Barcelona està plena de restaurants italians. També bons. Uns altres, fugaços, acaben veient el seu ocàs abans de poder assentar-se en el teixit culinari de la ciutat. Hi ha qui diu que ja sobren tants restaurants italians a Barcelona. Però és que, d'adorar la cuina dels nostres veïns mediterranis s'han posat pesats en la repetitiva de plats i Itàlia –Oh, mamma!– és molt més. El cas que ens ocupa –Restaurant Mina (Casanova, 262, per sobre de la Diagonal)- és particularment interessant. Un restaurant italià que fuig, precisament i a consciència, dels llocs comuns del país de la bota. Trobareu poca pasta, res de pizzes i molta inventiva inspirada en la cuina local.
No és que prediquin la mort al restaurant italià clàssic que tots coneixem i hem visitat, però l'aposta dels empresaris Oliviero Causa, Jacopo Serena Monghini i Riccardo Pattaros pretén desdibuixar aquesta foto en la qual tots reconeixem un restaurant italià a l'ús. “La idea és fer plats que no són tan vists a Barcelona, portar a la ciutat sabors i elaboracions que Jacopo, Riccardo i jo coneixem des de nens i sempre hem menjat a casa”, explica Causa.
Restaurant Mina, la cuina italiana menys coneguda
I llavors entrem en matèria. Coneixeu el bollito italià? Potser el canederli? Seria com aquell turista que reconeix la cuina espanyola per la paella i la truita de patates, però no per les truitetes de gambetes i les patates estofades amb carn. Això mateix, però traslladat a la península Itàlica. Oliviero porta a taula un exemplar de La cucina nelle Dolomiti, un llibre publicat per primera vegada en 1984, que va ser el primer llibre de cuina il·lustrat dedicat a la cuina de les Dolomites. “Part de la meva família és de l'Alt Adigio, així que tenir els canederli en carta –és la imatge que il·lustra la seva portada- em semblava un bonic homenatge a la meva casa”, detalla l'empresari.
I és que en la carta del nou Restaurant Mina trobem una carta variada amb representacions poc vistes, sobretot del nord del país, i l'acompanyament de vins naturals, tan de moda ja a Barcelona. Aquests van a càrrec de Riccardo Pattaros que també va passar per Monvínic.
Oliviero: “Part de la meva família és de l'Alt Adigio, així que tenir els canederli en carta em semblava un bonic homenatge a la meva casa”
Comencem per provar les anunciades croquetes de bollitomisto que s'assembla a les croquetes de bullit espanyoles. El cuiner darrere del projecte, Federico, no és italià, però això no resta credibilitat a l'aposta del local. En el seu currículum, destaca el seu pas per la partida de pastisseria del Celler de Ca Roca, pel restaurant milanès Contrast (1 Estrella Michelin) i pel suec Ekstedt (1* Estrella Michelin).
La següent parada són els musclos en escabetx amb carabasseta i menta (no gaire present). I és que no sols a Espanya es mengen escabetxos. Un apetitiu molt popular en la cuina veneciana són les sarde in saor, unes sardines en escabetx riquíssimes amb un punt agredolç i una potència àcida molt suau. En carta trobem el gall dindi en saor que provarem en una altra ocasió. En aquest cas el musclo gallec, adoptant una recepta més napolitana amb vinagre, ginebre, pebre negre, carabasseta i menta, ens sembla espectacular.
Arriben a taula unes petxines de pelegrí amb carabassa, un brou de mar i muntanya que són també una bona idea si visiteu aquest restaurant que sorprèn que només porti obert 5 mesos. “Ens va costar bastant trobar el local i visitem més de 40”, detalla Oliviero. L'elecció és perfecta perquè la planta, que és com de semisoterrani, té una atmosfera clandestina atraient (ajuda una decoració parca, de toc fabril, amb ampolles de vi per onsevulla, algunes reconvertides en canelobres). La combinació iodada i dolça de les petxines de pelegrí és saborosa. Sens dubte, un dels millors plats de la carta.
Els porros confitats amb festucs, scamorza affumicata i ruca són una altra dels suggeriments. En aquest cas no es tracta d'un plat italià, sinó d'aquesta flexibilitat i sensibilitat pel rebost que tant s'agraeix en les cartes dels restaurants tematitzats. Curiós, encara que anunciat, és el fet que en carta només s'hagi pensat en un plat de pasta. En aquest cas, un excel·lent ravioli fet a casa i farcit de crema de bolets amb una salsa que té un toc de cafè.
Per a acabar el menú falten els anunciats canederli. És el típic trentino, ideal per a l'hivern, que havíem vist en la portada del llibre a l'inici d'aquest sopar. Es tracta d'un plat pagès d'aprofitament, uns nyoquis de pa especialitat de la regió de Trentino- Alt Adige, al nord-est d'Itàlia i formen part d'aquesta herència culinària de l'imperi austrohongarès present encara en aquesta zona de majestuosos paisatges alpins. En aquest cas, prenen forma més aviat de mandonguilles amb base de pa –“usem el mateix pa de massa mare que servim a la clientela, així que mai en llancem”, detalla. Se serveixen amb pernil speck d'ànec, rave ratllat i un consomé de ceba molt suau (molt millor servir-ho més calent).
Entre les postres, podeu decantar-vos per provar la crostata de ricotta e visciole o el flam d'almívar de llet amb nous i stracciatella, un dels plats on Tiseyra demostra la seva destresa i escombra cap a casa.
Restaurant Mina
Adreça: Carrer de Casanova, 262, Sarrià-Sant Gervasi, 08021 Barcelona
Tel.: 933 154 351
Preu mitjà: 50 euros