La Fallera Major de València llueix, com cada any, un vestit de seda, enguany fet amb el teixit de l'empresa Vives i Marí. L'espolí ha estat teixit manualment amb material de primera qualitat i ha costat 9.618,78 euros. Els humans hem estat produint seda durant segles. Aquest teixit es fa servir per a roba, llençols i cordills. La seda és tan apreciada que fins i tot dóna nom a una ruta de comerç d'orient a occident. El filament de la seda prové d'unes proteïnes segregades per les glàndules salivals del cuc de seda (Bombyx mori), és a dir, l'eruga de la papallona de la seda. I més concretament dels capolls que envolten el cuc quan està fent la metamorfosi. Per què és tan cara la seda?
Els primers a fer servir aquesta substància i elaborar el teixit van ser els xinesos, i tant la valoraven que es diu que estava prohibit treure cucs fora de l'imperi i que es castigava amb la mort qui ho intentava. La principal zona de producció de cucs de seda, i per tant de fil de seda és la Xina, i concretament els cantons de Jiangsu, Zhejiang i Sichuan. Brasil, Tailàndia i Vietnam també en produeixen, però la xinesa és la de major qualitat.
Maria Luisa Llorens és la secretario del Col·legi de l'Art Major de la Seda de València té una experiència de 40 anys en el sector seder valencià. Segons explica la portaveu, la seda és un article amb una producció baixíssima i amb unes característiques molt especials d'alta qualitat i extraordinària resistència; una conductivitat tèrmica singular, força i robustesa. A més es pot tenyir de manera molt fàcil i no causa irritació a la pell.
La cria de cucs de seda actualment és encara una feina molt manual i que només es pot fer durant uns mesos a l'any, a la primavera. Quan creixen, els cucs de seda mengen costantment i se'ls alimenta cinc cops al dia amb fulles de morera. Després de 45 dies de rumiar i créixer, els cucs estan llestos per madurar.
Un cuc de seda
Tenen una glàndula especial que segrega la seda en forma de filament per embolicar-se en un capoll. Una fibra de seda és un fil continu, molt fi, però molt llarg, a diferència de fibres d'altres materials com el caixmir o la llana merina de iac. En el moment previ a l'eclosió del capoll és quan els productors de seda intervenen.
Els capolls s'han de desfer amb vapor d'aigua i estirar el filament, una feina molt precisa i complicada. Per aconseguir el fil de seda, el cuc no ha d'haver sortit del capoll, cosa que la converteix en un teixit no pas vegà. Si la papallona ha sortit, el fil es trenca, per tant no es pot aprofitar per fer seda de màxima qualitat. "D'un capoll en surt una fibra d'uns 800 a 1.200 metres", diu Llorens. Cargolant fibres es produeix fil i aquests es fan servir llavors per cosir i produir teixits. "El més fi és de dos caps", diu Llorens.
La dita "anar com la seda" prové, precisament, de la facilitat d'aquest fil per teixir. Això no obstant, la seda té una dificultat afegida, perquè és molt fina i per tant s'han de fer servir molts fils. "En un centímetre de teixit has de posar entre 80 i 120 fils", explica.
D'un capoll en surt una fibra d'uns 800 a 1.200 metres
Un quilo de seda natural costa 150 euros. Un cop treballada i teixida, "un damasc senzill de seda costa aproximadament 150 euros el metre i a partir d'aquí, incrementat qualitat i acabats pot pujar fins a 350 o 400 euros el metre", calcula Llorens. El teixit tradicional i no industrial obviament és més costós.
El cost de produir seda s'ha incrementat amb el temps de manera significativa. Un dels fets que explica aquest increment és que el client espera teixits de seda impoluts i, donat que aquesta és una fibra natural, compta amb imperfeccions, molt teixit es descarta, incrementant el cost final. Això sent així, els controls de qualitat també s'han incrementat per assegurar la perfecció del producte final.
"Les característiques físiques de la seda fan que pugui transformar textures, per això es mescla amb llanes o llí, com a complement per matitzar altres articles", explica el director tècnic de l'empresa Teixidors, Jaume Mas.
La seda es produeix bàsicament en granges de cucs i si la gestió d'aquestes granges és orgànica i sostenible, això sempre farà incrementar el preu. A més, el llustre del teixit de seda s'aconsegueix combinant fils de diferent color en la trama, diferenciant-lo d'altres tèxtils i apujant el tiquet. Els acabats són també crucials a l'hora de justificar el preu d'una peça de seda: el rentat, la brillantor i un llarg etcètera també incrementen el seu valor.
Tradició, còpies i negoci
Una de les zones amb més tradició de seda és el País Valencià, com bé mostra la Fallera Major. A València, el Col·legi de l'Art Major de la Seda va posar en marxa una iniciativa per protegir el sector de productors de seda valenciana, que en els darrers anys ha patit un retrocés per, entre altres motius, la importació de producte xinès i indi.
El 2012, el col·legi va posar en marxa aun sistema de certificacions, com una denominació d'orígen, com a marca de garantia i certificació industrial.
En aquests moments, la indústria de productors de la seda, situada a València i municipis de l'àrea metropolitana, viu bàsicament de la indumentària valenciana: "El que fa sobreviure la indústria de la seda són les tradicions, les Falles, sobretot".
Així, la indumentària valenciana representa el 70 o 80% de la producció, el negoci que manté els principals seders que sobreviuen en el segle XXI. Romanen diverses empreses: Vives i Marí, Mar de Seda, Gironés, Garin, Bartual, entre d'altres que proveeixen a les botigues on van els fallers. En les tres últimes dècades han desaparegut entre sis i vuit firmes sederes a la província de València, apunten des del Col·legi.
La indústria sedera valenciana viu també, però, "d'encàrrecs per a litúrgia o decoració de palaus", afegeix Llorens. El sector, que data de l'època de la conquesta musulmana, va viure la seva esplendor en el segle XVIII. De fet, el Gremi de Velluters data de 1474. "La indústria sedera valenciana la va matar la francesa, i a la francesa la italiana, i a la italiana la xinesa", sentencia Llorens.
Té pinta que la seda continuarà sent un producte de luxe durant molts anys i no només pel seu cost i valor, sinó perquè les alternatives veganes com el niló, polièster, cotó, bambú, plàtan, lotus, pinya, cactus, satí o seda d'aranya feta per humans han popularitzat el seu tacte. La seda seguirà sent, així, un luxe per a molts i un must per a les falleres.