Un museu vivent de la bona tapa i "un refugi de tradició". Aquesta és la premissa del restaurant Casa Alfonso (Roger de Llúria, 6, 08010 Barcelona), que enguany celebra 90 anys d'història i més de quatre generacions al capdavant. Un ambient entranyable, càlid i acollidor amb una atmosfera única que et trasllada als anys 30, amb tot el mobiliari original de l'època al cor de la Barcelona més cèntrica i turística: a tocar de la plaça Urquinaona.
Quan Casa Alfonso va néixer, Urquinaona era el cor del món tèxtil, mentre que actualment és un lloc de pas obligat per empresaris, funcionaris i actors de teatre. Allí van viure anys d'obres per la construcció del pàrquing de Saba a sota de la plaça i nombroses manifestacions de la benvinguda a la democràcia i del procés independentista. A les parets del restaurant hi ha fotografies i anècdotes amb famosos comensals, des de Javier Bardem, Lola Flores, Manolo Caracol, Paco Rabal, Mario Cabré, Manolete o la Bella Dorita. I també hi ha vingut des de la Baronessa Thyseen, l'actor mort fa poc Alan Rickman, el guitarrista Ronnie Wood o celebrities de la faràndula catalana i espanyola, com Boris Izaguirre.
Els plats estrella i l'Alfonsito
A Casa Alfonso es pot menjar bé des d'un entrepà, fins a capipota, tàrtar d'escalivada amb anxoves del Cantàbric, passant per carns i peixos salvatges a la brasa, peus de porc, tonyina fresca a la planxa o graellada amb xoriço crioll, botifarra, paella i rostit de tira entre altres. Després de les postres, el que és recomanable és l'Alfonsito, un cafè irlandès reduït, especialitat de l'última generació de la casa. El tiquet mitjà d'un dinar o sopar ronda els 35 euros i tenen una plantilla de més de 26 treballadors, la meitat d'ells perfils sèniors i femenins, amb poca rotació de personal.
L'Alfonsito és un cafè irlandès reduït, especialitat de l'última generació de la casa
Clàudia Garcia, que ronda els 30 anys, i després de formar-se en diverses empreses i al sector de la restauració, forma part de la quarta generació que està al capdavant del restaurant, juntament amb el seu pare. Confessa que han "viscut de tot" durant els 90 anys, des d'una guerra civil, una dictadura, una democràcia i també una pandèmia mundial que tants maldecaps els ha donat amb els tancaments i obertures constants. Un toc d'atenció a l'administració: "no ens van ajudar gens al sector de l'hostaleria durant el 2020 i la incertesa va desprestigiar a grans parts dels treballadors dels restaurants". "Vam tenir un punt d'inflexió, de pensar que no podríem continuar, però l'ajuda dels familiars, amics i clients de tota la vida ens va permetre tirar endavant", avança Garcia.
Des dels 4 anys, la mateixa Clàudia ja corria pels passadissos dels restaurants i amb 14 anys ja ajudava amb el que fos necessari, des dels inventaris i el funcionament dels rentaplats. Un dels grans aprenentatges dels últims anys tenen a veure amb "fluir" i molta "paciència i empatia". Garcia ambé té clar que "el client és l'examen que et diu com respira aquell dia el restaurant". Es defineix com una "solucionadora de problemes" i la importància de "parlar amb les taules".
Garcia (Casa Alfonso): "El client és l'examen que et diu com respira aquell dia el restaurant"
Una de les curiositats de Casa Alfonso té a veure amb la "taula de les tietes", una taula a tocar del taulell de pagament, en què les tietes del seu pare -que semblaven bessones- s'asseien cada tarda per comentar la jugada durant els anys 70. "Es van convertir en unes dones emblemàtiques", confessa la jove. I una sorpresa més: tenen una sala secreta, que havia sigut un magatzem, per després ser una sala de no fumadors. Avui llueix amb orgull i rep nombroses reunions en petit comitè per viure el "xup-xup" de tota la vida a Casa Alfonso.