La situació que van viure els nostres avis o besavis, fa exactament 100 anys té una forta similitud amb l'actualitat. A aquestes alçades del segle XX, la societat patia les conseqüències de la Primera Guerra Mundial -on Espanya va adquirir una posició neutra, però no es va deslliurar de les seqüeles econòmiques, polítiques i socials-. I vivia una pandèmia, també mundial: la grip espanyola, que, de fet, va ser molt més greu que la de la covid-19 tant en nombre de morts com d'impacte econòmic global. "Però sobretot va tenir un impacte molt fort en la psicologia de la gent: nosaltres de seguida vam desxifrar el codi genètic del virus, però en el cas de la grip espanyola, molta gent no sabia ni que allò era un virus, no entenien res sobre la grip. I això provoca una devastació psicològica", explica l'economista Xavier Sala-i-Martín. Ho fa al cicle de ponències de l'Euncet Business School, a Terrassa, i utilitza aquest salt en el temps per parlar dels set factors que determinaran l'economia a les dècades vinents.
Però què va passar tot just després? Els Feliços anys 20, una dècada de creixement econòmic que va començar als EUA i es va estendre per l'Europa capitalista. I malgrat que tot seguit vingués el Crac del 29, van ser uns anys de revolució on es van aconseguir fites que van marcar la resta de la dècada. "Va ser la primera època daurada del cinema, del jazz, va ser l'inici de l'alliberació de la dona i va ser la dècada que va marcar les grans tecnologies del segle XXI". De la mateixa manera, per Sala-i-Martín, aquesta època, l'actual, marcada per la "pandèmia, la guerra i la desglobalització", també tindrà un paper molt important en el transcurs del segle XXI "i la clau de tot això està en la tecnologia", indica. "Estem vivint una època gloriosa i una revolució tecnològica que marcarà la resta del segle".
El virus no s'ha acabat
La pandèmia de la covid-19 no s'ha acabat. A Catalunya tot just acabem de viure la sisena onada, però els països que no estan prou vacunats encara estan vivint onades. "Ara mateix el virus està a Hong Kong, per exemple, i això té implicacions a tot el món", indica Sala-i-Martín. I és degut a la globalització: si per fabricar un cotxe es necessiten entre 70.000 i 90.000 peces i la majoria d'aquestes es compren a l'estranger, "és important que cap país tingui pandèmia, perquè ens afecta a tots".
Sala-i-Martín: "Hem abandonat als països pobres i ara estem pagant les conseqüències"
És important, per tant, que la covid-19 s'acabi arreu del món. I a Europa "hem estat molt ràpids i egoistes a l'hora de vacunar-nos a nosaltres mateixos, però hem abandonat als països pobres i ara estem pagant les conseqüències", explica Sala-i-Martín posant com a exemple la variant òmicron, provinent de Sud-àfrica, país amb una taxa molt reduïda de vacunació: només el 30% de la població té la pauta de vacunació completa. "On no hi hagi molta gent vacunada, el virus continuarà mutant i ens tornarà, a nosaltres o a la Xina, i, per tant, ens quedarem sense productes". L'economista posa l'accent a la Xina degut a la seva estricta política covid zero: quan hi ha casos de covid-19, malgrat que siguin molt reduïts, tendeixen a confinar a tota la població i tancar les fàbriques i negocis, "i això afecta directament a les nostres fàbriques". El virus, per tant, continuarà marcant el nostre futur, malgrat que no el tinguem a casa.
El descobriment de la guerra: la sorpresa de Putin
Fa tan sols dos mesos, el conflicte entre Ucraïna i Rússia no hagués estat al radar, però ara forma part d'un dels factors que preocupa a l'economia mundial. Malgrat tot, Sala-i-Martín aporta un altre punt de vista: el descobriment de la guerra. "M'ha obert els ulls i potser no com li agradaria a Putin -explica-. Fa uns mesos pensava que Rússia era una superpotència. Però l'economia russa és més o menys de la mida d'Espanya, el PIB rus és com el d'Espanya, però ha d'alimentar a un país amb tres vegades més gent i, a sobre, finançar guerres". La de Txetxènia, la de Geòrgia, la d'Ucraïna, la de Síria... "S'han ficat a tots els pollastres que han pogut i tot això costa calers". L'economia russa no es pot permetre que la guerra continuï molt més temps i, a més, tenint en compte que ara s'ha trobat amb un boicot mundial.
Però a banda de la crisi humanitària, la guerra russa a nosaltres ens afecta en el preu de l'energia i agreuja "un problema que ja teníem amb la covid-19, la inflació", indica. La russa és una economia molt orientada als minerals, que produeix, sobretot gas i petroli i s'ha convertit en un proveïdor mundial que, ara, té la paella pel mànec i que ha causat un descontrol mundial dels preus de l'energia.
El peix de la inflació
Per a Sala-i-Martín la inflació és el nostre gran problema econòmic. A Catalunya les pujades dels preus són de gairebé el 10%, un increment que no es registrava des de la dècada de 1970.
Amb la covid-19, els governs van apostar "per imprimir diners", i aquesta és una de les principals causes de la inflació: imprimir diners per sobre de la capacitat de producció de la població devalua la moneda. Una altra causa que ha provocat la pujada de preus és que la demanda ha estat molt superior a l'oferta. "Els governs han gastat molt, no han posat impostos per finançar aquesta despesa i, per tant, s'han endeutat molt", explica l'economista aclarint que "en aquell moment era el correcte, era el moment d'ajudar la gent i les empreses". La covid-19, a més, va provocar una reducció de l'oferta: les fàbriques havien de tancar perquè faltaven productes, i no podíem produir tant, fet que provoca una pujada dels preus.
