Cada cop que una família rep la factura de la llum hi ha un sobresalt. Espanya s'ha situat en la darrera dècada com un dels països amb l'electricitat més cara d'Europa. Tots els governs han intentat defensar els usuaris de les pujades, però tots han fracassat. La realitat és que l'espanyol és el mercat elèctric més volàtil d'Europa. De fet, el mercat majorista espanyol, on es fixen els preus de generació, que són la base de qualsevol rebut, ha passat de ser el més barat al més car. De 20 euros per megawatt hora al triple, ja no baixem de 60 euros. Per què Espanya té el preu de l'electricitat més car d'Europa?
Des de fa uns anys estem acostumats a veure titulars que exclamen que l'Estat espanyol té el preu de l'electricitat més cara d'Europa, una cosa que no s'havia vist mai abans. La sequera, el fred, la calor o la manca de gas justifiquen els preus, segons les elèctriques. Una situació que indigna associacions de consumidors i, fins i tot, ha fet que agrupacions empresarials com la Cecot denunciïn a Europa el sistema espanyol. De fet, aquest divendres ha tornat a insistir a la Ministra de Transició Energètica, Teresa Rivera, a realitzar una revisió integral dels costos del sistema elèctric a Espanya i aconseguir un pacte d'Estat que doni garanties al model elèctric.
El sistema elèctric recull la generació, el transport, la distribució i la comercialització d'electricitat, activitats que es duen a terme de manera separada, però es cobren juntes. En aquest cas intentarem explicar el mercat elèctric, on es fixa el preu majorista de l'electricitat. L'electricitat és un servei essencial en l'economia i està garantit per llei (Llei 54/97) i és un bé bàsic i d’interès general (Llei 24/13).
L'electricitat no és un bé que es pugui emmagatzemar, això fa que es necessiti sobrecapacitat, és a dir, necessitem poder generar més electricitat de la que es necessitaria en un pic de consum. Així, la seva gestió és en temps real. I la decisió de qui genera electricitat en cada moment depèn d’un equilibri entre la necessitat tècnica i els interessos econòmics (recordem que el mercat està liberalitzat i el Govern no pot imposar quines tecnologies es prioritzen). Totes aquestes variables les gestiona l’Operador del Mercat Ibèric, pool Espanyol (OMIE).
En aquest pool concorren totes les productores d’energia amb diverses tecnologies de generació i presenten les seves ofertes, fins que es cobreix la demanda de llum. A Espanya el preu mínim de l'oferta és de 0 euros per MWh i el màxim de 180. D'altra banda les comercialitzadores i grans consumidors presenten les seves ofertes de compra, el que consumiran a cada hora.
De manera horària l'operador al mercat ordena les ofertes de generació de menor a més gran segons el preu de venda, i de més gran a menor segons el preu de compra. El preu de l'electricitat i la quantitat d'energia que es vendrà i/o comprarà es determina a partir d’un punt d’equilibri entre oferta i demanda.
Cal ressaltar que el mercat elèctric és un mercat marginalista, és a dir independentment del preu que hagi ofert un productor, aquest rebrà el preu del darrer productor que hagi entrat en el mercat, I aquesta és la clau. La tecnologia més cara, el gas, entre la darrera, però és la que fixarà el preu per a tota la resta. I aquí és on hi ha el gran problema: hi ha tanta diferència de preu entre tecnologies que el pool espanyol, l’Omie, és una muntanya russa. Mentre l'energia eòlica és molt barata, el preu del gas va vinculat al preu del petroli i si aquest carburant fòssil s’encareix, és molt probable que el preu de la factura de la llum es dispari.
Invertir, tancar i no cobrar
Les centrals de generació renovable (eòlica, solar, hidràulica) tenen un cost variable molt baix que fa que tinguin ofertes molt baixes o fins i tot a 0 euros. Aquestes són instal·lacions que tenen un gran cost d'inversió però que un cop instal·lades tenen un cost variable molt baix.
Les centrals nuclears també tenen un cost variable molt baix, per tant sempre ofereixen preus molt baixos. Les nuclears volen vendre la seva electricitat al preu que sigui, perquè no és rendible tancar i no produir per a elles.
