Clàssic de la cuina catalana i mediterrània, sempre hi ha bons motius per tornar al restaurant l'Olivé. Una d'elles és el seu bacallà a la llauna o el que serveixen amb samfaina, dos dels seus plats estrella. "El plat més venut és, però, l'espatlleta de cabrit i el gripau a la donostiarra (Rap sencer)", adverteix Oriol Olivé, conseller delegat del grup. "En 36 anys que portem oberts, no havíem tancat ni un sol dia. Esperem que aquesta hagi estat la primera i última vegada, ¡pel bé de tots!", avisa l'empresari.
La tornada ha estat dura, especialment per als negocis de restauració on el delivery i el take away no tenen tant sentit i on es busca l'experiència a sala i la complicitat amb el cambrer. Abans de la Covid, el restaurant comptava amb 35 professionals, amb la reobertura confessen que són alguns menys: "La reobertura l'afrontem amb la màxima il·lusió i amb les màximes garanties sanitàries possibles. Poder reobrir a dia d'avui és ja un privilegi que volem i hem d'aprofitar".
Olivé: "En 36 anys que portem oberts, no havíem tancat ni un sol dia. Esperem que aquesta hagi estat la primera i última vegada, ¡pel bé de tots!"
La clientela ha canviat i part dels clients de sempre no hi són, encara que s'espera que puguin tornar aviat quan la situació es normalitzi. "Hem viscut un moment a nivell sanitari molt complicat que lògicament ha portat conseqüències en l'àmbit econòmic. En aquest sentit, el xoc més important que tenim és que una part dels clients no estan: algunes empreses teletreballen, altres clients encara són reticents als espais tancats, no hi ha de fires, congressos, convencions i turisme en general. Tota l'activitat econòmica està encara alentida", es lamenta Olivé.
Malgrat tot, l'optimisme s'imposa a ulls de l'empresari: "Creiem que la normalitat s'anirà imposant".
Un dels plats estrella del Restaurant L'Olivé. | Cedida
La família de L'Olivé va néixer el 1984 quan van inaugurar aquest restaurant tradicional que pren el cognom familiar i van anar creixent amb negocis dispars (Barceloneta, Paco Meralgo, Barcelona-Milano, Cañete...). La reforma que es va fer al restaurant insígnia en l'any 2017 encara llueix amb pompa nova. Després de 17 anys a Balmes 47, necessitava una actualització sobretot pel que fa a decoració. L'escollit va ser el ja omnipresent Lázaro Rosa-Violán. El bisturí de l'interiorista bilbaí-català (encara que va néixer a Tànger, ho sabíeu?) és capaç de fer respirar aire contemporani a qualsevol espai tingui l’estructura, les dimensions i els anys que siguin. Una elecció que es va fer per "participar amb èxit en un mercat competitiu com l'actual", recorda Olivé, posant en valor com és d'important en el seu sector "tenir un espai càlid, atractiu i ben mantingut". La filosofia de treball de l'espai segueix sent la mateixa: "sentim que hem de tornar part del que el client ens dóna en forma de qualitat, servei i confort".
La carta que a la cuina defensa César Pastor, ha patit en els últims anys significatives innovacions bastant satisfactòries. Manté plats tradicionals com el morro de bacallà amb suau samfaina, el caneló de pularda, el rap a la donostiarra o la presa ibèrica, als que suma plats elaboracions molt més contemporànies: el tàrtar de llobarro, el tataki de tonyina a la brasa o el caneló de cranc. Entre les postres el restyling també és més que notable. Si encara hi ha lloc, el seu milfulls amb maduixes i crema sempre és una bona idea. Els clàssics segueixen manant.
L’Olivé
Carrer de Balmes, 47
Tel.: 934 52 19 90
Preu mig: Més de 50€