En plena crisi pel coronavirus i amb l'increment de nombre de morts dia rere dia, ha aparegut als diaris el preu que té enterrar un familiar. Sembla frívol, però morir-se és molt car a casa nostra. Aquests dies s'estan efectuant enterraments sense vetlla i fins i tot el Govern ha demanat limitar el preu dels serveis funeraris, atès que el cost d'un sepeli és alt. Tots hem passat o passarem per la circumstància d'enterrar un familiar. Sol ser un moment emocional intens en què el dolor és el protagonista. Moment en què les decisions i tràmits que implica un funeral es resolen a contratemps. No ens mirem de manera meticulosa a quan apuja el tiquet de morir-se, en cas de no tenir una assegurança pagada al llarg de la vida. Cada any moren a Catalunya unes 60.000 persones... i a casa nostra, morir-se no és pas barat.
Aquests dies la funerària Memora ha ocupat titulars perquè suposadament l'empresa ha intentat vendre fèretres més cars del necessari o cobrar conceptes com la cerimònia -que òbviament no se celebrarà-. Un abús al qual s'ha de sumar, no ho oblidem, un 21% d'IVA.
En circumstàncies normals, cerimònia religiosa o laica, música, flors, obituaris, recordatoris, tanatoplàstia, cotxe d'acompanyament, documents, taüt, urna, cremació... El cost d'un enterrament normal a l'Estat espanyol -prenent com a referència un sepeli bàsic sense grans extres- és d'uns 3.500 euros. La mitjana d'un servei funerari no tan bàsic rondaria els 6.500 euros, mentre que si volem organitzar un servei amb extres, podríem partir dels 10.000 fins al límit que vulguem. En cas que sigui necessària una repatriació hauríem d'afegir uns 6.000 més, tot segons dades de l'asseguradora Catalana Occidente.
Aquests preus, que variaran en funció de cada província -Barcelona, per exemple és la més cara- suposen un gran desemborsament per a la família del traspassat. Sobretot quan no s'ha contractat una assegurança de decessos que cobreixi la despesa.
Barcelona i Tarragona són les ciutats més cares per organitzar un sepeli, amb un preu mitjà dels serveis funeraris de 6.441 i 5.323 euros
Barcelona i Tarragona són les ciutats més cares per organitzar un sepeli, amb un preu mitjà dels serveis funeraris de 6.441 i 5.323 euros, respectivament, enfront de Conca i Tenerife, on el cost mitjà es troba entre els 2.261 i els 2.397 euros, convertint-se així a les ciutats més econòmiques, segons un estudi de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). Mentrestant, el preu mitjà a Espanya se situa en els 3.545 euros.
Quant costa un taüt o fèretre?
Hi ha taüts senzills des dels 800 als 1.000 euros tot i que en funció del seu disseny i dels materials emprats en la seva fabricació aquesta quantitat es pot multiplicar per 10. Potser molta gent se sorprengui amb aquesta dada però, encara que el mort hagi de ser incinerat, també és obligatori la compra del taüt.
També es poden trobar taüts de cartó reciclat. El primer va arribar a Espanya el 2011 i només costa uns 100 euros, si bé les grans empreses no l'ofereixen.
Preu del tanatori
El tanatori, la sala on els familiars poden rebre les persones que acudeixen a acomiadar el mort i donar el condol als familiars, té un cost inicial de 500 euros. Algunes instal·lacions compten amb una petita capella en la qual, si es desitja, es podrà celebrar un ofici religiós -de totes les creences- o laic de comiat.
Incineració
Encara que el seu preu sigui elevat -el preu de la incineració a Espanya va des dels 250 als 700 euros- és una de les opcions preferides de les famílies i aproximadament el 35% trien aquest procés atès l'estalvi que suposa si s'opta, a més, per prescindir del nínxol, làpida, etc.
El taüt més barat costa 100 euros i és de cartó, però les grans empreses no els ofereixen entre els seus serveis
Hi ha una gran varietat d'urnes on dipositar les cendres amb un ampli ventall de possibilitats pel que fa a materials i dissenys.
Si bé és cert que en els seus inicis suposava un estalvi considerable, avui en dia els columbaris -nom que reben els nínxols destinats a guardar les urnes amb les cendres en els cementiris- també requereixen una despesa que, com a mínim, suposaria uns 300 euros.
Trasllat
Hi ha diversos tipus de trasllats que poden ser necessaris a l'hora de gestionar el servei funerari. La repatriació, portar de tornada a país d'origen de la víctima les restes mortals quan es mor a l'estranger, implica una mitjana de 6.000 euros.
El més habitual, però, serà el trasllat de la víctima des del tanatori al cementiri en el qual serà enterrat. Aquesta partida té un preu de 500 euros.
El mercat de la mort
El 1996 va entrar en vigor a Espanya una llei per liberalitzar el sector de les funeràries, fins llavors monopolitzat. D'aleshores ençà cadascú pot escollir el servei funerari que vulgui i on vulgui. Però el mercat està dominat per grans empreses que s'han repartit el territori.
De fet, hi ha pobles i indrets on aquestes empreses no volen operar, i molts cops actuen com a monopolis. La competència i el lliure mercat també actuen en els moments més durs de la vida.
Al conjunt de l'Estat hi ha aproximadament 1.700 empreses dedicades a aquesta activitat que donen feina a unes 11.500 persones i facturen 1.400 milions d'euros anuals. Però, hi ha tres noms que sorgeixen amb força en els darrers anys: Mémora, la principal a Barcelona, Funespaña i Àltima. La primera és propietat del fons de pensions canadenc Ontario Teachers' Pension Plan i la darrera és propietat de tres famílies d'accionistes.
Al Principat hi ha més de 60 empreses en aquest sector, però la realitat és que entre una desena controlen més del 60% del mercat. Més concretament, les empreses Mémora i Áltima controlen el 33,6% del mercat funerari a Catalunya.
L'Autoritat Catalana de la Competència (Acco) es va pronunciar al respecte l'any 2016 i va proposar "fomentar la competència en el conjunt del sector funerari i modificar la normativa i l'actuació de l'Administració pública al mercat dels serveis de tanatori de Catalunya", tot en l'estudi L'ús del tanatori i els seus efectes sobre la competència als serveis funeraris.
El mercat dels serveis funeraris ha estat "objecte de controvèrsia" després que diversos operadors d'aquests serveis hagin manifestat les dificultats que tenen per poder operar a determinats municipis, va advertir llavors el director general de l'Acco, Marc Realp.
La preocupació ciutadana és creixent cap a uns serveis funeraris de primera necessitat o de demanda obligatòria, que segons Realp, "tenen uns preus molt elevats" i moltes vegades, difícils d'assumir per part de la població, a causa de la falta de competència entre els operadors.