Raor, loro, lorito, galán, preix navalla, pinta, roso o pejepeine. Aquests són alguns dels noms amb què es coneix el peix que els científics anomenen xyrichthys novacula. Un animal de pell roja amb escates que esquitxen el seu exterior amb colors grisos i blaus i de carn blanca i saborosa. El raor s'ha arribat a pagar a 100 euros el quilo i és un peix exquisit i apreciat per la gent del mar i també pel rei emèrit Juan Carlos o el pintor mallorquí Miquel Barceló. Què fa del raor un peix tan car?
Fregit o a la planxa, la seva pell i la seva carn són exquisides, i té un sabor semblant al moll i una textura pròxima al llenguado. Amb una mida d'entre 10 i 17 cm, el mascle és un pèl més gros i gris i la femella més menuda i vermellosa. Carme Ruscalleda l'oferia a la seva carta al restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar i el Via Veneto de Barcelona també. És conegut que en els seus estius a Mallorca, el rei emèrit demanava raor, un dels seus peixos preferits.
L'any 2017 el preu del raor se situava entre els 100 i 120 euros el quilo i en els darrers anys rarament ha baixat dels 50 euros
La temporada d'aquest peix autòcton del Mediterrani comença a l'estiu i s'allarga fins al mes de desembre, quan s'aixeca la veda. Les zones on es troba són les Balears, la costa del Maresme i Almeria, però a les Illes la seva pesca està controlada. El peix també es troba al voltant de Sicília i Egipte. L'any 2017 el seu preu se situava entre els 100 i 120 euros el quilo i en els darrers anys rarament s'ha baixat dels 50 euros. D'aquí la seva fama de ser el peix més car del mercat a l'Estat espanyol.
El preu del raor ha arribat a estar per sobre dels 100 euros el quilo
Es pesca amb ham i la veda i limitacions fan que el seu preu pugi. La manera de pescar-lo, sempre en fons de sorra, fa que sigui un peix que es captura amb pesca esportiva i no tan comercial, de manera que el nombre d'exemplars sempre serà molt menor amb aquest mètode. Per al raor es fa servir d'ham la gamba viva -més cara que la congelada-, cosa que òbviament és més car que no pas els cucs o altres tipus d'esquer més barat. A més la pesca d'aquest animal ha d'incloure una gran inversió d'hores a primera hora del matí. Piquen poc i costa que ho facin. La imatge d'embarcacions sortint a pescar raor a primera hora des dels ports mallorquins és un habitual en els darrers estius en què la temporada s'allarga cap al setembre.
"Aquest peix és molt estimat a les nostres costes, per exemple a Arenys, però actualment surt molt poc"
Precisament evitar les aglomeracions d'embarcacions el dia 15 d'agost (antiga data d'inici de la temporada permesa per a la seva pesca), la veda s'ha anat allargant al cap dels anys: actualment es permet la pesca a partir del dia 1 de setembre i només està permès capturar-ne 50 per persona i dia amb un màxim de 300 exemplars per vaixell, amb l'objectiu de lluitar contra la sobrepesca. Les multes per superar aquesta quantitat poden arribar als 2.000 euros. La protecció és tal, que fins i tot el Consell Insular de Formentera aplica la vigilància amb drones per controlar la pesca del raor.
"Hem perdut la brúixola d'aquests peixos"
Enrique Moreno fa feina a l'empresa majorista de peixos frescos Anapau a Mercabarna. "Aquest peix és molt estimat a les nostres costes, per exemple a Arenys, però actualment surt molt poc", explica el peixater. Aquesta mancança ha fet que es busquin alternatives i fa uns deu anys se'n va trobar al Senegal, "més abundant i més gros", explica. Canvi climàtic i/o sobrepesca fan que aquest animal "cada cop surti menys" i de manera més intermitent. Si antigament hi havia èpoques determinades per a certa pesca, "ara això ja no passa", si fa anys el calamar sortia al gener i la daurada a l'octubre, aquest fet és cada cop més intermitent.
I amb el raor passa el mateix, "hem perdut la brúixola d'aquests peixos". Això fa que el preu majorista del raor del Mediterrani pugi fins a 30 euros i a plaça s'enfili com a mínim fins als 50 euros el quilo. I això fins i tot amb l'alternativa senegalesa.
Sobrepesca, canvi climàtic i timidesa d'aquest animal fa que cada cop sigui un peix més difícil de veure, no només en les nostres costes, sinó també a la secció de peixateria dels nostres mercats.