14
de Setembre
de
2016
Act.
14
de Setembre
de
2016
"És una inversió clau per a la ciutat". Ignasi Vilajosana, CEO de Worldsensing, no defalleix a l'hora d'intentar explicar per què és important l'aposta per les ciutats intel·ligents o smart cities. "És bo per l'ecosistema econòmic perquè atrau noves companyies i inversions. I per a la ciutat és bo perquè crea llocs de treball d'alt valor afegit", afegeix. En uns dies on Barcelona torna a ser notícia per la incertesa sobre si finalment es farà o no el centre d'innovació que Cisco i Schneider havien planificat amb l'anterior govern municipal, des de la indústria recorden les bondats d'una aposta que s'ha de mesurar a mig-llarg termini i que requereix importants inversions provinents de models de col·laboració publicoprivada.
"En la situació en què estem, quan et ve una tecnològica top i et diu que vol invertir a desenvolupar tecnologia a la teva ciutat, com li pots dir que no?", es pregunta Vilajosana, per qui "la qüestió ha de ser en quines condicions i en quins termes s'executa aquesta inversió". Líder d'una de les empreses catalanes més actives en l'àmbit de la Smart City, encarregada d'elaborar sensors de tota mena i plataformes de software que ajuden a optimitzar infinitat de serveis i processos (des de buscar aparcament fins a la sincronització dels semàfors), el CEO de Worldsensing reconeix que les companyies del sector "no volem creure que Barcelona deixarà d'estar en el focus de l'atracció del talent i la competitivitat".
El cert és que hem viscut uns anys en què l'etiqueta de ciutat intel·ligent apareixia per tot arreu a la capital catalana. Barcelona lidera iniciatives com el City Protocol Society o el Smart City Expo World Congress, que tindrà lloc del 15 al 17 de novembre. L'any 2015, Barcelona va passar a ocupar la primera posició del rànquing de Smart Cities mundials elaborat per Juniper Research, per davant de ciutats com Nova York o Londres. Què ha passat ara? Hem cremat el concepte 'ciutat intel·ligent' i ara toca canviar el relat i parlar dels ciutadans?
Vilajosana ja advertia fa uns mesos que una visió a curt termini de les smart cities pot fer perdre als governs municipals el lideratge a l'hora d'enfocar el valor que aquestes poden aportar. "Que s'enfoqui més a la governança i la filantropia o a la generació de negocis dependrà de la capacitat dels governants per entendre-ho avui". En aquest sentit, Vilajosana insisteix que "smart city no va de tecnologia, va d'alineació de tots els stakeholders, de transformació d'una organització molt complexa on hi ha una sèrie de mètriques de rendiment", assegura.
Una opinió que comparteix Josep-Ramon Ferrer Escoda, exdirector de Barcelona Smart City i conseller internacional de DoxaIS: "La gràcia del model Barcelona és la visió holística del model smart cities que parla de l'energia, de la sostenibilitat, de l'aigua, de la cultura, de la salut, de la logística... Per nosaltres la tecnologia és la manera d'articular-ho, sigui amb sensors o amb altres mecanismes. És a dir, smart city no deixa de ser una etiqueta de la transformació de les ciutats del segle XXI".
Segons Ferrer, "l'oportunitat de les smart cities rau en el fet que tu pots repensar la ciutat des de tots els seus vessants i com gràcies a la tecnologia podem millorar des de la gestió de l'energia fins a l'urbanisme, com va passar amb els Jocs Olímpics. Qualsevol ciutat del món pot ser smart city i transformar-se a través de la tecnologia amb una visió a llarg termini".
La digitalització ha arribat per quedar-se
Segons estimacions de la Comissió Europea, el desenvolupament de les smart cities en sectors urbans com el transport, la construcció, l'energia i les TIC generarà un mercat global que tindrà un valor estimat de més d'un trilió d'euros el 2020. És a dir, un mercat amb grans oportunitats per a empreses i governs.
