Les perles són símbol d'elegància i classe des de fa segles. Els maharajàs de l'Índia i les reines europees es guarnien amb aquestes joies, símbol de prestigi. La perla més cara mai venuda, la perla Maria Antonieta, la va comprar l'empresària i quarta fortuna d'Àustria, Heidi Goëss-Horten, per 32 milions d'euros l'any 2018. Què fa que les perles siguin tan cares?
La perla Maria Antonieta tenia un valor històric clar, però hi ha altres factors que expliquen per què les perles tenen el valor que tenen. Per als gemmòlegs, les perles són una de les peces més complicades de catalogar. Però posem les coses a lloc: un dels primers factors que s'han de considerar és si la perla és natural o cultivada.
El 99% de les perles que trobem al mercat són cultivades
Les perles naturals, com la de la reina francesa, són rares i difícils de trobar, cosa que les fa, ja d'entrada, més valuoses. De fet el 99% de les perles que trobem al mercat són cultivades. Les perles naturals es formen quan un gra de sorra o organisme extern s'introdueix dins la closca d'un mol·lusc com una ostra o un musclo. Per tal de protegir-se de l'invasor, donat que no pot expulsar el cos estrany, en un acte d'autodefensa el mol·lusc cobreix la criatura amb una substància cristal·lina i dura. Això s'anomena mareperla o nacre, el mateix material que recobreix l'interior de la closca d'aquests animals. El mol·lusc continua recobrint l'invasor fins que el cos estrany queda en la part interior de l'ostra. Anys més tard, aquell invasor queda totalment recobert pel nacre obtenint una perla.
Les perles cultivades, per la seva banda, segueixen el mateix procés, però l'anomenat "invasor" s'hi introdueix intencionadament i manual. Els cultivadors introdueixen dins la closca una peça de teixit de mol·lusc per iniciar el procés d'autodefensa de les ostres, un procediment inventat l'any 1893 pel senyor Kokichi Mikimoto, un empresari i emprenedor japonès.
L'extracció d'una perla cultivada
Cap als anys 20 del segle passat, les perles cultivades van esdevenir molt més accessibles, van guanyar popularitat i el seu preu va davallar, fent-les accessibles a molta més gent, més enllà de la reialesa, gràcies a Mikimoto.
Els criadors, un cop tancades de nou, retornen les ostres al mar i esperen de sis mesos a dos anys perquè es formin les perles. Les ostres només produeixen una perla, mentre els musclos en poden produir de 30 a 50, per tant les ostres de mar són més cares. Els mol·luscs que són utilitzats per al cultiu de les perles es reprodueixen normalment en zones d'aigua temperada com pot ser el Golf Pèrsic, Austràlia, Japó, Vietnam o el Carib. També altres països en produeixen com Polinèsia, Indonèsia o la totpoderosa Xina.
Bàsicament existeixen quatre tipus de perles amb característiques similars, però amb colors, formes i origen diferents: Akoya, aigua dolça, mar del sud i tahitianes. Les perles Akoya no fan més de 10 mil·límetres de diàmetre, mentre les del mar del sud o les negres tahitianes arriben a fer 15 mil·límetres, fent d'aquestes dues menes, les més valuoses.
Perles australianes: creixen a Austràlia i la zona de Filipines i Indonèsia. Triguen entre 3 i 9 anys a madurar i normalment són blanques, pastel i fins i tot negres. Les trobem esfèriques i també irregulars amb mides des dels 9 mm i fins als 28 mm.
Perles de Tahití: creixen a la Polinèsia francesa i les illes de l'Oceà Pacífic i les més singulars són negres de fins a 13 mm.
Freshwater: o perles d'aigua dolça cultivades en rius o llacs a la Xina durant 4 o 6 anys, tenen un valor econòmic molt inferior.
Mabe: o perles japoneses, de forma hemisfèrica, la perla creix fixada a la closca del mol·lusc en comptes d'en la part interior, de manera que són planes per una banda i normalment s'empren per a la fabricació d'arracades.
Si bé a simple vista no les podem diferenciar, les perles naturals i cultivades es poden diferenciar sota raig X. Les perles naturals tenen capes concèntriques de nacre, com una ceba, mentre les cultivades són més aviat com una taronja, amb un centre molt gruixut.
A més, no totes les perles es desenvolupen de la mateixa manera. La mida sí que importa. La mida de la perla depèn de la mida del mol·lusc, i tot i que per norma la seva mida sempre és reduïda, la perla més gran del món pesa 34 quilos, d'un valor incalculable, i va ser trobada a l'illa de Palawan. Com més gran, més valuosa, com en qualsevol altra gemma.
La perla més gran del món pesa 34 quilos, d'un valor incalculable, i va ser trobada a l'illa de Palawan
El color, el llustre, la forma i la superfície acaben de determinar el seu valor. El tipus de color el determina normalment l'espècie de mol·lusc. Les de Tahití són negres, puix l'interior de l'ostra Pinctada Margaritifera és atzabeja. Però també pot venir determinat pel teixit que s'implanta en l'ostra, provinent d'una altra ostra, que també influenciarà en la perla. Les perles d'Akoya són blanques o roses, però també tenen tons verdosos.
Les formes i la superfície també tenen impacte en el valor de la perla. Normalment es prefereixen les formes arrodonides i sense irregularitats. Finalment el llustre de la superfície d'una perla, és a dir, com reflecteix la llum, també és important. La brillantor ve determinada per les capes de nacre.
Crear la perla perfecta és un art i el fet que creixin dins d'un animal fa impossible de tenir control sobre com es formarà. Fer un collaret amb perles del mateix color i la mateixa mida pot requerir anys, cosa que apuja el preu final.
El futur contaminat de les perles
La Xina és el principal productor de perles del món. A l'interior, en llacs artificials creats per cultivar musclos que produeixen grans quantitats de perles. A les badies, les ostres produeixen perles de més qualitat. El problema que afronta el sector de la perla a la Xina és clar: la pol·lució de la industrialització.
Una part dels criadors de perles de riu s'estan mudant a altres zones més a l'interior per evitar les àrees de creixent industrialització i, per tant, més contaminades; mentre a les costes les ostres -molt sensibles- pateixen pels residus industrials i fins i tot es traslladen a Vietnam o Filipines. El futur de les perles dependrà sobretot de si la Xina fa front a la pol·lució.