“Volem posar un avet de veritat!” van cridar les nenes. La Maite va tòrcer el coll i va esbossar un somriure al Ramon, que parava taula. Podem anar a buscar-lo pel pont de desembre. “Pont? Quin pont? Però si només és un cap de setmana llarg!”, remugà ell.
Al llit, quan les nenes ja dormien, la Maite li deia, fluixet, que estaria bé fer aquesta sortideta com les d’abans, que les nenes ho agrairan. Però tots dos són conscients que les coses no eren com abans. Ja d’entrada han avançat les compres de Nadal pel Black Friday i això vol dir que divendres passat ja van fer una bona despesa. Després, durant les festes, toca convidar la família. Tot ha pujat, menys les nòmines i ara passar un cap de setmana a fora, a les portes de Nadal, no és la millor decisió per l’ajustada economia d’aquesta modesta família catalana.
La petita crida “vacances en família!”, mentre la Maite, pacient, somriu i toca el braç del seu marit
“Hem de crear records”, Ramon. Les nenes es passen el dia enganxades a les pantalles i, en un no res ja no voldran venir amb nosaltres. L’únic que ens queda és fer coses perquè ho recordin tota la vida. En Ramon rondina mentre posa les maletes dins el cotxe. La petita crida “vacances en família!”, mentre la Maite, pacient, somriu i toca el braç del seu marit. Sap que, si fos per ell, s’estalviarien la increïble despesa que suposarà fer un cap de setmana de pixapins al Pirineu.
Són a les rondes. Resulta que tothom ha decidit marxar a la mateixa hora, i és clar… ja estan col·lapsades. Les nenes, al darrere, criden (les nenes del Ramon i la Maite sempre criden). No fa ni 10 minuts que han aconseguit incorporar-se a l’AP7 i la petita diu que té ganes de fer pipí. Hauran d’aturar-se a una àrea de servei. “Va bé”, diu en Ramon. Posarem benzina. Dret, al costat del sortidor, espera mentre s’omple el dipòsit i observa com la Maite i les nenes són dins l’àrea de servei comprant patates xips i altres porqueries. 80 euros de benzina més 15 de corcar-dents. En aquesta primera aturada s’han deixat ja un 20% del pressupost.
La Maite explica que cada pont de la Immaculada, anys enrere, anaven amb tota la família a tocar la neu a Sant Pere dels Forcats… però amb la pandèmia van deixar de fer-ho. Ella es consola dient que és perquè no hi ha neu. La veritat, però, és que va haver-hi una reducció de la plantilla i la van fer fora. Les nenes eren petites i la feina del Ramon no en feia prou per mantenir-los a tots.
“Vinga, deixem-nos de misèries”, s’imposa en Ramon al volant. “Escoltem nadales!” “Nadales? Pffff quin rotllo! Volem la Mushkaa!”. Així, a ritme de trap, arriben a aquell hotelet llardós a poca estona d’Espinelves.
El dissabte és un dia d’excursions. Visitar algun poblet, menjar aquí i allà, una fireta per comprar quatre decoracions de Nadal i vet aquí un gat i vet aquí un gos, que el pressupost del viatge ja s’ha fos. I, sorpresa, encara no tenim avet de Nadal.
“Escoltem nadales!” “Nadales? Pffff quin rotllo! Volem la Mushkaa!”. Així, a ritme de trap, arriben a aquell hotelet llardós a poca estona d’Espinelves
La fira d’Espinelves és preciosa. Plena de gent, d’esperit nadalenc, de xocolata amb melindros… “Vinga nenes, trieu un arbre”. “El més gran! El més gran!”, xisclen elles. “I no en teniu prou amb aquell?” “Nooo! Volem el gran!!!!” En Ramon, que va repetint-se a ell mateix que aquestes experiències creen records, demana el preu de l’arbre. "Collons!", se li escapa. Es gira i mira a les nenes (quan han tornat tan grans?) i pensa que en pocs anys, ja no tindran aquella mirada tendra i innocent.
“Voleu recordar aquest pont la resta de la vostra vida?”, els diu fluixet. Mira de cua d’ull un moment en què el venedor s’ha girat i aprofita per agafar aquell enorme tronc. "Correu!" crida en Ramon. "Vinga, vinga!" En el trajecte cap al cotxe amb el tros d’avet arrossegant, s’ha carregat una paradeta de figures del pessebre. Caganers per terra. Nens plorant, un Pare Noel envestit per les branques d’aquell avet gegantí.
Fa una estona que han aconseguit despistar la patrulla de Mossos d'Esquadra que els perseguia. Estan parats a l’entrada de Barcelona. Ja s’ha fet de nit i hi ha 15 quilòmetres de retencions. Les nenes dormen al darrere, segurament somiant en l’heroïcitat del seu pare, que amb un pressupost reduït ha aconseguit fer unes vacances inoblidables. “Es tractava de crear bons records, oi?”. La Maite i en Ramon es miren i, a fora, comença a nevar.