En aquest context, el CEO de Worldsensing recorda que "l'espai públic és de tots i les administracions l'han de gestionar. No poden obviar que vivim una era de digitalització de tot, i les ciutats són les primeres". En un marc global de competència pel benestar, per la competitivitat econòmica i pel talent, "si les infraestructures de comunicacions o de serveis públics no estan preparades, aquesta ciutat està perdent un tren", afegeix.
Sense aquest lideratge municipal, destaca Vilajosana, "com a ciutat no tens un mapa clar de què vols ser i té implicacions a llarg termini". En aquest sentit, reivindica que com a mínim s'aposti per maximitzar el retorn per a la ciutat amb la creació de consorcis publicoprivats.
Oportunitat per a les pimes
Tot i que sovint només s'associï a les grans corporacions, el sector de les smart cities també genera oportunitats per a les startups i les pimes. Segons ei conseller internacional de DoxaIS, "Ca l'Alier és la punta de l'iceberg de tot el projecte. La gràcia d'aquest futur centre d'innovació no són Cisco i Schneider, sinó tot el que es crea al voltant".
Ferrer argumenta que en els darrers anys "Catalunya ha creat moltes petites i mitjanes empreses innovadores al voltant del sector mòbil, gràcies al context del Mobile World Congress i al voltant de les smart cities gràcies al fet que hi ha hagut una sèrie de multinacionals que han apostat per Barcelona, com ara Cisco, IBM o Micorsoft". "Hem d'anar al darrere d'aquestes empreses que tenen la capacitat d'invertir i ser els tractors per nosaltres posar les cireretes del pastís", afegeix Vilajosana.
L'exdirector de Barcelona Smart City fa el paral·lelisme amb Seat, "una empresa de 12.000 treballadors que té un ecosistema de 400 o 500 pimes al voltant, de treballs qualificats que generen recerca i desenvolupament".
Aquest model de col·laboració publicoprivada en el terreny de les ciutats intel·ligents és el que ha portat Barcelona a ser un referent. "Ciutats com Hong Kong, Santiago de Xile o Bogotà volen replicar l'ecosistema que s'ha generat a la capital catalana", explica Ferrer, que conclou que l'èxit de Barcelona consisteix a aconseguir que "les grans multinacionals que no tenen pàtria, treballin amb els teixits productius locals".
"En la situació en què estem, quan et ve una tecnològica top i et diu que vol invertir a desenvolupar tecnologia a la teva ciutat, com li pots dir que no?", es pregunta Vilajosana, per qui "la qüestió ha de ser en quines condicions i en quins termes s'executa aquesta inversió". Líder d'una de les empreses catalanes més actives en l'àmbit de la Smart City, encarregada d'elaborar sensors de tota mena i plataformes de software que ajuden a optimitzar infinitat de serveis i processos (des de buscar aparcament fins a la sincronització dels semàfors), el CEO de Worldsensing reconeix que les companyies del sector "no volem creure que Barcelona deixarà d'estar en el focus de l'atracció del talent i la competitivitat".
El cert és que hem viscut uns anys en què l'etiqueta de ciutat intel·ligent apareixia per tot arreu a la capital catalana. Barcelona lidera iniciatives com el City Protocol Society o el Smart City Expo World Congress, que tindrà lloc del 15 al 17 de novembre. L'any 2015, Barcelona va passar a ocupar la primera posició del rànquing de Smart Cities mundials elaborat per Juniper Research, per davant de ciutats com Nova York o Londres. Què ha passat ara? Hem cremat el concepte 'ciutat intel·ligent' i ara toca canviar el relat i parlar dels ciutadans?
