S’estima que l’any 2020, entre 22.000 i 50.000 milions de dispositius estaran connectats a Internet. I no només parlem dels nostres ordinadors personals o dels nostres telèfons, sinó també de la nostra nevera, que ens avisarà de la data de caducitat dels productes, o les nostres vambes, que pujaran dades estadístiques del nostre rendiment al núvol.
La tecnologia avança molt ràpidament i nosaltres, les persones, no ens quedarà més remei que adaptar-nos a ella. Però no és fàcil adaptar-se als canvis i afrontar-los sense por. És per això que l’expert en transformació digital, emprenedoria i màrqueting, Rafael Tamames, ha decidit agafar la metàfora del laberint i el formatge que Spencer Johnson va utilitzar el 1998 en la seva obra Qui s’ha emportat el meu formatge? i adaptar-la al context actual en el seu llibre Quin robot s'ha emportat el meu formatge? (Alienta Editorial, 2018).
L’obra de Johnson, presenta un laberint en el qual hi ha dos ratolins i dos homes instal·lats còmodament perquè no els falta formatge per alimentar-se. Però en un moment el formatge deixa d’estar al seu abast i canvia d’ubicació. Els ratolins, sense pensar-ho, surten a buscar-lo, però les reaccions dels homes són més complexes. Mentre un dels personatges humans representa la por al canvi, l’altre assumeix que les coses canvien i no tornen a ser com abans. Amb aquesta metàfora, Johnson reflexiona sobre la noció del canvi i la necessitat d’enfrontar-se i anticipar-se a ell.
Ara, 20 anys més tard, podem parlar d’un nou moment de canvi amb les noves tecnologies com la intel·ligència artificial, la realitat virtual, els robots, el blockchain... I la pregunta que ens fem tots és: quin lloc ha d’ocupar la intel·ligència humana en aquest nou panorama si sembla que els robots s’estan emportant el nostre formatge?
Els robots ens trauran la feina?
“La història ha demostrat que la tecnologia no elimina llocs de feina, ja que encara que algunes professions es tornen obsoletes, n’apareixen de noves”. Així de contundent és Tamames a la seva obra quan parla de la por de moltes persones de què els robots ens treguin la feina. I ho demostra amb un estudi de Deloitte que afirma que en els darrers anys la tecnologia ha creat més llocs de feina dels que ha fet desaparèixer.
A més, l’expert assenyala que els humans seguim sent “imprescindibles”, ja que la tecnologia no pot suplir les decisions més cognitives. És per això que cal una bona convivència entre humans i màquines.
La digitalització ha arribat a la nostra vida quotidiana
Però no només les màquines comportaran l’aparició de nous llocs de feina fins ara inexistents, sinó que “bona part de les empreses actuals no existiran en els pròxims 10 anys perquè les hauran fet fora del mercat empreses que encara no existeixen”, apunta l’autor de l’obra.
No obstant això, ens cal un canvi de mentalitat i d’hàbits en tots els aspectes per incloure els canvis tecnològics dins de la nostra vida quotidiana. La digitalització s’ha de democratitzar i regularitzar de manera legal, i s’ha de canviar el sistema educatiu actual per adaptar-lo als canvis que portarà la tecnologia.