La Universitat de la Borsa no existeix. O potser sí? Si pensem en ella com el clàssic centre d’estudis on es preparen, clarament no n’hi ha cap. Ara bé, si ens posem en context, en plena era digital, llavors sí que trobaríem aquesta esmentada escola: internet. I els llibres, vídeos, comentaris... qualsevol informació que surt publicat a la xarxa es pot convertir en un coneixement vàlid per avançar en la formació sobre els actius que cotitzen. També el que comparteixen Josef Ajram i Raza Pérez al llibre Social trading para dummies(Planeta, 2017), el que volen concebre com un manual bàsic per aprendre tots els trucs del seu món.
Però es tracta d’anar una passa més enllà, perquè l’adjectiu social dóna un plus al terme trading. Es tracta d’un sistema basat a rebre en temps real i amb total exactitud el rendiment dels inversors que estan operant en aquell moment. És a dir, uneix la borsa i les xarxes socials. Les plataformes que s’hi dediquen, basades en el model fintech, són per als autors una mena de màquina que uneix els traders i els followers, ja que una persona que dedica la seva jornada laboral (o més hores) o operar en el mercat borsari pot esdevenir també un influencer o una persona de prestigi a qui seguir les passes.
Els rendiments anuals bons se situen entre el 6% i el 20% de la inversió
Vist així, sembla fàcil. És com si només es tractés de copiar el que fan aquestes personalitats a través de les eines tecnològiques que han creat aquesta mena de Borsa 3.0. Res està més lluny de la realitat, i així de clar ho deixen Ajram i Pérez als primers capítols del llibre, a tall d’advertència.
I és que qui llegeixi aquest manual no es farà milionari, més aviat ho ha de veure com una font d’ingressos complementària a la renda estable que pugui tenir. De fet, situen entre el 6% i el 20% el rendiment anual que un pot treure de la inversió. Un resultat que, insisteixen, “està molt –però que molt- bé”.
També cal tenir paciència. Assolir aquest percentatge – o acostar-s’hi- en una sola operació implica invertir-hi molts diners, cosa que pocs estan disposats a fer. I sempre dependrà del capital que un aporti, per descomptat.
El 'social trading' permet identificar els millors 'traders' i no haver de dedicar-hi les 24 h del dia
Com a darrer consell, abans d’entrar en matèria, els autors de Social trading para dummies recorden que és indispensable delegar i confiar en els traders. Precisament aquest nou sistema d’inversió permet que les plataformes copiïn les estratègies dels experts, de manera que el gruix principal de feina s’efectuarà en els primers mesos, en l’esmentat procés d’aprenentatge i de detecció de perfils qualificats. Un cop ja es té la cartera amb bons traders, no cal passar-se el dia davant de l’ordinador.
Si després d’aquests consells, encara vols endinsar-te en el social trading, Ajram i Pérez expliquen pas a pas com entrar en aquest món de la millor manera possible i amb uns mínims coneixements per no perdre-ho tot en els primers dies.