El coaching és cada cop una tècnica més usada. No només per individus a títol personal, sinó també per professionals que necessiten fer el salt definitiu en la seva carrera professional. I està sobreentès que cal tenir al costat a un expert que dirigeixi les sessions i que ajudi a l'interessat a assolir els objectius. Això és fals, segons Miguel Udaondo, autor del llibre Tú eres tu coach (LID Editorial, 2014).
El seu manual comença amb una primera afirmació clau: "El coaching és una tècnica de desenvolupament personal i professional que serveix per alliberar el talent de les persones, modificar els seus hàbits de comportament i optimitzar el seu rendiment". Si tot gira al voltant d'un mateix, per què cal un especialista que dirigeixi les sessions? És el que Udaondo soluciona, ja que descriu tota una metodologia de treball que permet al lector fer-se ell mateix de coach.
Parlar amb el teu interior
La gran diferència entre el mètode convencional i el que l'autor del llibre proposa rau en què el lector haurà de tenir un diàleg intern i no una conversa amb un coach. Pot ser difícil, però afirma que "només cal tenir les idees clares del que es vol aconseguir i anar treballant i millorant l'autoconeixement i la capacitat d'autogestió".
El primer pas, el que desencadena la resta, és conèixer-se a un mateix. Cal estar despert i saber què diuen els sentiments i emocions per donar-los la resposta idònia. Sense això, és difícil identificar els objectius que es volen assolir i definir el camí per arribar-hi. Per això és necessari conversar amb el 'jo' interior, per saber què és el que ha dit que fins llavors no ha estat escoltat.
I tot això no és únicament útil per saber quins plans de futur vols. El mètode que proposa també serveix per millorar l'organització interna, requisit indispensable per centrar l'atenció en un sol objectiu i no dispersar la concentració.
Habilitats personals
Si la primera part ofereix les claus per a l'autocoaching, la segona posa èmfasi en les habilitats innates i les que cal desenvolupar amb el temps. Aquesta és la classificació automàtica que es fa dels atributs d'un professional, però difereix lleugerament de la que fa l'autor.
Per a ell, cal diferenciar entre 'metahabilitas' –"competències conductuals de tipus elemental [...] són preparatòries pel desenvolupament professional i per al desenvolupament de tasques eficaces i eficients"- i 'betahabilitats'. El gruix del llibre se centra en aquestes segones, les que Udaondo defineix com les "imprescindibles per a l'adaptació d'un professional a la vida d'una organització estructurada i pel desenvolupament d'una carrera laboral".
Algunes d'aquesta betahabilitats són la confiança, la creativitat, el lideratge o la comunicació. Són actituds de vital importància que una persona va enfortint amb el pas del temps, no s'adquireixen de manera natural. I com que cal treballar-les de mica en mica, l'autor exposa diversos exercicis per ajudar el lector a adquirir-les mitjançant el coaching.
 | Autor: Miguel Udaondo |
| |