Sempre és una bona notícia que obri un restaurant al Barri Gòtic de Barcelona. Un restaurant, restaurant, volem dir. La de La Palma de Bellafila és una proposta a contracorrent just darrere de l'ajuntament de la ciutat, una cuina de nivell als estrets carrers de la part vella, gairebé venuts al turisme. Tant a contracorrent com el cuiner que l'assessora culinàriament: Jordi Parramón.
Exestrella Michelin per decisió pròpia i deixeble de Jean-Luc Figueras, Parramón va decidir en un moment de la seva vida baixar de la fama de les guies, apartar-se dels fogons i dedicar tot allò que havia après a la salut i l'alimentació. Ara torna (en certa manera) a la cuina per assessorar aquest restaurant. Això també és una bona nova.
El camí de La Palma de Bellafila només suma set mesos, però ja apunta que una altra cuina en aquesta part de la ciutat és possible
El camí de La Palma de Bellafila només suma set mesos, però ja apunta que una altra cuina en aquesta part de la ciutat és possible. Els seus artífexs són els empresaris Albert Rial i Judith Giménez, la parella propietària del celler La Palma (més de vint anys de servei en aquests carrers). Comparteix amb el celler emblemàtic alguns plats perquè la cuina de La Palma de Bellafila és una supercuina. “M'agrada fer les coses ordenades, així que produïm, per exemple, les croquetes aquí, i ens les comprem per tenir els números al dia”, detalla Giménez.
"Teníem la il·lusió d'un projecte així: cuina molt local, bon servei i bon vi; un lloc per gaudir”, remarca. I tenir un restaurant de millor nivell al mateix carrer dona moltes possibilitats. En associació amb el sommelier Alain Salamano, el planter de vins (també a copes) per acompanyar el menjar tampoc va al darrere. “La selecció és eminentment local i sempre de petits productors que coneixem personalment. Tenim poc percentatge de vins internacionals”, explica Albert.
La Palma de Bellafila s'ubica on abans hi va haver un altre restaurant, el restaurant Pla. Una gran porta de vidre, tauletes de marbre a manera d’un celler centenari, sostres de volta catalana en blanc de la qual pengen unes llums tènues. La part de dalt és un altell assortit amb taules més discretes.
La carta s'inspira clarament en la tradició local, tot i que defuig d'explicitar que és “cuina catalana actualitzada”. Fora d'exotismes viatjats, així que no trobareu l'alvocat per cap lloc.
Arranquem amb unes sardines “de verema”, filets de sardina enrotllada i marinada en raïm. “És un dels entrants que no es poden obviar”, assenyala Salamano. Seguim, amb la suau anguila fumada amb pomes escalivades i amb uns ous remenats amb bledes i tòfona. El morro de bacallà confitat i el calamar farcit serien altres dels plats mariners que no ens hem de perdre en una primera visita.
Giménez: "Teníem la il·lusió d'un projecte així: cuina molt local, bon servei i bon vi; un lloc per gaudir”
L'aposta culinària es complementa amb algunes carns a la brasa i plats de mar i muntanya. El colomí de sang amb olives és un d'aquells plats difícils de trobar a la Barcelona d'avui venuda al turisme –gràcies a Jordi Vilà per fer-nos-ho gaudir també a Alkimia-. És aquesta cuina catalana d'esperit modern i urbà, marca de la casa, clarament d'inspiració local.
Les postres segueixen sent les postres i, en un lloc com La Palma de Bellafila, que parla de territorialitat, no podia apostar-se per un altre plat que no fos el pijama. De fet, són unes postres que es van inventar a pocs metres del restaurant, al mític 7 Portes: flam molt cremós, préssec natural, neula, cirereta, mousse de pinya, i gelat de nata. La jove pastissera que els fa ha passat per L’Atelier d’Éric Otuño i es nota.
La Palma de Bellafila
Adreça: Carrer de Bellafila, 5 (Barcelona).
Tel.: 934 126 552
Preu mitjà: 40 euros