Hi havia un temps a Corea en què no es dividia entre el nord i el sud, ningú sabia què volia dir el terme K-Pop i en el que les grans empreses que avui manen en el món de la tecnologia es dedicaven a assecar l'exquisit peix dels seus mars per vendre'l a les grans ciutats xineses. Amb una facturació trimestral per sobre dels 44.000 milions de dòlars, més de mig milió d'empleats arreu del món i amb el Galaxy S9 superant les xifres de vendes de la competència, Samsung és sens dubte un dels gegants tecnològics del moment. Una realitat molt allunyada del somni del seu modest fundador, Lee Byung-Chul, que es va centrar en l'exportació de peix, fruites i verdures locals per crear un negoci que li permetés mantenir a la seva família.
Malgrat haver fundat la companyia coreana més gran i haver estat una de les persones més riques i influents del país, se sap ben poc de la vida de Byung-chul abans de la creació de Samsung. Sabem que era fill d'una important família de terratinents i que, a manca de recursos propis, va necessitar un préstec familiar de 30.000 wons per instituir la seva empresa l'1 de març de 1938. Byung-chul va situar la companyia a la ciutat de Daegu i si es va decidir a exportar peix sec, fruites i verdures era perquè, en aquell moment, eren els productes als quals tenia més accés i que millor col·locava al mercat. En realitat, Samsung era una empresa pensada per a moure béns, amb l'única condició que donessin beneficis. Aquesta filosofia va fer que la marca visqués uns primers anys d'exploració, amb continus canvis en el seu catàleg de productes i explica en part com va acabar especialitzant-se en el sector tecnològic.
Samsung era una empresa pensada per a moure béns, amb l'única condició que donessin beneficis
Encara en aquests primers anys, l'empresa va créixer fins a convertir-se en una companyia important al país gràcies a les seves vendes dins del país, a Pequín i a la regió xinesa de la Manxúria. En la seva primera dècada, Samsung va passar d'exportar aliments a introduir el tèxtil en el seu catàleg de productes. Fins i tot, a finals dels '40, la companyia entra en el món de la construcció i s'inicia en el negoci del refinament i la venda del sucre.
Ascendència a l'èxit
L'inici de la Guerra de Corea, el 1950, suposa una pausa en la història del grup. El seu director general s'instal·la a Busan, on comença una vida emprenedora paral·lela, i no tornarà a Seul fins al 1953, quan acaba la guerra. Les seves bones relacions amb el govern de la nova Corea del Sud converteixen a Byung-chul en el primer president de la Federació d'Empreses Coreanes i consoliden a Samsung com una de les companyies més grans del país.
La trajectòria ascendent sembla trencar-se amb el cop d'estat militar del 1961. El dictador Park Chung-hee amenaça al fundador de Samsungamb obrir-li una investigació per corrupció -que tenia tota la pinta que perdria- si no alterava els seus projectes empresarials en ordre del pla econòmic creat pels colpistes. Byung-chul va accedir al xantatge per evitar mals majors, però el que semblava una condemna empresarial va acabar sent l'origen del gegant que coneixem avui. L'estat va obligar a Samsung a invertir en sectors claus per la seva economia, com la navegació, les assegurances o la fabricació de components electrònics. Així és com neix, el 1969, Samsung Electronics, la branca de negoci més rendible de la marca pràcticament des del seu naixement. A la dècada dels '70 fabricarà tota mena d'electrodomèstics i, sobretot, televisors, que serien el seu producte estrella.
L'estat va obligar a Samsung a invertir en sectors claus per la seva economia: és com neix, el 1969, Samsung Electronics
El pes de Samsung Electronics sobre el volum de facturació del grup es multiplicava any rere any, però no va ser fins als '90, ja sota la direcció del fill de Byung-chul, que l'empresa no es va especialitzar pràcticament en exclusiva en aquest sector. El peix estava venut des de feia molts anys.