Les centrals tèrmiques basades en combustibles fòssils com el carbó i el gas sí que tenen un cost variable important. Aquest depèn de l'energia que facin servir i el preu que han de pagar per les emissions de CO2.
Encara que sembli una idea estrambòtica, no ens hauria de preocupar el pool, perquè a la pràctica, que pugi o baixi, només suposa una diferència de 2 o 3 euros al mes. Al final, el 35% de la factura elèctrica depèn dels preus diaris que marca el mercat majorista. La resta són costos regulats, peatges o impostos que imposa l’Administració.
La factura: costos regulats i impostos
La factura inclou costos regulats de distribució i transport. Red Eléctrica Española s’encarrega del transport i la distribució està repartida entre Endesa distribución, Iberdrola Distribución, Unión Fenosa distribución, Hidrocantábrico distribución i E. On distribución.
A més, també es paguen les primes a les renovables en la factura, tot i que participen en el mercat elèctric.
- Interrumpibilitat: els consumidors del sistema com les grans indústries cobren una quantitat per tal que les seves instal·lacions puguin ser exclosos del sistema en cas que així sigui requerit per raons tècniques o econòmiques.
- Pagaments per capacitat: ajudes a centrals d’energia que són un suport al sistema, però que participen poc en el mercat. Són ajudes per tal que no tanquin.
- També es destinen partides per finançar l’Operador del Sistema i l’Operador del Mercat.
- Taxa municipal, per pagar l’us del subsol de cada poble.
- Impost elèctric: es va crear per finançar el carbó, però ara va a les comunitats autònomes.
- IVA del 21% que a més s’aplica sobre la base total, inclòs l’impost elèctric.
- També caldria incloure el marge de la comercialitzadora, el lloguer del comptador, el dèficit de tarifa, la compensació dels sistemes o peninsulars, etc.
I tot i que sembli un percentatge elevat, dades de l’Eurostat proven que Espanya és precisament un dels països amb una menor taxa d'impostos sobre l'electricitat en comparació amb Alemanya o Dinamarca que arriben a pagar un 50% d'impostos.
L’Omie competeix pel primer lloc en l’escala de preus amb el pool italià (GME) i el britànic (N2EX), que ronden els 60 o 70 euros de mitjana, mentre els seus homòlegs europeus ronden els 40 o 50 euros.
Les elèctriques també argüeixen que el preu de la llum s'ha desbocat perquè els preus dels drets de emisió de CO2 han pujat. I en aquest context els pedaços de tots els governs anteriors no han tingut gaire efecte: garantir l’entrada de més gas o afavorir l’enegria hidràulica.
Les companyies elèctriques afirmen que els preus varien segons les condicions climàtiques, com ara onades de calor o fred, sequeres, falta de vent, que fan que disminueixi l'oferta d'energia hidràulica o eòlica. Les organitzacions de consumidors com FACUA o OCU apunten que les subhastes no són transparents i que no garantitzen la lliure competència, tenint en compte que cinc grans empreses concentren el 80% de la compra d’energia.
Amb aquest panorama, segons Facua, la llum a Espanya ha pujat un 85% en els darrers 15 anys, al contrari del que passaria en altres països. Això mentre els beneficis d’Iberdrola, Endesa i Naturgy s’enfilen un 14,3% el 2018, tot i que la demanda elècrica només va augmentar un 0,4% aquell any, segons Red Eléctrica Española.
Com baixar el preu de l’electricitat?
Tothom té dins seu un petit ministre d’energia disposat a fer propostes per retallar la factura de la llum. Per començar a abaixar el cost de l’electricitat, podriem veure quin IVA i impostos apliquen els nostres veïns europeus.
Espanya queda cap a la meitat de la taula, si bé és dels països mediterranis amb un IVA més elevat, mentre lideren el rànquing Dinamarca i Alemanya, amb un impost superior al 50%.
L’Eurostat també ofereix estadístiques generals que sumen el cost de l’energia, l’IVA i els impostos. La conclusió: Espanya té un mercat elèctric amb un cost elevat, sense cap mena de dubte, respecte dels seus veïns més propers.