Nadal és l’època del consum per excel·lència, i més en el cas d’Espanya. Segons l’estudi El consum per Nadal, de la consultora Kantar Worldpanel, l’any passat les famílies espanyoles van gastar una mitjana de 633 euros en aquesta època, per 445 euros invertits en les cases europees. Bona part d’aquest pressupost es destina a regals. En concret, 252 euros, la major part dels quals van destinats a les joguines per als més petits de la casa.
Un pressupost important que explica com el sector de les joguines suma el 65% de la seva facturació en aquestes dates. Clar que el tipus de regal estrella canvia d’any a any depenent de les modes, l’aparició de novetats tecnològiques i la bonança de l’economia familiar.
Argos, la cadena de joguines més important del Regne Unit, ha publicat la llista dels productes més venuts cada Nadal en els darrers anys. Aquesta mirada al passat ens ajuda a recordar tendències oblidades i veure la fluctuació de preus dels grans èxits i l’increment en l’edat mitjana dels receptors a mesura que apareixen novetats tecnològiques.
1981 – Cub de Rubik
Poc es podia imaginar el professor d’arquitectura hongarès, Erno Rubik, que el seu trencaclosques arribaria a vendre més de 400 milions d’unitats. El que va començar com un exercici acadèmic va acabar sent un fenomen global des del mateix moment en què l’empresa Ideal Toy va comprar la seva llicència internacional el 1980. Un regal de dos euros. Apte per a totes les butxaques.
1984 – Cabbage Patch Dolls
Sens dubte, una de les nines més populars en les dècades dels ’80 i ’90. En una època dominada per la perfecció de les Barbies, l’aparició d’aquestes nines de cap gegant i cossos tous va suposar una revolució. Les Cabbage Patch no jugaven en la lliga de les nines model, sinó que competien des de l’exclusivitat. No hi havia dos models iguals, ja que cadascuna d’elles era creada artesanalment i es venia amb un certificat d’adopció en el que apareixia el nom de la criatura, el seu caràcter i altres peculiaritats. Encara avui podem adoptar una Cabbage Patch per un preu que va dels 10 als 250 dòlars.
1985 – Transformers
No hi ha millor notícia per al sector de les joguines que l’aparició d’una llicència d’èxit. No importa que vingui del cinema, dels dibuixos animats, dels videojocs o dels còmics. Èxits com Star Wars, Batman o Harry Potter vénen sempre acompanyats d’un llistat interminable de productes llicenciats, entre els que no falten les joguines.
El 1985 va ser l’any dels Transformers. Els ninots d’aquests robots amb capacitat per convertir-se en vehicles van ser best-sellers en la segona meitat dels anys ’80, fins al punt que el 1989 tornarien a regnar a les llistes dels més venuts amb l’aparició del nino d’acció d’Optimus Prime, el gran heroi de la sèrie.
1991 – Gameboy
La consola portàtil de Nintendo és encara avui dia una de les terminals de joc més venudes de la història, amb més de 200 milions de còpies col·locades al mercat. La seva oferta de llançament, amb l’addictiu Tetris de regal, va ser massa temptadora per les famílies dels ’90 per molt que el seu cost s’enfilés fins als 90 dòlars de l’època. Aquell any, el regal era per als més petits, però també per als seus pares i mares.
1997 -Tamagotchi
Normalment les llicències d’èxit s’ensumen a quilòmetres, però alguns fenòmens asiàtics són difícils de detectar. Molt pocs van preveure l’assalt dels K-Pop coreà a les llistes d’èxits musicals de l’actualitat, igual que poquíssims experts van ser capaços d’avançar la magnitud dels Tamagotchi. Aquestes mascotes virtuals atrapades dins d’un ou sumen ja 20 actualitzacions i 82 milions d’unitats venudes a tot el món. Aquesta joguina tecnològica no aguanta la comparació amb la Gameboy pel que fa a complexitat, però precisament en la seva simplicitat va estar el seu èxit. La simplicitat i un preu de 13 dòlars que donava un respir a les famílies.
2000 – Furby
Sembla que els infants de finals del segle XX tenien especialment desenvolupat el sentit del deure i la necessitat de cuidar d’algú. De les cendres del Tamagotchi va sorgir el Furby, un ninot pelut amb capacitat limitada per comunicar-se amb el seu amo i desenvolupar una personalitat pròpia en funció de l’educació rebuda. La sortida de la pantalla de les mascotes sortia a uns 35 dòlars la unitat.
2002 – Bratz Dolls
De vegades resulta impossible endevinar els gustos dels infants. Qui podia preveure que unes nines anamòrfiques, de cabells oxigenats i looks propis d’un videoclip de Rosalia triomfarien? Les Bratz van sortir del no-res per generar un fenomen de col·leccionisme inesperat entre els i les preadolescents, que no es conformaven a tenir una sola nina, sinó que competien per completar el catàleg. Unes figures que costaven entre 10 i 23 dòlars. Ni tan malamente (tra-tra!).
2006 – Xbox 360
Després de la Gameboy van aparèixer altres consoles d’èxit, com la PlayStation o la primera Xbox. Però per Nadal del 2006, amb la Xbox 360 com a producte més venut, marca l’inici de l’era de les consoles com a plataformes d’oci per a tota la família. No és casualitat que el regal més popular del 2007 fos la Nintendo Wii, ni que el 2009 triomfés el pack de PlayStation2 amb el videojoc de High School Musical ni que els videojocs estiguin any rere any entre els productes més exitosos del Nadal. Clar que la inversió, en aquest cas, pujava a 300 dòlars.
2013 – Furby Boom
Un altre clàssic del Nadal són els revivals. De cop, els pares veuen com els seus fills tornen a demanar la joguina que ells havien tingut de petits. Clar que el Furby Boom no era exactament el mateix que el Furby Original. A més de formar la seva personalitat, aquest cop la mascota es podia connectar a una app mòbil en la qual reproduir la seva música, interactuar amb altres ninots i, fins i tot, donar a llum a nous Furbys virtuals a cuidar. Una evolució de 100 dòlars.
2018 – Ksi Meritos
A falta de tancar la campanya, l’aposta dels grans centres comercials d’aquest any són els Ksi Meritos. De nou s’imposen les cures. Aquests ninots d’ulls enormes i amb aparença d’infant d’una espècie no identificada surten a la venda amb el cordó umbilical i els seus cuidadors han de fer totes les atencions pròpies de les primeres setmanes de vida d’una persona. Això és injectar tota mena de vaccines, procurar les medicines necessàries i alimentar el nadó, primer a través del cordó umbilical i, posteriorment, amb el biberó. El Tamagotchi donava menys feina.