15
de Gener
de
2016
Act.
15
de Gener
de
2016
Només el 2% de la superfície del planeta l'ocupen ciutats. Tot i així, en aquest espai hi habita el 50% de la població mundial, que consumeix el 75% de l'energia global. En aquest context, que tendeix a accentuar-se, el concepte de smart cities o ciutats intel·ligents es perfila com una oportunitat per millorar la vida de tots aquests ciutadans. En una jornada organitzada a la Universitat de Barcelona, diversos experts han ofert aquest dijous la seva particular resposta a la pregunta de si aquest concepte, la smart city, és un mite o una realitat.
El segle de les ciutats
Per Josep-Ramon Ferrer Escoda, exdirector de Barcelona Smart City i conseller internacional de DoxaIS, "el segle XXI és el segle de les ciutats. La majoria de la població mundial hi viu, tenen més necessitats mentre s'hi concentra més activitat econòmica i es demanda més energia". En aquest context, reclama "convertir el que era una visió en una realitat"; i tot i admetre la magnitud del repte, destaca que "és una oportunitat per fer ciutats millors, més eficients".
Ara bé, adverteix que "les smart cities no van de tecnologia, no necessitem gaires gadgets. El que necessitem són objectius clars, triar el millor camí i després enfocar-hi la tecnologia". Per Ferrer Escoda, "les smart cities van de ciutats, i la tecnologia n'és l'eina".
En un intent d'enumerar com processar aquesta idea, l'exresponsable de Barcelona Smart City demana "lideratge polític compartit per tothom. El focus són els ciutadans i després el creixement econòmic". Ferrer Escoda reflexiona sobre la necessitat de fer entendre a la indústria aquestes preferències.
Un projecte global
Tot i així, deixa clar que les smart cities són "una gran oportunitat per fer un projecte de transformació de les ciutats a llarg termini. No és un projecte aïllat o diverses iniciatives per millorar la mobilitat o l'energia". Al seu parer, "és una visió holística per als propers 20 o 30 anys". Un trajecte on cal implicar-hi tots els stakeholders "amb un objectiu a llarg termini compartit per tothom".
Això engloba totes les àrees de la ciutat. "Molts ajuntaments diuen que volen ser una smart city i fan diferents iniciatives en àmbits diversos. Però no s'ha de ser el millor en un àmbit, sinó que cal una visió global de totes les àrees de la ciutat i involucrar-les", assegura.
Per fer-ho, explica, els ciutadans també s'hi han de sumar. "No tindràs smart city si no tens smart citizens. Són l'ànima del projecte, cal obrir-lo i fer-lo participatiu a la ciutadania", afirma. I tot plegat sense oblidar la importància de mesurar l'impacte de totes les iniciatives. "Al sector privat totes les companyies mesuren les iniciatives, i l'administració pública també ho ha de fer. Cal definir un ROI econòmic i social per poder canviar el que no funcioni i arribar als objectius", deixa clar.
Millorar els serveis clàssics i crear-ne de nous
Gregori Mora, responsable de Smart Cities a la Diputació de Barcelona, destaca que no tot ha de ser revolucionari. "Cal diferenciar entre l'eficiència en els serveis i el nou valor que s'hi pot aportar". És a dir, tant smart city és aprofitar la tecnologia per millorar serveis que ja tenim, com per exemple la gestió de les clavegueres; com emprar-la per crear nous serveis que facin més eficient la vida en nuclis urbans.
Aquest nou valor es tradueix en noves polítiques, que requereixen "ser capaços de tractar factors clau com la interoperabilitat, el lideratge, o l'estratègia adaptada al context de la teva ciutat". Per Gregori Mora, "no té sentit omplir la ciutat de sensors si no saps què fer-ne".
La importància de l'energia
"Smart cities i energia van de la mà", anuncia Isabel Tejero, Europe Manager de la iniciativa Cities of Tomorrow d'Engie. "Les noves tecnologies ens donen cada cop més informació sobre com es processa tot a les ciutats, i cal ser conscients d'on es consumeix l'energia", alerta.
Tejero destaca que el projecte d'Engie posa el focus en els ciutadans, la sostenibilitat i l'economia. "L'objectiu és que els ciutadans siguin realment feliços allà on viuen. I per això cal optimitzar la relació ciutat-individus". Elements com l'aigua, la llum, el transport, l'energia o la seguretat, adverteix, "no podem treballar-los com fins ara". Per Tejero "cal relacionar tot el que en sabem en una sola plataforma i no només fer apps o IT solutions".
Qualsevol estalvi impacta en tot
Ignasi Errando, membre de l'àrea de Smart City Business Development de Cisco Systems, també posa el focus en els ciutadans. "La gent és smart, ho són les ciutats?", es pregunta retòricament. La resposta és que "tot el que sigui smart ha de tenir a veure amb les necessitats de la gent".
Aquestes necessitats es poden solucionar més fàcilment, al seu entendre, a través de solucions connectades entre comunitats. "Una comunitat és un conjunt d'interessos. Aquestes solucions milloraran l'economia, la cohesió social i el medi ambient", destaca.
