Els noms de Jon Giralbo i Jaime Lieberman són coneguts pel projecte empresarial Spoonik, però va haver-hi una època en què l'associació d'aquests dos noms evocava la presència de calçotets i clandestinitat. Procedents de Colòmbia i Mèxic, respectivament, i amb formació d'advocat i fotògraf, els dos empresaris es van conèixer a Barcelona el 2001, i a la capital catalana hi van muntar un negoci d'importació de roba interior masculina. Aquella empresa, exitosa, no els apagava la set de fer alguna cosa relacionada amb la gastronomia i, segons expliquen, van vendre el negoci per apuntar-se a la prestigiosa escola de cuina Mey Hofmann, una experiència que els va arrelar definitivament a la ciutat i que després els va catapultar en pràctiques a establiments com El Celler de Can Roca.
Però veient les dificultats d'ocupació al món de la gastronomia, els dos emprenedors van decidir obrir el restaurant al menjador de casa seva: era el 2013 i van reformar els baixos per acollir els primers comensals sota el nom de Spoonik Club. En ple crac, ells expliquen que aquest espai clandestí va néixer com a "possibilitat d'autoocupació" en un moment de crisi econòmica que no afavoria l'accés al desenvolupament professional en altres espais. Tot succeïa a la casa privada del Jon a prop de la plaça Lesseps on hi regnava la màgia i una experiència gastronòmica diferenciada. El concepte era el de "menjar a casa d'un xef", expliquen. Des d'aleshores, en aquesta bonica casa hi han ofert sopars i esdeveniments privats amb la presència dels cuiners i d'un equip tot acompanyant l'experiència.
Salt a la restauració
L'èxit d'aquella experiència i el savoir faire adquirit els va donar forces per obrir el 2016 un nou establiment sota el nom de Spoonik Restaurant al número 28 del carrer Bertran, on els socis van agafar encara més popularitat i nom. Com una gran bola de neu, els va trucar a la porta l'oportunitat de gestionar el restaurant de l'Hesperia Tower, l'Evo, que el Santi Santamaria havia deixat buit durant set anys després de la seva mort. Segons expliquen, havent tastat les seves propostes a l'Spoonik Restaurant, el grup inversor Hesperia els va anar a buscar i aquella experiència va fructificar en l'Ovnew, obert el passat mes d'abril. El nom d'aquest establiment és un joc de paraules que segueix la filosofia espacial del seu nom originari, consagrat a la nau Spoonik, però en versió ovni, i especialment en referència a la icònica nau extraterrestre que té l'hotel de L'Hospitalet a la seva cúpula.
En paral·lel, els socis van repensar la situació del Spoonik Restaurant, ja que els compromisos de l'Ovnew no els deixaven atendre al 100% aquest establiment originari al carrer Bertrana, així que van decidir reconvertir l'Spoonik Restaurant en un establiment de "menjar llatinoamericà per emportar", amb streetfood i arepas en aliança amb la cervesera San Miguel, i on hi ha una aposta que "se surt del normal", d'aquí el seu nom. Durant tot aquest procés de rodatge dels dos nous establiments, el clandestí Spoonik Club ha estat tancat uns tres mesos, i els propietaris han decidit que obrirà algunes temporades l'any i per a esdeveniments concrets.
Un milió d'euros d'inversió
Segons detallen els propietaris, actualment, el grup Spoonik està integrat pels establiments Spoonik Club, Anormal i el restaurant de l'Hesperia Tower: Ovnew. Amb dades de 2018, quan el grup estava integrat per Spoonik Restaurant i Spoonik Club, i a la segona meitat de l'any amb Anormal, tenia una inversió total d'un milió d'euros. Durant el 2018, aquest grup tenia creats 25 llocs de treball i va registrar una facturació, entre Anormal i els dos restaurants Spoonik, d'1,2 milions d'euros.
Neurogastronomia
En el plànol gastronòmic, els cuiners denominen la seva cuina "neurogastronomia", en una experiència que abasta tots els sentits i que obliga el comensal a viure tots els aspectes de l'àpat: des dels ingredients, fins a la il·luminació, el so i la posada en escena. És una proposta gastronòmica on hi passen coses, una gastronomia de l'experiència. Concretament, la filosofia de Spoonik consisteix en la creació d'experiències que van molt més enllà del menjar i que també cerquen "implicar i estimular" els comensals des dels seus cinc sentits. Per això defensen que la seva especialitat és una experiència 360 graus guiada per l'originalitat de plats amb una premeditada posada en escena.
A escala gustativa, la carta combina gustos i colors de la cuina colombiana i mexicana amb tocs mediterranis. La vocació és oferir una experiència sensorial completa o el que ells han batejat com a "neurogastronomia", orientació que va ser reconeguda amb el Premi Nacional d'Hostaleria a la categoria d'Innovació el 2017. El seu plat estrella és un anomenat Oda al maíz, un suggeriment que ret homenatge a un dels aliments més importants de la cultura llatina. De fet, els seus plats són transversalment un cant a aquesta gastronomia.
Però malgrat la seva excel·lència, encara tenen molts reptes: el principal passa per "accedir a nous tipus de comensals", com els mil·lennials i els centennials, amb experiències a l'alçada de les seves expectatives i necessitats de consum multicanal, de manera que tot això els provoqui una satisfacció per sobre de la de menjar i beure. Per a ells, com pel món de l'alimentació en general, encara és un enigma saber com menjaran els gastrònoms del futur, i això que vénen de l'espai.