Vilajosana ja advertia fa uns mesos que una visió a curt termini de les smart cities pot fer perdre als governs municipals el lideratge a l'hora d'enfocar el valor que aquestes poden aportar. "Que s'enfoqui més a la governança i la filantropia o a la generació de negocis dependrà de la capacitat dels governants per entendre-ho avui". En aquest sentit, Vilajosana insisteix que "smart city no va de tecnologia, va d'alineació de tots els stakeholders, de transformació d'una organització molt complexa on hi ha una sèrie de mètriques de rendiment", assegura.
Una opinió que comparteix Josep-Ramon Ferrer Escoda, exdirector de Barcelona Smart City i conseller internacional de DoxaIS: "La gràcia del model Barcelona és la visió holística del model smart cities que parla de l'energia, de la sostenibilitat, de l'aigua, de la cultura, de la salut, de la logística... Per nosaltres la tecnologia és la manera d'articular-ho, sigui amb sensors o amb altres mecanismes. És a dir, smart city no deixa de ser una etiqueta de la transformació de les ciutats del segle XXI".
Segons Ferrer, "l'oportunitat de les smart cities rau en el fet que tu pots repensar la ciutat des de tots els seus vessants i com gràcies a la tecnologia podem millorar des de la gestió de l'energia fins a l'urbanisme, com va passar amb els Jocs Olímpics. Qualsevol ciutat del món pot ser smart city i transformar-se a través de la tecnologia amb una visió a llarg termini".
La digitalització ha arribat per quedar-se
Segons estimacions de la Comissió Europea, el desenvolupament de les smart cities en sectors urbans com el transport, la construcció, l'energia i les TIC generarà un mercat global que tindrà un valor estimat de més d'un trilió d'euros el 2020. És a dir, un mercat amb grans oportunitats per a empreses i governs.
En aquest context, el CEO de Worldsensing recorda que "l'espai públic és de tots i les administracions l'han de gestionar. No poden obviar que vivim una era de digitalització de tot, i les ciutats són les primeres". En un marc global de competència pel benestar, per la competitivitat econòmica i pel talent, "si les infraestructures de comunicacions o de serveis públics no estan preparades, aquesta ciutat està perdent un tren", afegeix.
Sense aquest lideratge municipal, destaca Vilajosana, "com a ciutat no tens un mapa clar de què vols ser i té implicacions a llarg termini". En aquest sentit, reivindica que com a mínim s'aposti per maximitzar el retorn per a la ciutat amb la creació de consorcis publicoprivats.
Oportunitat per a les pimes
Tot i que sovint només s'associï a les grans corporacions, el sector de les smart cities també genera oportunitats per a les startups i les pimes. Segons ei conseller internacional de DoxaIS, "Ca l'Alier és la punta de l'iceberg de tot el projecte. La gràcia d'aquest futur centre d'innovació no són Cisco i Schneider, sinó tot el que es crea al voltant".
Ferrer argumenta que en els darrers anys "Catalunya ha creat moltes petites i mitjanes empreses innovadores al voltant del sector mòbil, gràcies al context del Mobile World Congress i al voltant de les smart cities gràcies al fet que hi ha hagut una sèrie de multinacionals que han apostat per Barcelona, com ara Cisco, IBM o Micorsoft". "Hem d'anar al darrere d'aquestes empreses que tenen la capacitat d'invertir i ser els tractors per nosaltres posar les cireretes del pastís", afegeix Vilajosana.
L'exdirector de Barcelona Smart City fa el paral·lelisme amb Seat, "una empresa de 12.000 treballadors que té un ecosistema de 400 o 500 pimes al voltant, de treballs qualificats que generen recerca i desenvolupament".
Aquest model de col·laboració publicoprivada en el terreny de les ciutats intel·ligents és el que ha portat Barcelona a ser un referent. "Ciutats com Hong Kong, Santiago de Xile o Bogotà volen replicar l'ecosistema que s'ha generat a la capital catalana", explica Ferrer, que conclou que l'èxit de Barcelona consisteix a aconseguir que "les grans multinacionals que no tenen pàtria, treballin amb els teixits productius locals".