Una pandèmia, temps lliure i molta passió per la cultura napolitana són els ingredients del projecte més engrescador del jove Eric Ayala, el pizzaiolo català de 25 anys que, després d’inaugurar Il figlio di Emiliano el passat octubre, s’està obrint pas entre les millors pizzeries de l’Estat. Si bé Ayala assegura a VIA Empresa que “no tenia cap connexió ni amb el tema de la pizza napolitana, ni amb el món de la cuina, ni amb Itàlia”, confessa que, després de trobar-se amb un seguit de vídeos sobre les pizzeries napolitanes, allò que realment el va enamorar de la gastronomia napolitana no va ser la pizza per si mateixa, sinó “els petits detalls d’aquests espais, com de ràpid es mou el pizzer, la llenya i l’ambient que es respira”. I és que aquesta passió l’ha portat a situar allò que els napolitans anomenen napoletanetà en el centre de la seva vida, fent unes 260 pizzes diàries, l’equivalent a prop d’unes 8.000 al mes.
Il figlio di Emiliano produeix 260 pizzes diàries
“Quan va esclatar la pandèmia duia a terme receptes de qualsevol mena, si en veia una d’una truita de patates, mirava de fer-la, però el moment en què vaig començar a veure vídeos de com funcionaven les pizzeries napolitanes per dins va suposar un abans i un després. Vaig voler fer exactament el mateix”, assegura. Així i tot, el repte de transformar casa teva en una pizzeria napolitana no és gens senzill: “El primer obstacle que em vaig trobar fent pizzes a casa és que el forn no arribava als 450 graus necessaris per fer una bona pizza napolitana, llavors li vaig fer mil trucs perquè arribés a la màxima temperatura possible fins que el forn va petar”, comenta Ayala, qui, finalment, va fer un espai al jardí de casa per un “petit i senzillet” forn importat d’Itàlia.
De Sant Quirze del Vallès a Nàpols, d'Il gioco dell'amore al Terrazzo
Aquest va ser el tret de sortida del que els gairebé 200.000 seguidors d’Ayala -@ericayalapizzaiolo a les xarxes- coneixen ara com Il figlio di Emiliano, ubicat al centre de Sabadell. Des de la localitat veïna, Sant Quirze del Vallès, el jove pizzaiolo va començar fent pizzes per a amics i familiars en un espai que va batejar com Il gioco dell'amore, fins que va decidir fer un salt en la seva carrera com a pizzer i aprendre dels millors professionals, emprenent una nova etapa a Nàpols: “Quan vaig arribar-hi, cap pizzeria em volia com a aprenent, per als napolitans suposava un gran impacte que un català vagi allà per ser pizzer perquè no tenen la napoletanetà, és a dir, l’essència que ells consideren que tenen fruit de viure en una ciutat caòtica”, explica Ayala, qui afegeix que “pensen que si no t’has criat en aquella ciutat, no saps viure en aquell caos i, per tant, no sabràs conviure en una pizzeria napolitana”.
Les bones notícies van arribar pel pizzaiolo després d’un mes cercant un espai on formar-se: una pizzeria al costat de l’aeroport de Nàpols -que avui dia està tancada- va acollir i donar una primera experiència a Ayala dins de la ciutat italiana: “Era una pizzeria molt cutre, agafaven a tothom qui hi anés. Allà vaig cremar moltes pizzes, però la part bona és que ningú et deia res”, recorda amb humor. La napoletanetà que li va aportar aquella experiència el va portar al Terrazzo, la pizzeria napolitana que el va acollir i donar pràcticament tots els coneixements que té Ayala avui dia. “Al principi estaven molt tancats a la idea d’ensenyar un paio de fora, però vaig connectar amb ells i, finalment, em van tractar com un més de la família”.
La marca personal com a clau de l'èxit mediàtic
Ayala va tornar al seu Gioco dell'amore carregat de coneixement, però, sobretot, de ganes de continuar innovant. Com a prova, i impulsat per la seva mare, la seva germana i la seva parella, que treballen amb el jove emprenedor des dels seus inicis com a pizzer, va dur a terme un programa per a xarxes socials inspirat en el famós format de cites First Dates. “La meva mare tenia molt clar que el discurs havia de girar entorn de la marca personal, no parlar tant de la pizzeria com del pizzer”, explica Ayala, qui afegeix que “la meva germana va veure una oportunitat amb les xarxes socials de dur a terme un contingut amè per a tothom i no tan tècnic”. D’aquí neix bona part de l’èxit mediàtic del pizzaiolo català, qui avança a VIA Empresa que l’activitat gastronòmica -i amorosa- tornarà aviat a Il gioco dell'amore.