Sala-i-Martín: "L'única solució per frenar aquesta inflació és apujar els tipus d'interès"
Veient que les causes es troben en la covid-19 i en la guerra d'Ucraïna, podríem pensar que un cop passi tot, la inflació s'acabarà. "Però això no passarà -adverteix l'economista-: un dels greus riscos de la inflació és que s'enquisti en els mercats laborals". Si els preus de tot pugen un 10%, els treballadors poden acabar demanant augments del sou del 10% i provocar una inflació cíclica. És un peix que es mossega la cua: l'any següent, l'empresari, en veure que ha assumit un cost més elevat per produir el mateix producte o servei, també apujarà els preus, i ens tornarem a trobar en la mateixa situació. Malgrat que les causes inicials siguin temporals, la inflació es pot acabar perpetuant.
"El problema és que l'única solució per frenar aquesta inflació és apujar els tipus d'interès. Que els bancs centrals que han estat imprimint diners, els treguin de l'economia", indica. Però el problema d'apujar els tipus d'interès és que provoca una recessió. "Però és l'única manera de fer-ho", indica Sala-i-Martín. De fet, els tipus d'interès ja han començat a augmentar.
L'economista critica, per tant, l'actuació del Govern espanyol de subsidiar la benzina. Com paga el Govern els 20 cèntims de descompte que ofereix per cada litre de benzina? "No ha dit que pujarà impostos ni farà retallades, així que només hi ha una manera: amb deute", critica Sala-i-Martín. La mesura té un cost de 6.000 milions d'euros per cada tres mesos, xifra que va directe a ampliar el dèficit. "I aquesta és una de les principals causes de la inflació: "Si tu soluciones la inflació amb més dèficit, no la soluciones: l'empitjores".
Desglobalització i relocalització
El sistema de globalització amb què hem funcionat des de la caiguda del mur de Berlín s'està desintegrant. "Que tots depenem de tots té massa riscos" i això es va començar a veure amb la crisi econòmica del 2008. En veure que hi havia economies en crisi, alguns països van decidir començar a ser més autosuficients. "Mai hem tornat a tenir el mateix volum d'exportacions que en el 2008", indica Sala-i-Martín, com a reflex d'aquesta desglobalització que estem vivint.
Sala-i-Martín, sobre la relocalització: "Tindrà un cost per als consumidors, però suposarà una oportunitat per a les empreses"
Estem vivint un procés de relocalització. Les indústries estan tornant al territori. "I això tindrà un cost per als consumidors, però suposarà una oportunitat per a les empreses".
La bombolla xinesa
L'economia xinesa té un problema de sobreescalfament i pateix una bombolla -no només immobiliària, sinó a molts sectors manufacturers- amb molta fragilitat financera. A més, tal com va passar amb la bombolla immobiliària espanyola, el problema s'ha traspassat als bancs. "Ningú dubta de l'economia xinesa va cap avall i les conseqüències d'aquesta crisi seran mundials", augura.
Les dues protagonistes de la revolució industrial
Segons l'economista català, "la quarta revolució industrial és la mare de totes les revolucions". La primera la va protagonitzar la màquina de vapor; la segona l'electricitat i l'automòbil; la tercera és l'associada amb la informàtica; però a la quarta revolució industrial convergeixen moltes tecnologies disruptives i cada una d'elles podria implicar una revolució industrial per si mateixa. Són la intel·ligència industrial, la biotecnologia, la robòtica, les impressores 3D, l'automatització, la nanotecnologia, l'Internet de les Coses (IoT), la ciberseguretat i el blockchain. "No són tecnologies de futur, sinó de present, i afectaran la resta del segle que estem vivint", indica.
"Què passarà quan els rics vulguin tenir fills més guapos o més intel·ligents o més ràpids? Com saben que no ho estan fent ja?"
Sala-i-Martín en destaca dues: la bioenginyeria i la intel·ligència artificial. La primera tecnologia ja ha sigut capaç de crear animals i, malgrat que estigui prohibit, també persones. A partir de la manipulació de l'ADN, un científic xinès va crear dues nenes. Va dir que ho va fer "per raons mèdiques" i malgrat que va ser empresonat obre la porta a una nova espècie. "Què passarà quan els rics vulguin tenir fills més guapos o més intel·ligents o més ràpids? Com saben que no ho estan fent ja? Com sabem que l'exèrcit xinès no ha creat ja una raça de superhumans?".
En el cas de la intel·ligència artificial, que Sala-i-Martín la defineix com "la capacitat que tenen les màquines per entendre les dades", l'economista veu molts beneficis, però destaca un greu risc en el futur: "què passarà quan les màquines facin millor que nosaltres les feines intel·lectuals?" La quarta revolució industrial crearà nous llocs de treball "que encara no sabem molt bé ni com seran."
Retenir el talent de Catalunya: generar riquesa i tecnologia
Aquest panorama econòmic presenta riscos i oportunitats per Catalunya. Mentre que el dèficit i la inflació presenten un gran perill per l'economia catalana, la relocalització és una gran oportunitat. En aquest sentit, Sala-i-Martín creu que és molt important que els governs facin polítiques per retenir el talent i la tecnologia d'aquí. En aquest sentit, l'economista llança una pregunta al públic: "si Jeff Bezos hagués nascut a Olot, tindríem Amazon?" I segueix: "Hauria tingut la idea? Si l'hagués tingut, ho hauria tingut més fàcil a l'estranger? Quines barreres es trobaria per crear Amazon aquí? O quins impediments es poden trobar les empreses que es vulguin ubicar aquí?"