cobrem per anar a restaurants, fer fotografies i penjar-les, però no és cert, jo no penjaré la fotografia d'un restaurant que no m'hagi agradat. Va en contra meva, en detriment de la marca Delicious Martha i dels meus seguidors, em faria perdre credibilitat. Vull transparència, així que pujaré la imatge si el restaurant o la marca m'han agradat. He arribat on estic pels meus seguidors, no els puc enganyar. Hem d'aconseguir que s'entengui aquest nou model de publicitat.
Aquest mes de març ha rebut el premi Cactus al Millor Personal Branding. Què suposa per a la seva carrera?
És un premi que em va fer molta il·lusió i que demostra que s'està fent bé, que tot aquest món està guanyant força. És molt gratificant, com també haver sigut nomenada Jove de Mèrit per la Confraria del Cava de Sant Sadurní i ser escollida Bloguera d'Or pel Canal Cocina. Tots són gratificants, però el premi Cactus em va fer especial il·lusió perquè era per votació popular.