8.000 pizzes i 140.000 euros de facturació mensuals: "Són moltes pizzes"
Ara per ara, el local que treu fum i al qual més hores li dedica l’emprenedor català és a Il figlio di Emiliano, amb el suport d’un equip compost per 17 persones que es distribueixen les tasques culinàries, administratives i comercials. Reprenent la xifra inicial de pizzes produïdes al local -unes 260 diàries, que es traduirien en unes 8000 mensuals-, Ayala detalla que la facturació mensual oscil·la entre els 120.000 i els 140.000 euros. “Són moltes pizzes”, confessa el pizzaiolo, qui afegeix que “la facturació ha anat creixent de forma contínua i sostinguda”.
Il figlio di Emiliano factura cada mes entre 120.000 i 140.000 euros
Així i tot, quan Ayala és preguntat per l’univers que envolta el seu restaurant, ho té clar: “Al final, el que jo sé i vull fer són pizzes”. Per aquest motiu, a la seva carta, on el tiquet mitjà se situa sobre els 15 euros, no hi ha espai per a un altre plat que no sigui la pizza -i una breu i acurada selecció de postres-. Ayala destaca la Pizza Margherita: “Sempre aconsello tastar una Margherita, i ha de ser la primera que s’ha de tastar, perquè és la pizza en què més m’he focalitzat i on realment marquem més la diferència”, comenta el pizzaiolo, qui recomana acudir al local en parella i compartir una Maestro Roberto, una Margherita Corbarina, una Caramella o una Mia Innamorata. “No m’he volgut embolicar amb altres plats. Vull concentrar totes les meves energies en fer les millors pizzes possibles”.
Ayala i l'esperit innovador: "No obrirem rèpliques"
El caràcter emprenedor d’Ayala l’ha portat a plantejar diversos projectes en la seva aventura com a pizzaiolo. Si bé Ayala assegura que obrir un nou local amb les mateixes característiques “és una garantia, ja que funcionaria igual de bé”, descarta completament l’opció de fer-ho: “No obrirem rèpliques. La nostra intenció és que cada pizzeria que obrim sigui diferent, i cadascuna tindrà el seu propi sentit”. Així i tot, comenta que ara és “massa d’hora” per pensar en una nova pizzeria, però no tant per imaginar el seu futur caseificio.
“El problema més gran que tenen les pizzeries fora d’Itàlia és que, per exemple, a Catalunya no es produeix ni mozzarella, ni fior di latte, ni burrata, ha de venir d’Itàlia, i en el termini que triguen a arribar aquests productes perden la seva frescor”, explica Ayala, qui somnia amb crear la seva lleteria on produir aquests productes per tal d'autoabastir-se. “És un microprojecte dins dels que tenim al cap”, comenta, malgrat no poder avançar gaires novetats. “Però ara mateix jo li estic dedicant molt temps a aquesta pizzeria i a fer les millors pizzes”, afegeix.
L'èxit rau a transmetre "la brillantor dels teus ulls"
De cremar el forn de casa a atraure milers d’amants de la pizza d’arreu de l’Estat està clar que hi ha una evolució més que considerable. Les claus de l’èxit? Ayala ho té clar: “Per impulsar qualsevol negoci avui dia considero que és essencial ser present a les xarxes”, comenta. “Si, per exemple, vols obrir una floristeria, has de crear una comunitat a Instagram, TikTok, YouTube i tots els canals possibles per explicar-li a la gent perquè el món de les flors és important, molt més enllà d’explicar que tu tens les millors flors i que en saps més que ningú. La gent ha de saber què simbolitzen per a tu les flors, han de veure la brillantor als teus ulls”. “Una vegada hagis trobat i connectat amb el teu públic, ja veuràs què vols vendre o quina mena de local obrir, però és essencial crear una comunitat abans de vendre res”.