Errando insisteix en la necessitat d'enfocar la smart city amb una aproximació holística. "Si millores l'aparcament redueixes la pol·lució, millora la seguretat perquè redueix les probabilitats d'accident, perds menys temps i millores la productivitat d'aquesta persona", reflexiona. Per tant, "qualsevol solució millora l'impacte en diferents àrees. I qualsevol cosa s'ha de compartir amb els ciutadans, especialment les dades", conclou.
El segle de les ciutats
Per Josep-Ramon Ferrer Escoda, exdirector de Barcelona Smart City i conseller internacional de DoxaIS, "el segle XXI és el segle de les ciutats. La majoria de la població mundial hi viu, tenen més necessitats mentre s'hi concentra més activitat econòmica i es demanda més energia". En aquest context, reclama "convertir el que era una visió en una realitat"; i tot i admetre la magnitud del repte, destaca que "és una oportunitat per fer ciutats millors, més eficients".
Ara bé, adverteix que "les smart cities no van de tecnologia, no necessitem gaires gadgets. El que necessitem són objectius clars, triar el millor camí i després enfocar-hi la tecnologia". Per Ferrer Escoda, "les smart cities van de ciutats, i la tecnologia n'és l'eina".
En un intent d'enumerar com processar aquesta idea, l'exresponsable de Barcelona Smart City demana "lideratge polític compartit per tothom. El focus són els ciutadans i després el creixement econòmic". Ferrer Escoda reflexiona sobre la necessitat de fer entendre a la indústria aquestes preferències.
Un projecte global
Tot i així, deixa clar que les smart cities són "una gran oportunitat per fer un projecte de transformació de les ciutats a llarg termini. No és un projecte aïllat o diverses iniciatives per millorar la mobilitat o l'energia". Al seu parer, "és una visió holística per als propers 20 o 30 anys". Un trajecte on cal implicar-hi tots els stakeholders "amb un objectiu a llarg termini compartit per tothom".
Això engloba totes les àrees de la ciutat. "Molts ajuntaments diuen que volen ser una smart city i fan diferents iniciatives en àmbits diversos. Però no s'ha de ser el millor en un àmbit, sinó que cal una visió global de totes les àrees de la ciutat i involucrar-les", assegura.
Per fer-ho, explica, els ciutadans també s'hi han de sumar. "No tindràs smart city si no tens smart citizens. Són l'ànima del projecte, cal obrir-lo i fer-lo participatiu a la ciutadania", afirma. I tot plegat sense oblidar la importància de mesurar l'impacte de totes les iniciatives. "Al sector privat totes les companyies mesuren les iniciatives, i l'administració pública també ho ha de fer. Cal definir un ROI econòmic i social per poder canviar el que no funcioni i arribar als objectius", deixa clar.
Millorar els serveis clàssics i crear-ne de nous
Gregori Mora, responsable de Smart Cities a la Diputació de Barcelona, destaca que no tot ha de ser revolucionari. "Cal diferenciar entre l'eficiència en els serveis i el nou valor que s'hi pot aportar". És a dir, tant smart city és aprofitar la tecnologia per millorar serveis que ja tenim, com per exemple la gestió de les clavegueres; com emprar-la per crear nous serveis que facin més eficient la vida en nuclis urbans.
Aquest nou valor es tradueix en noves polítiques, que requereixen "ser capaços de tractar factors clau com la interoperabilitat, el lideratge, o l'estratègia adaptada al context de la teva ciutat". Per Gregori Mora, "no té sentit omplir la ciutat de sensors si no saps què fer-ne".
La importància de l'energia
"Smart cities i energia van de la mà", anuncia Isabel Tejero, Europe Manager de la iniciativa Cities of Tomorrow d'Engie. "Les noves tecnologies ens donen cada cop més informació sobre com es processa tot a les ciutats, i cal ser conscients d'on es consumeix l'energia", alerta.
 |
| Les smart cities, a debat a la UB. V.S. |
Tejero destaca que el projecte d'Engie posa el focus en els ciutadans, la sostenibilitat i l'economia. "L'objectiu és que els ciutadans siguin realment feliços allà on viuen. I per això cal optimitzar la relació ciutat-individus". Elements com l'aigua, la llum, el transport, l'energia o la seguretat, adverteix, "no podem treballar-los com fins ara". Per Tejero "cal relacionar tot el que en sabem en una sola plataforma i no només fer apps o IT solutions".
Qualsevol estalvi impacta en tot
Ignasi Errando, membre de l'àrea de Smart City Business Development de Cisco Systems, també posa el focus en els ciutadans. "La gent és smart, ho són les ciutats?", es pregunta retòricament. La resposta és que "tot el que sigui smart ha de tenir a veure amb les necessitats de la gent".
Aquestes necessitats es poden solucionar més fàcilment, al seu entendre, a través de solucions connectades entre comunitats. "Una comunitat és un conjunt d'interessos. Aquestes solucions milloraran l'economia, la cohesió social i el medi ambient", destaca.
Errando insisteix en la necessitat d'enfocar la smart city amb una aproximació holística. "Si millores l'aparcament redueixes la pol·lució, millora la seguretat perquè redueix les probabilitats d'accident, perds menys temps i millores la productivitat d'aquesta persona", reflexiona. Per tant, "qualsevol solució millora l'impacte en diferents àrees. I qualsevol cosa s'ha de compartir amb els ciutadans, especialment les dades", conclou.