L'obesitat

Quins factors hem de tenir en compte per a prevenir aquesta malaltia i quines condicions ha de complir el tractament dietètic?

El confinament ha alterat les rutines i condicionat la situació dels pacients amb obesitat | iStock
El confinament ha alterat les rutines i condicionat la situació dels pacients amb obesitat | iStock
especialista en Nutrición y Dietética de Clínica Diagonal
Barcelona
05 d'Octubre de 2020

En els últims anys, l'obesitat ha aconseguit proporcions epidèmiques a escala global. Segons les dades de l'OMS, en el món hi ha més de 650 milions de persones amb obesitat i cada any moren 2,8 milions a causa d'aquesta malaltia i el sobrepès. És una malaltia metabòlica crònica d'origen multifactorial que comporta una afectació física i psíquica de la persona que s'associa a patologies que limiten l'esperança de vida de qui la pateix i deterioren la seva qualitat de vida. Pot determinar la projecció vital, laboral i social de l'individu. A més, és un problema de primera magnitud a Espanya.

 

La situació actual ocasionada per la COVID-19 i les mesures necessàries per al seu control, que han inclòs el confinament de la població, han alterat les rutines i condicionat la situació dels pacients amb obesitat. Recentment, la Sociedad Española para el Estudio de la Obesidad (SEEDO) ha realitzat una enquesta per a valorar la repercussió que ha tingut el confinament a Espanya i ha obtingut les següents dades en una mostra de 900 persones:

  1. El 46% dels enquestats han guanyat pes durant el confinament. Afectant més les dones.
  2. El guany de pes mitjà ha estat de 1-3kg, encara que el 16% dels enquestats ha guanyat entre 3-5kg.
  3. Les persones majors de 65 anys són les que més pes han augmentat (3-5 kg).

El sedentarisme instaurat des d'edats primerenques (influenciat per l'era de la informàtica i dels videojocs) i els canvis produïts en el patró dietètic en les últimes dècades, són els factors ambientals més importants amb influència en el desenvolupament de l'obesitat i es relacionen de manera independent amb el guany de pes a llarg termini. La gran disponibilitat d'aliments, l'entorn cultural associat al menjar, els canvis en la composició dels aliments, les condicions canviants de vida i de treball, majors nivells d'estrès, etc., són factors que contribueixen directament o indirectament a un balanç positiu d'energia i al desenvolupament de l'obesitat.

 

Una enquesta de la Sociedad Española para el Estudio de la Obesidad revela que el 46% ha guanyat pes durant el confinament i sobretot ha afectat més a les dones

El tractament de l'obesitat ha d'enfocar-se de manera integral i multidisciplinària, amb diferents estratègies (dieta equilibrada, exercici, modificació dels estils de vida, tractament farmacològic, cirurgia bariátrica en casos seleccionats quan les mesures anteriors fracassen, etc.). No obstant això, fins i tot tenint al cap totes les mesures possibles, la dieta constitueix el pilar fonamental.

Entendrem com a “tractament dietètic de l'obesitat” totes aquelles mesures que, a través de la modificació de l'aportació alimentària del pacient, busquen revertir l'excés de la massa grassa que caracteritza a l'obesitat, i en última instància, aconseguir la pèrdua de pes. Segons el document de Consens per al tractament del sobrepès i l'obesitat FESNAD-SEEDO, el tractament dietètic hauria de complir les següents condicions:

  • Disminuir el greix corporal preservant al màxim la massa magra.
  • Ser realitzable per un espai de temps prolongat.
  • Ser eficaç a llarg termini, és a dir, mantenir el pes perdut i prevenir futurs guanys de pes.
  • Estar basat en una educació alimentària que bandegi errors i hàbits d'alimentació inadequats.
  • Disminuir els factors de risc cardiovascular i comorbilidades associats a l'obesitat.
  • Induir una millora psicosomàtica, amb recuperació de l'autoestima.
  • Augmentar la capacitat funcional i millorar la qualitat de vida.

L'elecció d'un tractament dietètic incorrecte, que situï al pacient en una evolució de pèrdua/recuperació de pes constant, no és innocu, i pot implicar greus perills per a la salut del pacient. Una inadequada pràctica dietètica pot agreujar el risc metabòlic i cardiovascular dels pacients, conduir a malnutrició i/o dèficit de diferents micronutrientes, afavorir el desenvolupament de trastorns de la conducta alimentària i afavorir la recuperació del pes perdut. El maneig tradicional i l'habitualment recomanat en la majoria de les guies ha estat el d'una dieta hipocalórica equilibrada.

Davant aquesta situació, el més adequat és acudir a un especialista en endocrinologia i a un dietista-nutricionista per a tractar l'obesitat amb totes les eines necessàries i oferir al pacient totes les estratègies per a aconseguir un pes saludable i augmentar la seva qualitat de vida.