Fa un any que la Marisa va entrar com a becària a una petita empresa de comunicació. En els estàndards de les petites companyies de comunicació, entre creatius, serveis i comptabilitat són una vintena de persones. La veritat és que la van acollir molt bé. Tot i que ella era de comptes, amb qui més es feia era amb els creatius: baixaven a fer la cigarreta, anaven a fer canyes els divendres i, si algun dia havien de fer nit perquè hi havia alguna entrega l'endemà, no tenia problema a quedar-se amb ells i encarregar unes pizzes.
“Per què no organitzes el sopar de Nadal?”, li va dir el director creatiu. Ella, davant aquesta acollidora tasca, va sobreentendre que això volia dir que, de cara al 2026 podria aspirar un contracte com déu mana. Així ho va fer.
El divendres, va arribar la primera al restaurant. Va dir que venien de l’agència i que tenien taula per 20 persones. Ella es va posar a la porta i, a mesura que els companys anaven arribant, repartia barrets de Pare Noel, serpentines i diademes de Rudolph comprades a la botiga Tiger. Anaven guapos i perfumats. La nit prometia ser èpica i li tenia l’ull posat al Marcel, un copy de tercer any que, com sempre, feia tard. “Espero que no us importi”, va dir en Marcel esbufegant quan va entrar al local. “Com que el considero un membre més del nostre equip, he convidat el ChatGPT”.
La Marisa, davant l'organització del sopar de Nadal, va sobreentendre que això volia dir que, de cara al 2026 podria aspirar un contracte com déu mana
Al principi tot semblava ben normal. Parlaven, passaven les ampolles de vi, brindaven, reien i xafardejaven… El Chat, però, estava callat enmig de la taula i, copa que li servien, copa que es bevia d’un glop. Aleshores, va començar a fer preguntes. “Per què els humans necessiten beure vi en lloc d’energia solar?” Per què riuen si jo no entenc el seu sentit de l’humor? Tots li intentaven explicar els costums humans, però el xat semblava no entendre pràcticament res.
Després ja vindrien les preguntes indiscretes: “Quin és el sou d’un creatiu sènior respecte a un de comptabilitat?” “Quina ha estat la facturació d’aquest any i quin percentatge ha anat a la butxaca del director creatiu?” “S'enrotllaran aquesta nit en Marcel I la Marisa?”. Per tal d’evitar un desastre major, el director creatiu es va aixecar per fer un brindis.
Va parlar de les excel·lències de les companyies independents. Del gran moment creatiu, dels lleons d’or de Cannes, dels reptes que suposen les campanyes de publicitat a les xarxes i, sobretot, la flamant incorporació del Chatbot GPT a l’empresa. Llavors va fer una menció especial a la Marisa, la qual es va tota enrojolar.
“Vull agrair a la Marisa Gutiérrez l’organització d’aquesta vetllada, i d’aquesta predisposició. Ha estat un puntal pel nostre equip durant aquest últim any. Li desitjo tots els èxits del món. Tens molt talent i ben aviat trobaràs una bona empresa. Et trobarem a faltar, Marisa!”
La Marisa es va posar la jaqueta i, feta un mar de llàgrimes, va sortir a fora després d’acabar-se el quart cubata
La pobra noia es va quedar blanca. Tothom l’aplaudia i aixecava les copes i ella, amb un nus a la gola i amb les llàgrimes a punt de vessar, va beure’s la copa d’un glop. En Marcel, aliè al brindis parlava amb la Susanna, de comptes, a cau d’orella.
La nit va acabar a un karaoke cantant nadales. El xat no entenia res, i només repetia la lletra de Jingle Bells mentre tots es pixaven de riure. El Marcel I la Susanna feia estona que havien marxat. La Marisa es va posar la jaqueta i, feta un mar de llàgrimes, va sortir a fora després d’acabar-se el quart cubata. El Xat va sortir al seu darrere i amb aquell semblant d’estupefacció que acostuma a tenir li va dir: “Marisa, si vols t’ajudo a redactar el teu correu electrònic de comiat”.