El director general de la Dirección General de Tráfico (DGT), Pere Navarro, sorprenia aquesta setmana assegurant que "ha estat un error" promoure la venda de vehicles elèctrics a Espanya. Navarro, però, no atacava la que ha estat –i encara és- la principal aposta estatal i empresarial per imposar de forma majoritària un combustible alternatiu per un atac de fidelitat a la benzina, sinó que apuntava principalment a una raó per la qual l'electricitat encara no impulsa el motor dels cotxes dels espanyols: el preu.
8.000 euros de més
Que el preu dels cotxes elèctrics és més alt que els de benzina és un fet objectiu i comprovable. El cotxe més venut a Espanya el 2018 va ser el Seat León, amb un preu de sortida que volta els 14.000 euros, mentre que el vehicle elèctric més popular de l'any passat va ser el Renault Zoe, que no baixa dels 21.800 euros.
Gairebé 8.000 euros de diferència que tenen el seu reflex en el seu èxit comercial Mentre la marca de Martorell va col·locar uns 35.000 León al mercat, només 1.400 persones van comprar el Zoe.
La comparació pot resultar injusta entre dos models diferents. Fixem-nos doncs en vehicles equiparables. Un dels cotxes més populars en les darreres dècades és el Volkswagen Golf, que, avui, es ven per uns 25.000 euros en la seva versió benzina. El preu mínim del seu germà elèctric, l'e-Golf, és de 33.200 euros. De nou, 8.000 euros de diferència que també expliquen la diferència en les vendes. 27.090 l'any passat pel Golf clàssic per tan sols 436 de combustió alternativa venuts. I, malgrat aquesta xifra anecdòtica, l'e-Golf va ser el sisè elèctric més venut a Espanya.
Sense punts de càrrega
La defensa dels cotxes elèctrics és simple: a llarg termini la inversió es compensa per la reducció de la despesa, principalment, en combustible. Aquesta també és una dada objectiva i comprovable. A finals de 2018, l'OCU feia una comparativa de quin era el cost de tenir durant 11 anys diferents cotxes, segons el seu sistema de combustió. Al final d'aquest període, el vehicle elèctric sortia 6.000 euros més barat que el de benzina per la diferència de preu en omplir el dipòsit.
L'OCU calcula que, en aquests 11 anys, el propietari d'un vehicle de benzina gasta 15.851 euros en combustible, mentre que el comprador d'un elèctric no es deixa més de 1.928. Un argument que seria definitiu si no fos perquè, a Espanya, no és fàcil trobar punts de càrrega. Just el segon motiu a què apuntava Navarro per explicar el –fins ara- fracàs de la mobilitat elèctrica a l'Estat.
Tornem doncs al punt d'inici: per què el preu de partida dels vehicles elèctrics és tan alt? El primer motiu ens porta a allò del peix que es mossega la cua, i és que part del sobrecost es genera perquè la demanda de cotxes amb endoll encara és residual. Si els compradors no augmenten, la producció s'estanca i el preu dels components es dispara, ja que resulta molt més difícil ajustar les tarifes de les peces si es fan tirades curtes, que no pas si es fan grans produccions.
L'altre motiu és la innovació, principalment en les bateries. De mitjana, el preu del quilowatt hora es mou sobre els 500 euros. Tenint en compte que un vehicle usuari mitjà sol tenir una capacitat de 20 kwH, el sol preu de la bateria pot rondar els 10.000 euros.
A això cal sumar totes les matèries primeres, com el cobalt, i peces d'última generació que s'utilitzen per evitar errades i, sobretot, sobreescalfaments que provoquin incendis.
La innovació té un preu i, en diverses enquestes, els conductors han expressat que estan disposats a pagar-lo si és per desterrar els vehicles contaminants. Però, de nou, hem de recórrer al gurú Navarro per trobar el tercer motiu del fracàs del cotxe elèctric a Espanya: la precarietat. La major part de la població pagaria amb el mateix gust que els noruecs o els americans per tenir el seu vehicle amb endoll... Si tingués amb què fer-ho.