Com a molts negocis que se situen a la sorra de la Barceloneta, la Vila Olímpica o del Passeig Marítim del Bogatell, a Can Fisher li va costar reobrir després de l'estat d'alarma. En el seu cas (un avantatge), és dels pocs restaurants que pot presumir d'haver fet una tasca gastronòmica inclusiva amb el client local; aquest, disposat al fet que li clavin estocada si trepitja territori comanche: "En realitat, se sosté per la idea inicial de fer un concepte on incloem al nacional, malgrat la seva curta vida (tres anys des de l'inici), comptem amb el suport dels residents a Barcelona. No obstant això, tots els locals a peu de platja gaudeixen de molta afluència de turistes i això és el que ens està faltant en aquests moments", sosté Ramón Rodríguez soci i propietari al costat de Pantea Pishkohanni de Pantea Group (comprèn nou locals).
La platja del districte de Sant Martí, recuperada per als barcelonins com a façana marítima en la Barcelona olímpica del 92, és espai de moda des de fa anys per a runners, skaters i patinadors. Segueix essent-ho. El passejar de torsos bruns sobre rodes és continu, encara que aquest any una mica mitigat per les obres de reparació iniciades aquest juliol dels espigons de Bogatell i La Mar Bella després del Glòria.
La reflexió i principal repte perquè la zona segueixi essent atractiva "és continuar guanyant-se la confiança d'aquest client d'aquí, amb molta transparència, mantenint els estàndards, però, també, reinventar-nos amb nous productes adaptats a la situació que ens ha tocat viure". És el cas del concepte "Can Fisher et cuina a casa", una box per executar una paella en família amb els seus productes i receptes, el pack de pícnic de platja o una setmana de l'arròs que inicien la setmana vinent. Tot això en fase de proves. Això sí, sense arribar a oferir al client el menjar ja preparat a domicili. "No ens hem plantejat el delivery perquè les nostres elaboracions creiem fermament que no encaixen en aquest concepte".
Serveixen els arrossos a la llenya, caldosos, melosos o amb un punt a socarrat, però també peixos a la brasa, a la sal o al forn
I és que si una cosa ens ha deixat la covid-19 a nivell empresarial és la reinvenció i readaptació perpètua a la normativa canviant i a l'atracció del client per asseure's en una taula fora de casa. Un arròs, un peix al forn o a la brasa, a la sal, uns musclos a la marinera tenen millor sabor amb la brisa del mar empenyent els cabells a la cara. I l'olor de sal. Aquesta olor humida de mar en l'ambient. "Perquè l'experiència Can Fisher no estaria completa sense tenir vistes al mar", sosté Rodríguez convençut.
La clientela de Can Fisher, que ja omple a les 14 hores el 40% de la terrassa —amb mesures reduïdes segons la nova normativa— un dimecres qualsevol, és aquest bon senyal que tot empresari busca; alguna cosa que indica que es rema en la bona direcció o, com a poc, que la gent t'esperava.
Una octogenària discuteix amb el cambrer sobre les racions d'arròs que demanaran, flanquejada per la seva nora, el seu fill i els seus dos néts que ja ataquen el plat de sardines a la brasa amb all i julivert disposades en fila. Els espets meridionals que es converteixen en parrilladas en el nord i que marquen l'inici de l'estiu. Els clients locals han estat esperant que negocis com aquest muntessin la seva terrassa per celebrar tot el celebrable que entre març i juny vam deixar sense celebrar. I això implica que la primera línia a la platja de la Barceloneta, ara desproveïda gairebé de turistes, és nostra.
És una àrea de joc, no obstant això, complicada. "Has de tenir una oferta inclusiva, allunyar-te de les ofertes només per a turistes. Si li agrada al d'aquí, també li agradarà al de fora. Això vol dir bon producte, bon servei (hi treballen 35 empleats en l'actualitat), mantenir els estàndards i una bona relació qualitat preu. Ja no val això de donar-li qualsevol cosa de menjar al turista. Això que evidencien zones de Barcelona molt turístiques als restaurants de les quals hi va cada vegada menys gent. A Barcelona hi ha un nivell de restauració alt barrejant les tradicions amb l'avantguarda, allò autòcton i allò cosmopolita. Aquesta és la fórmula". I, si no l'has seguida durant molts anys no esperis que la senyora del paràgraf anterior vingui aquí a celebrar el seu aniversari. Perquè no.
Com en qualsevol negoci de restauració al costat de la sorra de la costa, els arrossos de l'empresa del Deta de l'Ebre Molí de Rafelet són (amb diferència) els més demandats —"podem vendre 700 unitats d'arròs a la setmana"—. Els serveixen a la llenya, caldosos, melosos, o amb un punt a socarrat. Però també competeixen els peixos sencers a la brasa, a la sal o al forn (peces de grandària considerable que s'ofereixen a la taula abans de començar a cuinar-los).
A les 14:30 hores la desfilada arrossera és ja gairebé frenètica. "El més venut sí que són els arrossos, encara que no som una arrosseria habitual, promovem el peix i el marisc fresc, al pes, recentment portat de la llotja. Creiem que marca la nostra diferència", manté l'empresari. Entre hidrat i omega-3, també broden altres plats que són ja clàssics en la Barcelona gurmet; una truita oberta amb ous de Calaf, que és tot umami (alga macerada en oli de sèsam, gambes al ajillo tallades, eriçó i allioli) i, uns altres, de temporada com el vistós gaspatxo de cirera, gelat d'alfàbrega i llimona amb cruixent arròs salvatge.
Mantenint l'envestida de les onades, des de la talaia de l'Avinguda Litoral i amb vista al llunyà Espigó de la Mar Bella, el negoci està a l'espera de veure què oferirà el setembre en qüestió d'afluència de públic, d'evolució de la malaltia i de normatives que s'hauran de seguir. Com tots, amb el cinturó estret per les circumstàncies, Rodríguez troba a faltar que es reguli tenint en compte l'experiència de portar negocis com el seu: "Crec que des del consistori falta una mica de diàleg i, en ocasions, un interlocutor que, per la seva experiència, pugui parlar un idioma comú per a tots dos".
Can Fisher
Av. del Litoral, 64
Tel.: 935 97 18 40
Preu mitjà: 35-40€