Tots els territoris de parles catalanes celebren el Solstici d'Estiu, la diada que la tradició cristiana evoca a Sant Joan Baptista. Són festes de focs naturals i de focs artificials, de so de petards i de passar en revetlla festiva el dia més llarg de l'any. No hi ha barri ni poble que no convoqui petits i grans a totes les evocacions d'acord amb edats i tradicions, amb els cels que enrogeixen per fums de tota mena.
Hi ha però un Sant Joan molt especial que convida d'anar a Menorca, sobretot aquest any, amb un pont pel mig que permet l'exercici de saltar el mar amb la perxa de l'avió o travessar-lo per les cada cop més ràpides autopistes marines.
Les Festes de Sant Joan agafen els dies 22, 23 i 24. Tenen el seu origen al segle XIV, en principi religiós, a partir d'una romeria entre l'ermita de Sant Joan de Missa i Ciutadella, amb protagonisme dels cavalls i les qualcades, cavalcades dels preciosos animals de raça que munten els Caixers, els senyors senyorívols de les cases blasonades que segueixen rituals que tenen una part d'elitista, però amb el temps s'han anat obrint fins a esdevenir una concelebració turística de gran bellesa, molt de color i l'adrenalina de les curses enmig de gentades. No és un San Fermín on els toros són cavalls, però alguna cosa comuna tenen aquests agermanaments lúdics entre els animals i les animalades.
Ciutadella té, en fi, molts altres atractius, centrats en el seu urbanisme antic, la murada, els terres de pedra, els palaus renaixentistes que recorden el carrer Montcada de Barcelona... La gran plaça dels Pins i la Plaça del Born tenen bons bars, on al matí s'imposen les autèntiques ensaïmades, les fetes amb el saïm, que és un saborós greix de porc de tradició jueva, s'ignora si com a greuge a l'abstinència prescrita pel Profeta als àrabs.
L'illa de Menorca és un compendi d'històries i cultures que la fan encara més atractiva. Els talaiots i les taules prehistòriques que sovintegen paisatges, denoten els vells orígens poblats del territori. La seva situació, al bell mig de la Mediterrània, l'han feta receptacle d'al·luvió: romans, gòtics, àrabs durant 400 anys, catalans, anglesos, turcs... Un deliciós i enriquidor poti-poti que es veu a l'arquitectura i es degusta a una variadíssima gastronomia tradicional, que va del contundent frit, a base de sang de porc o xot, ceba, verdures i espècies, fins a la caldereta de llagosta. Espectacular, saborosa, excitant!
Menorca, tanmateix, troba el seu principal atractiu habitual en el revers de les masses entorn de la cavalleria: la bellesa paisatgística que convida a la contemplació, el repòs i la calma. Una illa ni massa gran ni passa petita, cales benignes arreu, sortides i caigudes de sol a Maó i a Ciutadella són un espectacle, i ho és recórrer mansament l´illa entre una i altra, passant per Alaior i Ferreries, 44 quilòmetres d'una punta a l'altra. O costejar per bellíssimes platgetes com Cala Blanca, Cala Galdana, la badia de Fornells, la fortificació d'Es Castell, des d'on es veu la preciosa embocadura del port natural de Maó...
Just en aquesta bocana, a Es Castell hi l'Hotel del Almirante, casal empolistrat del segle XVIII, decorat a l'anglesa, amb jardí romàntic, piscina, habitacions amples i les impagables vistes a la badia. Hi vaig passar una temporada de retir espiritual escrivint un llibre, i els hi puc recomanar empenyorant la meva credibilitat. A més a més, és ben bé al costat del downtown de Maó, un parell de quilòmetres que són un passeig a peu. Al vespre, mirar el tràfic portuari al caliu benefactor del còctel nacional, la Pomada, a base de gin Xoriguer, i gairebé amb vista a la destil·leria, i llimonada. La Pomada a Menorca baixa bé, refresca i anima, però fora de Menorca perd l'interès, no sé per quin set ciències.
Per menjar, cal afinar una mica, perquè el turisme comença a estendre els seus tentacles i no és or tot el que llu. Anotin el Restaurant Cafè Balear, al Port de Ciutadella, per a peixos, crustacis i llagostes, com S'Àncora al passeig marítim de Fornells, i el vaixell La Minerva, al moll de Llevant del port de Maó. A l'interior, són de precepte ca N'Aguedet, cuina tradicional a Es Mercadal; S'Engolidor, a es Mitjorn Gran; i el Molí de Foc, a Sant Climent.