L’ansietat és un dels símptomes de la impaciència, ho haurem pogut comprovar aquests dies confinats. Avui en dia, som impotents davant el temps mort. No sabem esperar. Amb una mica d’atenció, podrem escoltar com el cor s’accelera davant un to, notificant un nou missatge.
Tenim emocions contradictòries, ens diuen que hem de confinar-nos i quedar-nos a casa. D’altres ens toquen la fibra de la paciència. Volem sortir, ballar, cantar i cridar; corre i abraçar-nos, volem tot allò que anhelem. Sempre tindrem temps, només és un confinament provisional, fins que passi tot. Això escoltem constantment, però no aconseguim treure'ns aquesta sensació impregnada de malestar.
Dibuix de Carlota Bergés
El que se m’acut és reaccionar cada vegada que em sento inquieta amb la situació. Sempre que penso en les abraçades, agafo la guitarra i em poso a cantar. Que penso a córrer, poso unes sessions de “zumba” al Youtube. Que trobo a faltar la meva gent, faig una trucada ràpida. Que vull dibuixar i pintar, faig art amb el coronavirus. Acció i reacció per afrontar la impaciència i el desig de l’exterior.
Faig una crida al “Carpe Diem” de la pel·lícula “El club de los poetas muertos”. Si no l’heu vist, és el moment!
El Racó del Lector és una secció per compartir experiències, donar el teu feedback o fer algun suggeriment de tot allò que t'agradaria llegir o escriure. Escriu-nos a lectors@viaempresa.cat.