Will Smith, Darren Aronofsky (π, Requiem per un somni, Black Swan) i Disney són tres dels noms propis que s’han trobat a la sèrie documental “One Strange Rock” (Una pedra estranya), una sèrie produïda per Nutopia i que està disponible a Disney Plus.
De sèries documentals de natura, odes al planeta i crides a l’acció per revertir el canvi climàtic n’hem vist moltes, alguns de factura magistral com Cosmos, les del National Geographic o les imprescindibles de la BBC narrades per David Atenborough, i d’altres de pela amb cinquanta amb imatges d’estoc amb un narrador famoset tret d’alguna pel·lícula de ciència ficció d’èxit. No és el cas. S’explica pels protagonistes que us he esmentat.
Will Smith fa la funció de cara coneguda, de ganxo que destaca en la graella infinita de la pantalla, però no només. A banda de fer de narrador, apareix sovint, sempre en primer pla sobre fons blanc i en blanc i negre. Aquí es comença a veure la mà de Darren Aronofsky. Will Smith modula poc el seu accent afroamericà, tant que en alguns moments em recorda al jove Fresh Prince que vaig sentir per primera vegada l’any 1989 quan rapejava amb el Jazzy Jeff .
I això no és un detall menor. Com passa amb “Connected”, la sèrie de divulgació de Netfilx que us recomanava fa un parell de setmanes, també hi ha una varietat en els gèneres, orígens, idiomes i colors de pell dels científics i les científiques protagonistes, trencant l’estereotip del científic home, blanc, anglòfion i amb disfunció prostàtica.
A nivell conceptual no és l'única connexió amb Connected (joc de paraules buscat). Com la sèrie de Netflix, “One Strange Rock” explica ja al primer episodi la connexió que hi ha entre l’ecosistema del Sahara i el de l’Amazònia via la sorra que és transportada pel vent. Un fenomen invisible des de terra estant però evident des de l’Estació Espacial Orbital. És per això que té com a convidats set astronautes que en narren les seves experiències i el seu viatge personal. Apareixen amb el mateix tractament visual en blanc i negre que el Will Smith. Menció especial per l’astronauta-músic Chris Hadfield i la seva versió d’Space Oddity tocada a l’espai en gravetat zero.
Però on excel·leix la sèrie és en l’aspecte visual. La bellesa de les imatges, el tractament del color, els encadenats color / blanc i negre, l’estirament i compressió del temps i altres tècniques de narració visual és on Darren Aronofsky aconsegueix innovar, en un camp —el documental de natura— on ens pensàvem que ja estava tot inventat. La narrativa visual no està només al servei dels aspectes purament estètics sinó que Aronofsky la fa servir per a explicar processos naturals complexes. La sèrie viatja des de l’origen de l’oxigen, a la creació de la vida i les societats passant per l’exploració de com seria la vida en altres mons.
Obligatòria per fans de David Atenborough, de Darren Aronofsky, del hip hop “old school” i per famílies amb fills a l’ESO, especialment si tenen unes dècimes i han d’estudiar a casa. Entra a l’examen.